Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Pasqual Maragall va deixar el seu lloc d'alcalde al fins aleshores tinent d'alcalde Joan Clos

Articles dependents
Joan Clos
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Partits polítics i entitats (1853)
Personatges Personatges
Carles Navarro (1)
Joan Clos (169)
Joaquim Nadal (189)
Jordi Pujol i Soley (858)
Josep Maria Sala (13)
Narcís Serra (73)
Pasqual Maragall (676)
Entitats Entitats
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Tribunal Constitucional de l`Estat espanyol (377)
Tribunal Suprem de l`Estat Espanyol (223)
34 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Sota l'ombra de Pasqual Maragall
PSC
Tal i com havia anunciat l’any anterior, el 25 de setembre de 1997 Pasqual Maragall va dimitir com alcalde de Barcelona després de gairebé 15 anys en el càrrec i va ser substituït pel fins llavors primer tinent d’alcalde, Joan Clos. Maragall va complir el que havia anunciat reiteradament i, malgrat les nombroses pressions perquè assumís de manera immediata el paper de futur candidat del PSC a la presidència de la Generalitat, va marxar immediatament cap a Roma on havia estat contractat per impartir algunes classes a la Universitat.

El mateix Maragall va deixar totes les portes obertes pel que feia al seu futur polític (“no deixo cap porta tancada i podria avançar el meu retorn a la política si Jordi Pujol decidís avançar les eleccions i el meu partit m’ho demana.”) però tampoc no va comprometre’s en ferm a retornar al primer pla de la política catalana ni a fer-ho amb un determinat paper. Una decisió lògica si es tenia en compte que, segons les enquestes, Pasqual Maragall era el millor candidat que el PSC podia presentar en unes eleccions al Parlament de Catalunya, si bé, segons les mateixes enquestes, les seves possibilitats de guanyar no eren gaire elevades.

La indefinició de Maragall va crear una situació d’interinitat al sí de PSC, on el primer secretari Narcís Serra anava consolidant el control de l’aparell, i va deixar en una situació especialment delicada l’alcalde de Girona i president del grup socialista al Parlament de Catalunya Joaquim Nadal, qui va declarar-se disposat a anar de cap de llista o de segon de Maragall, sempre que el partit prengués una decisió ràpida.

A finals d’any, Nadal va arribar a declarar que si el partit trigava massa a desfer l’embolic dels candidats els electors podrien pensar que el PSC tenia por d’enfrontar-se a Jordi Pujol. Nadal va suggerir, fins i tot, la possibilitat que Narcís Serra encapçalés les llistes socialistes, cosa que el primer secretari del partit va descartar completament.

Un altre fet que va condicionar l’estratègia del PSC el 1997 va ser la sentència del Tribunal Suprem que condemnava els sis implicats en l’afer Filesa a un total de 38 anys de presó. Entre ells hi havia dos destacats membres del PSC Josep Maria Sala (condemnat a 3 anys de presó) i Carles Navarro (a 11 anys) que el 28 de novembre van ingressar a la presó de Can Brians. El 22 de desembre, el Tribunal Constitucional va decretar la llibertat provisional de Sala a l’espera de la resolució del recurs d’empara que havia presentat, mentre Navarro seguia a la presó.