Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
El repartiment de freqüències

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Comunicadors, periodistes (132)
Llengua catalana (1362)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Ràdio (188)
Relacions Espanya-Catalunya (750)
Personatges Personatges
Alberto Oliveras (2)
Jesús Hermida (3)
Joan Viñas (4)
Joan Carles de Borbó (205)
Joaquín Soler Serrano (2)
Jordi Pujol i Soley (858)
Juana Ginzo (2)
Matías Prats Cañete (2)
Matilde Conesa (2)
Raúl Matas (2)
Sofia de Grècia (70)
Vicente Marco (2)
Entitats Entitats
Cadena COPE (52)
Consell de l´Audiovisual de Catalunya (64)
El Periódico de Catalunya (52)
Flaix FM (6)
Grup Godó (35)
Grupo Zeta (20)
Ona Catalana (32)
RAC 105 (5)
Sport (8)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
40 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
75è aniversari i una polèmica
Ràdio
El 14 de novembre de 1924 va iniciar les seves emissions Ràdio Barcelona, la ràdio degana de Catalunya i Espanya. El 1999, feia 75 anys d’aquella primera emissió i amb aquest motiu es van fer diversos actes commemoratius com l’exposició “Temps de Ràdio” al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, inaugurada pels reis Joan Carles i Sofia l’11 de novembre, o una edició especial dels Premis Ondas que es van repartir aquest mateix dia en una gran gala celebrada al Palau Sant Jordi, on es va reconèixer la carrera de figures històriques del mitjà com Jesús Hermida, Matilde Conesa, Antonio Calderón, Joaquín Soler Serrano, Alberto Oliveras, Matías Prats, Vicente Marco, Joan Viñas, Raúl Matas o Juana Ginzo.

Però l’any a les ones no va ser pas un any tranquil, sobretot a Catalunya on va començar a prendre forma un nou mapa radiofònic com a conseqüència de les renovacions i adjudicacions de freqüències que va fer la Generalitat de Catalunya i que implicaven l’aplicació des del primer dia d’una quota mínima del 50% de la programació en català. La reordenació havia començat, de fet, l’any anterior amb la finalització del contracte entre Ràdio Associació i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que va portar RAC 105 a integrar-se a Radiocat XXI, la nova empresa radiofònica creada pel grup Godó. Per cobrir el buit, les emissores públiques de la Generalitat van crear Catalunya Cultura, la primera cadena exclusivament cultural de tot l’estat, que va començar a emetre el 2 de febrer.

El consell executiu de la Generalitat de Catalunya va aprovar del 4 de maig les concessions de 38 llicències de ràdio de freqüència modulada, 22 de noves i 16 renovacions. Radiocat XXI, amb 10 frequències, va ser el grup més beneficiat. El grup Ona Catalana en va obtenir 7 i l’aliança del Grupo Zeta i el periodista Joaquim Maria Puyal només 3. Aquests eren els tres grans projectes que volien cobrir tot el territori català. La resta de noves freqüències van ser adjudicades a grups menors com Flash FM o Ràdio Estel.

Amb aquest repartiment el Grup Godó tenia un clar avantatge sobre l’altre gran grup periodístic català, el Grup Zeta. La situació va canviar quan, després de llargues negociacions, el 30 d’octubre l’empresa editora d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i Sport, va formalitzar un acord per adquirir el 35% de les accions d’Ona Catalana SA. D’aquesta manera, Ona Catalana es convertia en la primera cadena privada de Catalunya, amb 21 emissores que cobrien tot el territori, les 18 que ja tenia Ona Catalana i les tres que s’havien adjudicat al Grup Zeta el mes de maig.

Un altre aspecte fortament polèmic de les concessions de la Generalitat va ser la no renovació de tres de les quatre freqüències de la cadena COPE a Catalunya. El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va afirmar que les llicències no s’havien renovat perquè la COPE “no deia la veritat” sobre Catalunya, en referència a la línia anticatalanista que l’emissora sostenia als darrers temps. Mentre la Conferència Episcopal Espanyola (principal accionista de la COPE que precisament el 1999 va reforçar el seu control accionarial sobre la cadena) mantenia una postura d’enfrontament amb la decisió del govern català, els bisbes catalans es distanciaven de la COPE i asseguraven que sense “veritat i justícia” no hi ha autèntica llibertat d’expressió. La COPE va impugnar el concurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, el setembre, va decidir autoritzar provisionalment que la COPE seguís emetent per les freqüències que li havien estat retirades.

Aquesta decisió i la concatenació d’eleccions i campanyes electorals van fer que les noves emissores posposessin la seva entrada en funcionament fins a l’any 2000, tret d’Ona Catalana. El 15 de novembre les 21 emissores d’aquest grup van començar a emetre com a Ona Musical, mentre es treballava per, a partir del setembre del 2000, segregar 13 emissores per a la programació convencional i mantenir-ne 8 com a ràdio fórmula Es configurarien així dues cadenes amb cobertura de tot el territori i amb vocació d’expansió. inicialment, cap a Andorra i la Catalunya Nord.

La concessió d’emissores va arribar també al Parlament, primer l’u de juliol, quan la Cambra catalana va rebutjar la pretensió del PSC i del PP de revocar les concessions del 4 de maig que havia fet el govern, i després en el debat sobre mitjans audiovisuals del mes de desembre quan els grups d’oposició van defensar que el govern deixés de concedir llicències i fos un renovat Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) qui tingués aquestes competències. Finalment, es va aprovar una resolució que mantenia la decisió en mans del govern però exigia un informe no vinculant del CAC a l’hora de renovar concessions o atorgar-ne de noves.