Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Radovan Karadzic

Article de referència:
Bòsnia i Hercegovina
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte dels Balcans- Guerra de Bòsnia (300)
Genocidi, neteja ètnica, crims contra la humanitat (209)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Radovan Karadzic (40)
Ratko Mladic (16)
Richard Goldstone (2)
Slobodan Milosevic (155)
Entitats Entitats
Tribunal Penal Internacional (93)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Sèrbia i Montenegro (73)
10 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Radovan Karadzic
Radovan Karadzic va néixer el 1945 en un poblet de les muntanyes de Montenegro, jus­tament en els dies que el mariscal Josip Broz Titoapareixia com el nou líder de la federació iugoslava sorgida al final de la Segona Guerra Mundial.

Karadzic
va arribar a Sarajevo amb la seva família quan tenia quinze anys. A la capital de Bòsnia va estudiar medicina, es va especialit­zar en psiquiatria i va obrir un consultori. A Sarajevo també, es va casar amb la psiquiatra Ljiljana Zelen, amb qui va tenir un fill i una filla.
Políticament, Karadzic sempre va mante­nir relació amb el Partit Comunista Iugoslau. Aficionat al futbol (va ser metge del Sarajevo FC), a les cartes i al joc, va fer molts amics entre la policia, integrada majoritàriament per serbis residents a Bòsnia. Aquestes relacions el van portar a integrar-se en el Partit Democràtic Serbi, que es va constituir el 1990 i del qual va ser escollit secretari general.

Aquest partit va ser una de les formacions que quan va començar la crisi iugoslava es van manifestar més clarament contra la desfeta de la federació, una tendència que Eslovènia i Croàcia havien començat a evidenciar ja el 1988, disconformes com estaven amb el tra­dicional centralisme de Belgrad.

Karadzic
va defensar, cada cop de forma més radical, les tesis sèrbies de defensa d'un Estat i una identitat macrosèrbia i de neteja ètnica. Quan Bòsnia i Hercegovina va decla­rar la independència l'1 de febrer de 1992, els serbis residents a Bòsnia, amb el suport de Belgrad i el govern de Slobodan Milosevic, van agafar les armes i van proclamar, sota la presidència de Karadzic, la Republika Srpska (República Sèrbia de Bòsnia), amb capital a Pale, situada a uns 20 quilòmetres de Sarajevo.
Era la guerra oberta. Els serbis van conver­tir Sarajevo en l'objectiu bàsic de les seves accions de càstig, i la van sotmetre a un setge ferotge de mesos i mesos que a finals del 1995 encara no havia acabat del tot.

Tota la comunitat internacional va conside­rar Karadzic, els seus generals i les seves mi­lícies com a veritables criminals de guerra, res­ponsables de genocidi i de milers de violaci­ons i assassinats.
El 25 de juliol de 1995, el fiscal del Tribunal Penal Internacional de les Nacions Unides per als crims a l'antiga Iugoslàvia (TPI), amb seu a l'Haia, Richard Goldstone, va inculpar formal­ment Radovan Karadzic i el seu comandant en cap, Ratko Mladic, "per genocidi i crims contra la humanitat" a causa de les connexi­ons de tots dos acusats amb "les atrocitats perpetrades contra la població civil a tot Bòsnia i Hercegovina, la campanya dels franctiradors contra civils a Sarajevo, i la captura de soldats de pau de les Nacions Unides com a ostatges i el seu ús com a escuts humans".