Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Catalunya Ràdio va omplir el Tibidabo

Articles dependents
Antonio Herrero
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Comunicadors, periodistes (132)
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Ràdio (188)
Personatges Personatges
Albert Rubio (3)
Antonio Herrero Lima (5)
Joan Puerto (1)
Joan Maria Claveguera (8)
José María García (4)
Entitats Entitats
Antena 3 Radio (4)
Cadena COPE (52)
Cadena SER (47)
Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (116)
RAC 105 (5)
Rac1 (55)
Ràdio Associació de Catalunya (10)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
Catalunya (2926)
88 lectures d'aquest article
66 impressions d'aquest article
15 anys de Catalunya Ràdio
Ràdio
El 20 de juny de 1998, Catalunya Ràdio va celebrar la festa del seu quinzè aniversari al recinte del Tibidabo amb l’assistència de més de 25.000 persones. Des les dotze del migdia fins la mitjanit, Catalunya Ràdio va posar en antena un programa especial que va acollir representants del món de la cultura, els esports i la política, mentre la música jove era la gran protagonista de la festa.

El director de l’emissora, Joan Maria Clavaguera, va posar de manifest el lideratge de la cadena a Catalunya i del conjunt d’emissores que l’envoltaven, que aplegaven un total de 692.000 seguidors diaris, en la que era la quota més alta de la seva història. Al costat de Catalunya Ràdio, hi havia RAC 105, una radiofórmula musical amb una audiència de 203.000 oients diaris, Catalunya Música, especialitzada en música clàssica amb 48.000 oients, i Catalunya Informació que emetia notícies les 24 hores del dia, amb 80.000 oients.

Quinze anys després de la seva creació, destacava també l’existència de 35 centres reemissors que cobrien de forma gairebé total Catalunya i Andorra i feien arribar el senyal a les illes Balears i part del País Valencià. A més, el 9 d’octubre, Catalunya Ràdio va signar un acord a Perpinyà amb Radio France, en un intent d’acostar la realitat catalana a banda i banda dels Pirineus. L’emissora també apostava per les noves tecnologies, amb una web que havia rebut ja 700.000 visites i una programació estable via satèl•lit a Europa i a Amèrica, a més d’una previsió de canals temàtics que s’iniciés la ràdio digital terrestre.

Un canvi significatiu en el conjunt d’emissores encapçalat per Catalunya Ràdio va arribar el 18 d’octubre quan es va cedir la gestió de RAC 105 a Ràdio Cat del Grup Godó, en compliment de l’acord signat uns mesos enrere amb la cooperativa Ràdio Associació de Catalunya, propietària de la freqüència. Segons van explicar els responsables de l’emissora, RAC 105 havia esdevingut una emissora comercial d’èxit que podia desenvolupar-se millor en el sector privat, mentre la freqüència que ocupava a la ràdio pública podia ser utilitzada per crear una nova emissora radiofònica de serveis culturals, Catalunya Cultura.

Ràdio Cat passava a ser dirigida per l’antic coordinador de RAC 105, Joan Puerto, i l’emissora quedava integrada a Catalunya Comunicació, una empresa del grup Godó, que havia fitxat com a conseller-director general Albert Rubio, fins llavors director de programes de TV3 i Canal 33. Catalunya Comunicació havia nascut amb l’objectiu de convertir-se en el principal grup audiovisual català privat sobre la base d’agrupar emissores locals ja existents i esperant obtenir algunes de les noves llicències radiofòniques que la Generalitat havia d’atorgar. S’apuntava també la possibilitat que, a mig termini, el grup Catalunya Comunicació impulsés el primer canal de televisió privat en català.

Al conjunt de l’estat, el panorama radiofònic va estar marcat per la pèrdua de posicions de la COPE i la consolidació lideratge de la SER. El mes de maig, la mort d’Antonio Herrero, director de La mañana de la COPE, un dels programes radiofònics líders del matí, va debilitar la cadena. Una debilitat que es va manifestar en les xifres d’audiència però també en la crisi desencadenada finals d’any pel locutor estrella d’esports José María García que va amenaçar d’abandonar l’emissora si no se li donaven plens poders. En les dades de finals d’any ofertes per l’EGM, la COPE ocupava el segon lloc amb 2.840.000 oients, mentre la Cadena SER era la primera amb 3.953.000. A Catalunya, la COPE era en cinquè lloc amb 245.000 oients, molt per sota dels 422.000 de la Cadena Ser i dels 441.000 de Catalunya Ràdio, la líder.