Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Bernard Landry va anunciar la seva intenció de convocar un nou referèndum abans del 2003

Articles dependents
Bernard Landry
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Autodeterminació, referèndums, processos d`independència (454)
Nacionalismes (143)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Bernard Landry (4)
George W. Bush (404)
Lucien Bouchard (14)
Entitats Entitats
Assemblea Nacional del Quebec (4)
Bloc Quebequès (5)
48 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Cap a un tercer referendum
Quebec
El 2001, el Quebec, la província francòfona del Canadà, continuava immersa en la llarga pugna política amb el federalisme canadenc anglòfon per aconseguir fer viable la seva independència, que ja havia estat objecte de dos referèndums, el 1980 i el 1995, de resultat negatiu. Les pressions perquè es convoqués un tercer referèndum van ser la causa de la dimissió l’11 de gener del 2001 del primer ministre de la província i fundador el 1990 del Bloc Quebequès en el poder, Lucien Bouchard, que ocupava el càrrec des del 1996 i que es negava a tirar endavant la convocatòria al.legant que els sondejos ho desaconsellaven després de la pèrdua de posicions registrada pels sobiranistes a les eleccions federals del novembre de l’any anterior.

Dos mesos més tard, el 3 de març, els sobiranistes van elegir Bernard Landry, un polític de 63 anys amb 30 anys de carrera política i fins llavors ministre d’Economia del govern de Bouchard, com a nou líder de la formació. Cinc dies després, Landry va ser nomenat primer ministre i es va declarar disposat a convocar el tercer referèndum d’independència abans que finalitzés el seu mandat, el 2003, i a endurir la legislació per accedir a l’educació en anglès.

L’enduriment de les posicions sobiranistes dintre de les files quebequeses contrastava amb una caiguda de l’interès de la població en el tema de la independència a causa de la bona situació econòmica que travessava el Canadà després de la signatura, el 1993, d’un acord de lliure comerç (NAFTA) amb Washington i Mèxic. Justament la pertinença a la NAFTA i l’amenaça que un Quebec independent en seria exclòs van ser el gran argument dels unionistes en el referèndum del 1995.

Aquests temes van rebrotar el mes d’abril, quan el Quebec va acollir la III Cimera de les Amèriques, amb la participació de 34 caps d’Estat i de govern americans, inclòs el president dels Estats Units, George W. Bush, en la seva primera cimera internacional com a cap d’Estat. En finalitzar, els mandataris americans van acordar estendre a partir del 2005 a tot el continent el Tractat de Lliure Comerç de Nord-amèrica, que fins al moment havia vinculat els Estats Units, Canadà i Mèxic i que havia consolidat progressos importants en les seves economies respectives.