Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2008

Imprimir    Recomanar article
Toni Soler, Queco Novell i Manel Lucas

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Ràdio (188)
Personatges Personatges
Antoni Bassas (28)
Carles Francino (6)
Carlos Herrera (4)
Federico Jiménez Losantos (10)
Joan Manuel Tresserras (110)
Jordi Basté (10)
Josep Maria Pou (11)
Luis del Olmo (12)
Neus Bonet (10)
Oriol Soler (3)
Toni Soler (9)
Toni Clapés (8)
Entitats Entitats
Baròmetre de Comunicació i Cultura (4)
Cadena COPE (52)
Cadena SER (47)
Catalunya Ràdio (123)
COM Ràdio (32)
Consell de l´Audiovisual de Catalunya (64)
Estudi General de Mitjans (32)
Grup Godó (35)
Grup Planeta (28)
Grupo Zeta (20)
Observatori de la Ràdio a Catalunya (1)
OnaFM (2)
Onda Cero (26)
Onda Rambla-Punto Radio (9)
Rac1 (55)
Ràdio 4 (21)
Ràdio Estel (4)
Ràdio Flaixbac (1)
Ràdio Nacional d`Espanya (21)
Ràdio Teletaxi (10)
Unidad Editorial (1)
Universitat Autònoma de Barcelona (131)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
25 lectures d'aquest article
15 impressions d'aquest article
Pública, privada i atorgament de freqüències
Ràdio
El 24 de novembre de 2008 el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va presentar un informe elaborat per l’Observatori de la Ràdio a Catalunya (Obs) del Grup de Recerca en Imatge, So i Síntesi de la Universitat Autònoma de Barcelona, titulat Informe sobre la ràdio a Catalunya 2006-2007, que per primer cop en molts anys feia una anàlisi sistemàtica del món de la ràdio a Catalunya. L’estudi concloïa que el sector patia una anomalia crònica que s’identificava amb “el pes excessiu del sector públic”. Aquest pes excessiu, a més, tenia lloc en un mapa radiofònic en què les emissores de titularitat pública convivien amb un sector privat un xic escanyat i que hauria de desplegar-se amb més comoditat i ambició que la mostrada fins al moment.

Segons l’informe, la ràdio pública a Catalunya tenia com a representants notoris les emissores de Catalunya Ràdio, les de COMRàdio i les de les emissores municipals que no formaven part de la seva xarxa, així com les de Ràdio Nacional d’Espanya (RNE). El cens de l’informe apuntava que “a Catalunya hi ha gairebé 900 freqüències actives entre FM i OM” i especificava que, en la banda de FM, el 63,7% de freqüències les feien servir les emissores públiques i només el 22,7% eren en mans de la gestió privada. El 13,6% restant el conformaven les ràdios del tercer sector. En avaluar aquest sector, que aglutinava les emissores de serveis no comercials, l’estudi posava de manifest l’increment espectacular que havien protagonitzat en els darrers anys les emissores religioses (19% del tercer sector) i les llatines (11,3%).

Les conclusions pràctiques que se’n podien desprendre no van arribar a fer-se efectives durant l’any, però assenyalaven un camí a considerar, sobretot pel que feia al repte que el sector privat tenia plantejat de cara al futur. Calia capgirar les audiències i aconseguir prendre protagonisme a la ràdio pública, que era líder, tal com en els darrers anys s’havia aconseguit amb RAC1.

Respecte d’això, les onades d’EGM publicades durant l’any es feien ressò d’aquesta tendència i exemplificaven elements d’incidència a considerar. Així, l’EGM de final d’any reafirmava la posició de Catalunya Ràdio com a líder d’audiència per catorzè any consecutiu. Amb un creixement del 3,2% respecte l’onada anterior, l’emissora arribava als 516.000 oients i es mantenia per davant de la cadena Ser, que es quedava amb 465.000 oients a Catalunya. RAC1 es consolidava en tercer lloc del rànquing amb 328.000 oients (+5,8%) seguida de lluny d’Onda Cero que, malgrat registrar una pujada del 23,7%, no passava dels 188.000 oients. La cadena Cope recuperava un 8,2% i, amb 159.000 oients era la cinquena emissora més escoltada a Catalunya.

Les darreres posicions eren per a cadenes que registraren baixades remarcables: Punto Radio amb112.000 oients (-5,9%) i RNE (R1) amb 82.000 oients perdia un 25,5% d’audiència. Tot seguit anava COM Ràdio amb 24.000 oients (-22,6%) i Ona FM que, un any després de la seva posada en marxa, perdia un 37,5% d’audiència fins quedar-se en 10.000 oients. El cas de Ràdio 4 era l’excepció ja que, tot i situar-se a la cua del rànquing, pujava un 57,1% i arribava als 11.000 oients (4.000 més que el 2007).

Durant l’any, la decisió presa per la direcció de Catalunya Ràdio de no renovar el contracte a Antoni Bassas, conductor d’Els matins de Catalunya Ràdio, va provocar força polèmica i les crítiques d’una part de l’audiència. Tot això es produïa al juliol, quan la segona onada d’EGM indicava que Bassas havia augmentat l’audiència, en passar de 399.000 oïdors a 412.000, mentre que el seu competidor directe a la Ser, Carles Francino, quedava en segona posició, baixant lleugerament a Catalunya en passar de 280.000 a 272.000 oïdors, a l’hora que Jordi Basté també pujava a RAC1 passant de 197.000 a 209.000 oients. Luis del Olmo (Punto Radio) es mantenia en 105.000, Federico Jiménez Losantos (Cope) en feia 104.000, Carlos Herrera (Onda Cero) baixava de 129.000 a 94.000 i Oriol Soler (ComRàdio) també baixava als 12.000.

Amb tot, el 17 de juliol va ser l’últim dia del programa d’Antoni Bassas, que el periodista va aprofitar per a entrevistar la seva successora a la franja horària, la fins llavors cap d’informatius de Catalunya Ràdio, Neus Bonet. Deixant de banda les preferències per una o altre per part de l’audiència, el 30 d’octubre, Catalunya Ràdio encara era líder a Catalunya amb 624.000 oients, segons les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura.

Aquest lideratge va ser matisat més endavant en l’última onada d’EGM publicada durant l’any. Segons aquesta onada, Neus Bonet i El matí de Catalunya Ràdio seguien líders amb 342.000 oients, però havia perdut 63.000 oients respecte al mateix període de l’any anterior, quan era conduït per Bassas. A l’altra banda de la Diagonal, El món a RAC1 de Jordi Basté havia superat també el programa Hoy por hoy de la Cadena SER, dirigit i presentat per Carles Francino. Per emissores, la del grup Godó, RAC1, havia fet el gran salt i en un any havia augmentat la seva audiència en un 37%. La cadena capitanejada per Jordi Basté, Toni Soler, Toni Clapés i Josep Maria Pou havia passat de 310.000 oients a 425.000. El buc insígnia de l’emissora, El món a RAC1, esdevenia el segon matinal més escoltat a Catalunya amb 280.000 oients. Per la seva banda, l’emissora pública es mantenia líder amb 529.000 fidels, tot i perdre 6.000 oients respecte l’onada de l’Estudi General de Mitjans (EGM) que tancava el 2007.

Una de les notícies més rellevants de l’any va ser l’adjudicació de 83 freqüències de ràdio per part del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) que va tenir lloc a principis de novembre. Amb vuit vots a favor i dues abstencions, el CAC va decidir atorgar disset de les vuitanta-tres llicències al grup Godó, mentre que Ràdio Flaixbac, i Teletaxi n’assoliren dotze cadascuna, nou la Cadena Ser, vuit el grup Planeta i set Ràdio Estel. El grup Zeta, la Cope i Unidad Editorial (El Mundo) no en van rebre cap.