Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
L'osonenc Nani Roma. guanyador del París-Dakar en motos

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Altres esports (198)
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Motociclisme (191)
Personatges Personatges
Álex Pérez (1)
Carles Mas (3)
Isidre Esteve (8)
Joan Roma (17)
Jordi Arcarons (16)
Entitats Entitats
Ral·li Dakar (28)
51 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
Victòria de Nani Roma
Ral·li París-Dakar
Després de vuit intents fallits, el 2004, el pilot de Folgueroles (Osona) Joan Nani Roma es va proclamar vencedor del ral·li més emblemàtic del món, el París-Dakar, en la categoria de motos. D’aquesta manera, Roma es convertia en el primer pilot català i d’Espanya que aconseguia guanyar la prova i trencava la malastrugança que l’havia acompanyat des del 1996. Els altres pilots catalans que havien afrontat aquest repte, entre els quals destaquen Carles Mas i Jordi Arcarons, havien aconseguit com a màxim acabar en la segona posició de la classificació general. Concretament, Mas havia estat segon l’any 1990 i Arcarons els anys 1994, 95, 96 i 2001. A més, Arcarons va ser tercer el 1992 i el 1993 i quart l’any 1999.

El debut de Roma va tenir lloc l’any 1996 amb una moto KTM de sèrie, formant part de l’equip Lucky Strike Off Road, i en aquella ocasió va aconseguir dues victòries d’etapa. No obstant, a la quarta etapa de la competició va caure i va haver d’abandonar quan era segon a la general. L’any següent va tornar a caure a la vuitena etapa, quan era dotzè a la general, i el següent se li va avariar la moto a mitja cursa quan era segon. El 1999, Roma va haver d’abandonar després de fracturar-se un polze en caure a terra per culpa d’una pedra quan era cinquè a la general. El Dakar de l’any 2000 va tenir un significat especial per a Roma, ja que va ser el primer any que va aconseguir acabar la prova. Aquest hauria pogut ser el seu any si no hagués estat perquè, quan només faltaven 70 quilòmetres per acabar la penúltima etapa de la competició i era líder amb més de vint minuts sobre el segon classificat, el motor de la moto es va trencar. A conseqüència de l’avaria, Roma només va poder ser dissetè. L’any següent, Roma va canviar de moto i va competir amb una BMW. Tot i això, després d’aconseguir tres victòries d’etapa i quan era dissetè a la general, va tornar a caure i va haver d’abandonar. El 2002, novament amb KTM, Roma va aconseguir una nova victòria d’etapa, però a la tretzena etapa, quan era segon a la general, va cometre un error de navegació i es va perdre. Aleshores va caure i va patir una crisi d’ansietat que el va obligar a abandonar. El 2003 el pilot català va patir una altra caiguda i va haver d’abandonar a la novena etapa quan era tercer a la general.
Finalment, l’any 2004, Roma va aconseguir acabar la cursa per segona vegada i, a més, proclamar-se vencedor. En aquesta última ocasió, va saber dosificar millor els seus esforços i va fer un plantejament més prudent. Això li va permetre obtenir dues victòries d’etapa i ser líder a la classificació general des de la vuitena fins a la dissetena i última etapa. Els altres pilots catalans que participaven en el ral·li, Àlex Pérez i Isidre Esteve, van acabar la competició en vintè i vint-i-tresè lloc respectivament.
En la següent edició del ral·li, la del 2005, Nani Roma hi va tornar a participar, aquest cop, però, dalt d’un totterreny Mitsubishi Montero. Precisament aquesta 26a edició del ral·li va substituir l’habitual punt de partida de París per Barcelona. Des del 28 fins al 31 de desembre del 2004, tots els participants del Dakar van fer els últims preparatius al centre que s’havia organitzat al Palau Sant Jordi. El dia 31 es va donar el tret de sortida de la cursa, amb la celebració d’una etapa superespecial de sis quilòmetres a la platja de Castelldefels. Aquest esdeveniment va tenir una assistència massiva de públic, però els pilots de cotxes es van queixar que el traçat havia estat dissenyat per a benefici de les motos i que havien tingut força problemes per no sortir-ne malparats. L’endemà, els pilots van disputar una etapa des de Barcelona fins a Granada, des d’on van marxar a l’Àfrica per afrontar una aventura de setze etapes i gairebé 9.000 quilòmetres.