Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Nani Roma

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Motociclisme (191)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Joan Roma (17)
Jordi Arcarons (16)
Josep-Lluís Carod-Rovira (494)
Pasqual Maragall (676)
Entitats Entitats
Ral·li Dakar (28)
21 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Nani Roma
Ral·li París-Dakar
El 18 de gener, l’osonenc Joan Nani Roma (KTM) es va proclamar campió en la categoria de motos del Ral·li Dakar 2004, en el que era el seu novè intent i després de set abandonaments i d’haver fregat el triomf de ben a prop tres vegades. Roma és el primer català i el primer espanyol que guanya el raid africà en els seus 26 anys d’existència.
Nascut a Vic el 17 de febrer de 1972, Nani Roma va disputar la seva primera cursa de motos el novembre del 1990, amb quasi 19 anys però sense tenir la llicència pertinent. Va utilitzar la d’un amic i, malgrat la seva inexperiència, va guanyar. Però el van decobrir i el van desqualificar. Tot i així, va ser un triomf significatiu que l’any següent va ratificar amb el subcampionat d’Espanya júnior d’enduro i que va donar pas a un palmarès envejable.
En poc més de 12 anys, Roma s’ha convertit en un pilot d’elit. Ha guanyat quatre cops la Baja Aragón –i dos cops hi ha quedat segon–, ha guanyat els raids d’Egipte, Tunis i Marroc, i ha estat campió d’Europa i d’Espanya d’enduro, una modalitat que en el vessant de la resistència, l’ISDE (International Six Days Enduro), el situa a primera línia mundial, amb medalles d’or en proves als Estats Units i Portugal i també fins a quatre medalles de bronze.

Però amb el Dakar semblava que Roma tenia una maledicció. Hi va debutar el 1996, i va haver d’abandonar per una caiguda en la quarta etapa, quan era segon a la general. El 1997 també va abandonar per una caiguda (es va fracturar tres costelles i es va fer una luxació d’espatlla) en la vuitena etapa quan anava en dotzena posició; el 1998 va abandonar per avaria a la novena etapa, sent segon en la general; i el 1999 va abandonar per una fractura a la mà a la cinquena etapa, quan era cinquè. El del 2000 va ser el Dakar en què Roma va estar més a prop de la victòria. Va ser la primera edició que va acabar el ral·li, i ho va fer en dissetè lloc, ja que una avaria de motor a dues etapes del final quan era líder no el va deixar arribar al Llac Rosa. El 2001 va canviar d’equip i va córrer amb BMW, però va haver de tornar a abandonar per una caiguda en la desena etapa, quan era dissetè en la general.

El 2002 va ser el fracàs més mediàtic de Roma: tenia el Dakar quasi guanyat, anava segon en la general i va haver d’abandonar per una caiguda en la tretzena etapa. Li va agafar una crisi d’ansietat, es va hiperventilar, la pressió li va pujar a 21 i es va desmaiar. Quan va recuperar la consciència, no podia caminar bé i, de tanta pressió sanguínia, va perdre la visió i s’ofegava. L’actual campió confessa que es pensava que es moria.

El 2003 encara li van quedar ganes de tornar al desert, però va haver d’abandonar un altre cop per una caiguda a la novena etapa, quan anava tercer a la general. Es va trencar un braç i va tornar a quedar inconscient. En l’edició del 2004, com a premi a la perseverança, Nani Roma va ser líder des de la vuitena etapa fins a la dissetena i definitiva.

En arribar a Catalunya amb el trofeu a la mà, Roma i tot el seu equip, liderat pel també osonenc Jordi Arcarons, van rebre un espectacular homenatge del poble i del nou govern. La festa va començar a l’aeroport del Prat, on els esperaven centenars d’aficionats. La seva família i el secretari general de l’Esport van ser els primers a saludar-lo. Els seguidors el van escortar fins a la plaça Sant Jaume de Barcelona, on el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i el conseller en cap, Josep-Lluís Carod-Rovira, el van rebre amb tots els honors al Saló de Sant Jordi. Fins i tot va sortir al balcó del Palau de la Generalitat a saludar la multitud, fet insòlit en un esportista del món del motor. I finalment es va celebrar una gran festa al pavelló del seu poble, Folgueroles, on l’esperaven uns 2.000 covilatans desbordats d’entusiasme.