Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Lluís Bou

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Política catalana (2179)
Relacions Espanya-Catalunya (750)
Personatges Personatges
Jordi Pujol i Soley (858)
Narcís Serra (73)
Entitats Entitats
Convergència i Unió (1824)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Parlament de Catalunya (723)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (46)
Unión de Centro Democrático (30)
40 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Quinze anys després



Lluís Bou

A Catalunya hi ha una coincidència enorme a l'hora de fer balanç dels 15 anys que han transcorregut des de les primeres eleccions catalanes, el 20 de març del 1980. Han passat 15 anys des del restabliment de l'autogovern sense provisionalitats, i tots els partits catalans consideren que el país globalment ha iniciat un camí de consolidació. Hi ha una notable coincidència en els aspectes positius, mentre que les /ones obscures són les que centren les diferències programàtiques. En aquesta distinció s'ha sustentat fins ara el consens polític català.

Quan CiU va guanyar aquelles primeres eleccions catalanes des de la transició, amb només 43 diputats davant dels 135 que conformen la totalitat del Parlament, pocs observadors polítics donaven per fet que Jordi Pujol podria acabar la legislatura. Després de la negativa del PSC a entrar a l'executiu, governar amb el suport de dues forces tan dispars com Centristes-UCD i ERC semblava una feina condemnada al fracàs. Però Pujol no sols va aconseguir-ho sinó que va absorbir en favor de CiU gran part de l'espai polític d'aquelles dues formacions polítiques.

A partir d'aquí es va conformar la majoria absoluta de CiU en posteriors legislatures. amb un PSUC que anava a la deriva i un PSC que no aconseguia superar la seva inesperada derrota el 1980. Durant la dècada dels 80, amb l'accés del PSOE al poder, la tensió institucional entre el govern central i el català va arribar a moments de gran magnitud. La querella per l'afer Banca Catalana va ser el punt central, no l'únic, d'una etapa política marcada per la pugna diària. Però això no va servir per erosionar Pujol, sinó més aviat al contrari, amb un PSC sense grup parlamentari propi i supeditat ostensiblement a l'estratègia política governamental de la mà de Narcís Serra.

I l'oportunitat es va presentar el 1993, quan el PSOE va perdre la majoria absoluta a les Corts. CiU va esdevenir determinant i el president de la Generalitat va adquirir un pes polític de primera línia en l'escena política espanyola. Catalunya multiplicava per fi el seu pes polític a Espanya, en una fórmula que podria obrir un camí històric per al nacionalisme català. Però ho feia en un moment de crisi política, i això tindria les seves conseqüències.

En aquests vint anys els dos aspectes centrals han estat la creació dels principals elements per vertebrar nacionalment Catalunya i de les bases per a una participació d'aquesta a l'Estat espanyol. Però cap dels dos processos es pot donar per acabat.