Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Principals Emissores a Catalunya

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Ràdio (188)
Personatges Personatges
Eugeni Cabanes Duran (8)
Joan Maria Claveguera (8)
Lluís Llach (45)
Miquel Calçada / Calzada (10)
Entitats Entitats
Cadena COPE (52)
Cadena SER (47)
Catalunya Cultura (10)
Catalunya Informació (12)
Catalunya Música (8)
Catalunya Ràdio (123)
COM Ràdio (32)
Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (116)
Estudi General de Mitjans (32)
Ona Catalana (32)
Onda Cero (26)
Rac1 (55)
Radio 1 (8)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
50 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Catalunya Ràdio: Vint anys de lideratge
Ràdio
El 20 de juny del 2003 va fer vint anys que un jove Miquel Calçada va pronunciar, sobre una sintonia de Lluís Llach, un missatge de benvinguda als oients de la primera emissora amb una programació sencera en català des del final de la Guerra Civil: Catalunya Ràdio. Es tractava de la primera concreció de la nova Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), que havia nascut amb la voluntat de normalitzar l’ús de la llengua catalana en la nova societat democràtica sorgida després del franquisme. La fita tenia una importància cabdal per a la normalització del país perquè oferia als catalans la possibilitat d’accedir a la informació de Catalunya i del món en la pròpia llengua.

Vint anys després d’aquell moment històric i poc abans de l’aniversari de Catalunya Ràdio, les dades de l’Estudi General de Mitjans (EGM) havien confirmat un cop més el lideratge absolut d’audiència del panorama radiofònic català amb 643.000 oients diaris. Una xifra que situava el segon classificat, la Cadena SER estatal a una distància considerable, amb 485.000 oients, alhora que constatava el fet que Catalunya Ràdio havia augmentat en 137.000 oients en dos mesos. Onda Cero s’havia col·locat en tercer lloc del rànquing català amb 251.000 oients, seguida de Radio 1 amb 169.000, la Cadena COPE amb 110.000 i Ona Catalana amb 105.000. Més avall en el rànquing, RAC-1 tenia 91.000 seguidors i COMRàdio 89.000.

A finals d’any, i tret de les dades del juliol en què Catalunya Ràdio havia perdut un cinc per cent d’audiència tot i mantenir el lideratge generalista a Catalunya, Catalunya Ràdio va tancar la temporada 2003 com a líder amb una mitjana de 614.000 oients, molt per sobre altre cop de la Cadena SER, que havia arribat a una mitjana de 457.000 oients. Per programes, El matí de Catalunya Ràdio amb 413.000 oients, Versió original amb 109.000 i l’informatiu Catalunya matí amb 151.000 eren els capdavanters en les seves franges horàries, alhora que Catalunya Informació augmentava un 32% la seva audiència respecte a l’any anterior, així com un 92% Catalunya Música. L’única davallada era la de Catalunya Cultura, amb un 42% menys d’audiència respecte a l’any anterior. Aquestes dades demostraven clarament fins a quin punt s’havia consolidat el projecte nascut vint anys abans, gràcies a la feina feta pels professionals de l’emissora, al capdavant dels quals hi havia Eugeni Cabanes, que el març del 2002 va substituir Joan Maria Clavaguera en la direcció de l’empresa.

Pel que feia a la resta de ràdios del país, a finals del 2003 destacava la forta caiguda experimentada per Ona Catalana, que havia passat de 105.000 a 56.000 oients, cosa que representava perdre un 47% de la seva audiència, i que feia passar l’emissora del segon al quart lloc del rànquing català. La segona ràdio del país era RAC-1, que havia passat de 6.000 oients l’any anterior a 97.000 el 2003, seguit a curta distància per COMRàdio, que va consolidar una mitjana de 90.000 oients. En el rànquing estatal de ràdios generalistes amb presència a Catalunya, la Cadena SER ocupava el segon lloc i Onda Cero el tercer. Es preveia que el 2004 la competència augmentaria d’acord amb les adjudicacions fetes el 18 de novembre pel govern català en funcions dins del concurs de radiodifusió sonora digital terrestre d’àmbit comarcal i supracomarcal, al qual havien concorregut 78 ofertes formulades per 25 empreses licitadores.