Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Campions del Mundial de Ral·lis

Sainz i Kankkunen al començament d'una etapa del Ral·li Catalunya

Articles dependents
Colin Mcrae
Carlos Sainz
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Automobilisme (193)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Carlos Sainz (26)
Colin McRae (9)
Didier Auriol (4)
François Delecour (1)
Juhan Kankkunen (4)
Luis Moya (5)
Tommi Makinen (7)
Entitats Entitats
Federació Internacional d'Automobilisme (7)
Ford (24)
Mitsubishi (4)
Mundial de Ral·lies (12)
Subaru (6)
Toyota (9)
34 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Sainz, un altre cop amb la mel als llavis
Ral·lis
El 1995 es va iniciar el Campionat del Món de ral·lis tenint com un dels principals favorits el madrileny Carlos Sainz i el seu copilot, Luis Moya, corrent per a l'escuderia Subaru. Els seus adversaris eren els mateixos que en temporades anteriors. Els francesos François Delecour i Didier Auriol (Ford Escort) i el finès Juha Kankkunen.

La primera prova del Mundial va ser el Ral·li de Montecarlo en la seva 63a edició, la de més tradició i importància del calendari. Sainz tenia ganes de treure's l'espina clavada de l'anterior prova disputada al campionat anterior, el RAC Ral·li, on va haver d'abandonar l'últim dia i cedir la victòria final al francès Auriol, seguit de Delecour i Kankkunen.

A Montecarlo, el campió del món, Auriol, va abandonar per problemes mecànics. Així, Sainz va encapçalar la classificació general per pilots, mentre que la de marques la liderava l'escuderia Ford, que havia col·locat dos pilots entre els cinc primers.

La segona prova del Mundial es va disputar a terres escandinaves. La 44a edició del Ral·li de Suècia va donar l'esquena al pilot espanyol, que va haver d'abandonar per problemes mecànics i cedir el liderat en la clasificació general en benefici del suec Keneth Eriksson (Mitsubishi), que es va adjudicar la carrera després que el seu company d'equip, el finès Tonutni Makinen (segon), li cedís la victòria perquè es col·loqués en primera posició a la classificació general. A més, Mitsubishi va desbancar Ford de la classificació per equips. Després d'aquesta prova, Sainz ocupava la segona posició, a tan sols 5 punts del suec. No obstant, el madrileny havia cedit distància respecte als seus rivals, Kankkunen i Auriol, quart i cinquè respectivament. El madrileny va tornar a adjudicar-se la victòria a la tercera prova del Mundial, disputada entre el 8 i el 10 març a Portugal.

D'aquesta manera, Sainz va tornar a obrir distància respecte als seus rivals i es va col·locar en una situació privilegiada de cara a la consecució del títol. Però després de la disputa del Ral·li de Còrsega, al mes de maig, que va guanyar Auriol, les coses se li van torçar. Una greu lesió a l'espatlla, curiosament mentre practicava el seu altre esport preferit, la bicicleta de muntanya, el va obligar a apartar-se durant uns mesos de la competició i perdre les seves opcions a reeditar el títol aconseguit el 1993.

L'accident li va fer perdre la següent prova del Mundial. El Ral·li de Nova Zelanda, disputat entre el 27 i 30 de juliol, se'l va adjudicar qui estava destinat a ser el seu gran rival el 1995, el també membre de l'equip Subaru, l'escocès Colin McRae.

La següent prova també va tenir conseqüències nefastes per a les aspiracions del madrileny. Sainz va haver d'abandonar al Ral·li d'Austràlia, disputat a mitjans de setembre, on el suec Eriksson es va adjudicar la victòria. Sainz havia perdut gran part de les seves possibilitats d'obtenir el títol. Davant seu tenia l'actual campió, Auriol, i la gran revelació de la temporada, McRae, i només quedaven dues proves per disputar: el Ral·li de Catalunya i el d'Anglaterra.

A la prova disputada a Catalunya entre el 22 i el 25 d'octubre les opcions de Sainz van fer un tomb considerable. Auriol va haver d'abandonar i d'aquesta manera va dir adéu definitivament al títol. La lluita havia quedat reduïda a dos pilots, Sainz i McRae. En acabar el ral·li, McRae s'havia endut la victòria. No obstant, l'escocès havia desobeït les ordres d'equip, que l'obligaven a cedir la victòria al seu company. Un cop acabada la prova, i després d'uns moments d'incertesa, Subaru va decidir penalitzar McRae i atorgar la victòria a Sainz.

Tot quedava a expenses del que passés a l'última prova, el RAC Ral·li, disputat a finals del mes de novembre. Qui quedés primer guanyaria el Mundial. Hi havia incertesa sobre quina seria l'actitud de l'equip Subaru. A l'equip li interessava que els dos pilots arribessin a aquesta prova amb totes les opcions, perquè d'aquesta manera Subaru confirmaria la seva victòria en la classificació per equips. Sainz va començar de forma pictòrica i al final del segon dia es trobava en la primera posició, a més d'un minut del seu company, però una sorprenent remuntada de McRae va portar l'escocès a adjudicar-se la victòria i, en conseqüència, el títol.

Sainz,
que no va poder fer res per contrarestar la superioritat de l'escocès, va acabar segon, i així es va quedar un altre cop a les portes del Mundial, si bé a només 5 punts del campió. La tercera posició la va ocupar el suec Eriksson (Mitsubishi), a 32 punts de l'escocès.

Sainz
i Moya van voler fugir de tota polèmica, si bé van declarar que no entenien com havia pogut haver-hi tanta diferència entre els cotxes del mateix equip tenint en compte que el de Sainz s'havia mostrat lleugerament superior al de l'escocès.

Finalment, el títol de marques se'l va adjudicar Subaru, amb 350 punts, davant de Mitsubishi (307 punts) i Ford ( 223 punts).

CLASSIFICACIÓ FINAL PER PILOTS
A la decepció dels espanyols s'hi sumava la decisió de la Federació Internacional d'Automobilisme (FIA) d'excloure del Mundial l'escuderia Toyota, per la qual havien fitxat per tres anys Sainz i el seu copilot.

La FIA va decidir apartar l'equip japonès de la competició per un període de dos anys per ús irregular dels seus cotxes durant la disputa del Ral·li de Catalunya. Finalment, els espanyols van firmar un contracte amb l'escuderia Ford, amb la conformitat de Toyota, que els lligava fins a finals de l'any 1997.