Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 incl˛s continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notÝcies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Principals emissores a Catalunya

Fes-ho c˛rrer Fes-ho c˛rrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Estudis, estadÝstiques, audiŔncies i sondejos (1173)
RÓdio (188)
Personatges Personatges
Antoni Bassas (28)
Bartomeu EspadalÚ (2)
Eugeni Cabanes Duran (8)
Jaume Peral (2)
Joan Castellˇ Rovira (2)
Joan Maria Claveguera (8)
Joaquim Maria Puyal (19)
Jordi Pujol i Soley (858)
Jordi MartÝ (3)
Josep Manuel Lanza (2)
Margalida Ripoll (2)
Miquel Puig Raposo (10)
Salvador Escamilla (5)
Toni ClapÚs (8)
Entitats Entitats
40 Principales (7)
Associaciˇ Arrels (9)
Cadena COPE (52)
Cadena SER (47)
Catalunya Informaciˇ (12)
Catalunya RÓdio (123)
COM RÓdio (32)
Consell Social de la Llengua Catalana (9)
Consell Superior de l┤Audiovisual (Franša) (3)
Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Promociˇ de la Cultura de les Illes Balears (2)
Corporaciˇ Catalana de RÓdio i Televisiˇ (116)
Estudi General de Mitjans (32)
Grupo Zeta (20)
Medalla d`Ďr de la Ciutat de Barcelona (8)
Ona Catalana (32)
Onda Cero (26)
Palau de la M˙sica (98)
Premis Antena d'Or (1)
Premis Ondas (16)
Radio 1 (8)
RÓdio 4 (21)
Radio Ambiente Musical- RÓdio Ambient Musical (3)
RÓdio Arrels (5)
RÓdio Barcelona (14)
RÓdio Intereconomia (3)
RÓdio Llenguadoc (2)
RÓdio Sabadell (1)
RÓdio Teletaxi (10)
Societat Cooperativa RÓdio Associaciˇ de Catalunya (3)
Som RÓdio (9)
TV3 (363)
TVE (95)
Indrets geogrÓfics Indrets geogrÓfics
Estat Espanyol (1908)
Franša (306)
Catalunya (2926)
Catalunya Nord (60)
Tolosa de Llenguadoc (Franša) (18)
69 lectures d'aquest article
272 impressions d'aquest article
Lideratge catalÓ
RÓdio
Com ja era habitual en els darrers vuit anys, l┤Estudi General de Mitjans (EGM) va confirmar el lideratge de Catalunya RÓdio (485.000 oients) en el panorama radiof˛nic catalÓ. Segons l┤EGM, la segona emissora mÚs escoltada a Catalunya era la Cadena SER (380.000 oients), seguida d┤Onda Cero (289.000), RÓdio 1 (175.000) i la COPE (114.000). Pel que feia a les emissores en catalÓ, RAC-1 (92.000 oients) era la cadena mÚs escoltada, desprÚs de Catalunya RÓdio. En tercer lloc se situava COM-RÓdio, amb uns 81.000 oients diaris. En programes, Catalunya RÓdio era lÝder de la franja del matÝ amb El matÝ de Catalunya RÓdio, d┤Antoni Bassas (290.000 oients) i a una considerable distÓncia se situaven Protagonistas d┤Onda Cero (211.000) i Hoy por hoy de la SER (193.000). A la tarda, Catalunya RÓdio tambÚ era la mÚs escoltada, ja que el programa Versiˇ Original, de Toni ClapÚs, pujava de 116.000 a 139.000 seguidors. En la fˇrmula musical hi havia canvis, ja que RÓdio Teletaxi (358.000) superava Cadena 40 (340.000).

Tot aix˛ passava malgrat els canvis registrats a la Corporaciˇ Catalana de RÓdio i Televisiˇ (CCRTV), que el 19 d┤abril van portar Eugeni Cabanes a la direcciˇ de Catalunya RÓdio des de la direcciˇ de Comunicaciˇ Corporativa i Relacions Institucionals de la Corporaciˇ Catalana de RÓdio i Televisiˇ (CCRTV). Eugeni Cabanes i Duran, nascut a Sabadell el 1951, va iniciar-se professionalment a RÓdio Sabadell, d┤on va ser cap de la secciˇ d┤informatius. El 1984 es va incorporar a Catalunya RÓdio, primer com a editor i desprÚs com a cap de la secciˇ d┤economia i d┤informatius. El 1994 va passar a exercir com a cap de premsa del Departament d┤Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i el 1995 es va incorporar com a cap d┤Informatius de Televisiˇ de Catalunya (TVC). El seu nomenament a la direcciˇ de Catalunya RÓdio es va produir desprÚs de l┤interinatge exercit per Jaume Peral, que havia substitu´t al marš Joan Maria Claveguera en ser apartat aquest del cÓrrec pel posteriorment dimitit director general de la CCRTV, Miquel Puig.

El 18 de marš del 2002, Catalunya RÓdio va obtenir un particular reconeixement de la Societat Cooperativa RÓdio Associaciˇ de Catalunya (RAC) en l┤atorgament d┤unes mencions honorÝfiques a Catalunya Informaciˇ, pels seus 10 anys de creaciˇ i el desenvolupament d┤una nova fˇrmula informativa, i a Catalunya M˙sica pels seus 15 anys de difusiˇ musical. TambÚ va ser guardonada RÓdio Teletaxi pels 20 anys d┤integraciˇ cultural a Catalunya, i RÓdio 4 pels seus 25 anys de servei p˙blic. El periodista Joaquim Maria Puyal va ser premiat com a millor professional de la rÓdio en catalÓ, en reconeixement als seus 15 anys com a locutor de futbol en catalÓ.

Pel que feia a la presŔncia del catalÓ en mitjans audiovisuals, i segons l┤informe corresponent al 2001 elaborat pel Consell Social de la Llengua Catalana a mitjans d┤any, a diferŔncia de l┤Ómbit televisiu, on nomÚs una tercera part de l┤oferta televisiva de Catalunya era en catalÓ, a la rÓdio la llengua ocupava el 42,1 per cent del total.

Cal destacar tambÚ la posada oficial en marxa al marš de RÓdio Intereconomia, l┤˙nica emissora especialitzada en informaciˇ econ˛mica, que ja emetia des d┤octubre del 2001 i estava especialitzada en l┤Ómbit econ˛mic del Principat. A la inauguraciˇ, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, va ressaltar l┤ôespecial interŔsĺ que tenia una emissora que es dedicava Ýntegrament a un camp que era patrimoni de tota la societat.

L┤altra cara de la moneda va ser la venda per part del Grupo Zeta de la seva participaciˇ d┤un 35% a Ona Catalana, amb la qual cosa va deixar de ser el segon soci en importÓncia, desprÚs de Josep Manuel Lanza, president de RÓdio Ambient Musical, que participava en un 50% en l┤emissora. Ona Catalana, que tenia una vintena d┤emissores i cobria el territori catalÓ, s┤havia posat en marxa el 2000 i havia ampliat capital en 3 milions d┤euros unes setmanes abans, poc desprÚs que el Grupo Zeta interposÚs una querella contra dos exdirectius de la cadena, Bartomeu EspadalÚ i Jordi MartÝ, exconseller delegat i exgerent, respectivament, per delicte societari continuat, estafa i falsedat en document mercantil.

A les Illes, Som RÓdio, que continuava sent l┤˙nica emissora que emetia la programaciˇ exclusivament en catalÓ en tot l┤arxipŔlag, va iniciar una nova etapa el 2002 sota la direcciˇ de Margalida Ripoll i va estrenar nova programaciˇ el tercer trimestre de l┤any, coincidint que l┤emissora havia passat a dependre del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Promociˇ de la Cultura de les Illes Balears (COFUC), un organisme impulsat pel govern de les Balears interessat en la difusiˇ i promociˇ de la llengua i la cultura catalanes. Els eixos principals de la nova programaciˇ eren els continguts musicals i la informaciˇ, tant local com estatal, internacional i esportiva.

A la Catalunya Nord, el 10 d┤octubre del 2002 l┤emissora RÓdio Arrels va obtenir el Premi Nacional de radiodifusiˇ de la Generalitat de Catalunya ôper la seva feina en la difusiˇ i el manteniment de la llengua i de la cultura catalanes a la Catalunya Nordĺ. RÓdio Arrels, gestionada per l┤Associaciˇ Arrels, va nÚixer el maig del 1981 a PerpinyÓ amb l┤objectiu de contribuir a la recuperaciˇ lingŘÝstica, cultural i nacional de la Catalunya Nord, tot i que no va emetre amb autoritzaciˇ fins al desembre del 1983. Va tenir menys sort durant l┤any RÓdio Llenguadoc, que emetia en occitÓ, quan a finals d┤any el Consell Superior de l┤Audiovisual (CSA) va prohibir les emissions en llengua occitana de l┤emissora, tot i les protestes organitzades a Montpeller. RÓdio Llenguadoc havia comenšat a emetre el juliol de 1999 en una freqŘŔncia en proves i a l┤espera de la seva futura legalitzaciˇ, que ja no es podia produir en haver atorgat el CSA francŔs la seva freqŘŔncia a l┤estatal RTL. Els responsables de RÓdio Llenguadoc van relacionar la mesura amb la decisiˇ del Consell d┤Estat francŔs d┤anulĚlar totes les circulars i decrets sobre l┤ensenyament per immersiˇ lingŘÝstica que oferien algunes escoles p˙bliques d┤AlsÓcia, Bretanya, Euskadi Nord, OccitÓnia i la Catalunya Nord.

En el balanš de l┤any va ser particularment sentida la mort el 29 de novembre del 2002 del periodista Joan Castellˇ Rovira, als 63 anys, a conseqŘŔncia d┤un vessament cerebral. Castellˇ Rovira, que havia mantingut una traject˛ria professional vinculada a la rÓdio i a la televisiˇ (deu mil programes radiof˛nics i dos-cents de televisius) havia estat el presentador del programa De bat a bat de TVE-Catalunya i creador, director i conductor de programes de rÓdio com ara Directo, Hora trece i Hora 25 per a la Cadena SER a Catalunya i havia publicat el llibre La rÓdio emmordassada. La seva tasca va ser reconeguda amb quatre premis Ondas, el Premi Nacional d┤investigaciˇ de la comunicaciˇ, una Antena d┤Or, el premi de rÓdio Festes de la MercŔ, el premi Ciutat de Barcelona de rÓdio i la Medalla d┤Or de Turisme de la Generalitat de Catalunya pel programa La rÓdio al sol.

TambÚ va ser especialment emotiu l┤homenatge que es va fer el 13 de juny al radiofonista catalÓ Salvador Escamilla (Barcelona 1931) al Palau de la M˙sica Catalana, on mÚs de cinquanta personalitats, entre m˙sics, actors i periodistes van commemorar els 40 anys d┤ofici. Escamilla va ser el primer locutor que va parlar en catalÓ quan el 13 de gener de 1963 en el seu programa de RÓdio Barcelona Radioscope va saludar el nou dia amb un ôbon dia, Catalunyaĺ. Des de aquell moment va utilitzar tant com va poder en el seu programa el catalÓ enmig del predomini del castellÓ. Radioscope es va convertir en l┤alŔ de la Nova Canšˇ.