Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Nou projecte a Sarrià

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Construcció, habitatge, especulació urbanística (262)
Futbol (1129)
Personatges Personatges
Adolfo Aldana (1)
Esteve Bonell (1)
Florin Raducioiu (1)
Francisco Perelló Picchi (7)
Jordi Parpal (1)
José Antonio Camacho (22)
Josep Ribas (3)
Josep Manuel Lara Bosch (31)
Nenad Pralija (1)
Nicolas Ouédec (1)
Pasqual Maragall (676)
Entitats Entitats
Ajuntament de Barcelona (355)
Apoel F.C. (1)
Bayer Leverkusen (5)
Copa de la UEFA (44)
Estadi de Sarrià (5)
Estadi Olímpic de Montjuïc (29)
F.C. Nantes (1)
Feyenoord Rotterdam (6)
Lliga Futbol Professional Espanyola (153)
Reial Club Deportiu Espanyol (194)
Sevilla Fútbol Club (42)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Sant Adrià de Besòs (17)
Sarrià (Barcelona) (2)
61 lectures d'aquest article
17 impressions d'aquest article
Adéu a Camacho, Perelló i Sarrià
RCD Espanyol
El RCD Espanyol va acabar la Lliga 1995/96 en quarta posició, una de les millors classificacions aconseguides pel club de Sarrià en la seva història recent. Aquest quart lloc li donava dret a jugar la Copa de la UEFA la temporada 1996/97. L'Espanyol no participava en una competició europea des del 18 de maig de 1988, quan va perdre la final precisament de la Copa de la UEFA contra els alemanys del Bayern Leverkusen. Però l'any 1996 el periple europeu de l'Espanyol no va ser tan afortunat, i va ser eliminat pel Feyenoord de Rotterdam als setzens de final el 30 d'octubre tot i guanyar 0-1 (l'anada el 16 d'octubre, l'Espanyol havia perdut a casa 0-3), després d'haver eliminat l'Apoel Nicòsia de Xipre en la primera eliminatòria.

Entre l'Espanyol de la temporada 1995/96 i el de la 1996/97 hi havia grans diferències, començant per l'entrenador. José Antonio Camacho l'home que havia aconseguit refer l'equip i retornar la il·lusió als aficionats blanc-i-blaus, va anunciar el seu fitxatge pel Sevilla després d'haver classificat l'equip per a la Copa de la UEFA. No es va deixar temptar pels crits de l'afició, "Camacho, quedat!", ni pels diners que li oferia la família Lara. Tenia molt clar que era el moment de marxar: "He complert la meva primera etapa a l'Espanyol, i el millor que puc fer és marxar ara. S'ha tancat un gran cicle en aquests tres anys. Em van Fitxar per pujar l'Espanyol a Primera Divisió, després vaig renovar per consolidar l'equip, i hem acabat a la Copa de la UEFA."

El nou entrenador va ser Pepe Carcelén, fins llavors segon de Camacho L'equip es va reforçar amb jugadors com Nicolas Ouédec, Nenad Pralija i Adolfo Aldana. però va mantenir el seu esquelet de base amb la il·lusió de quedar en els primers llocs de la Lliga 1996/97. L'adquisició estrella va ser el francès Ouédec, de 24 anys, procedent del Nantes, que va costar 375 milions de pessetes de traspàs i suposava el fitxatge més ambiciós de l'Espanyol. Per contra, el club va decidir donar la baixa, entre altres, a Florin Raducioiu

Però l'equip no va acabar de funcionar, i a finals del 1996 no només havia estat eliminat de la UEFA, sinó que els seus resultats a la Lliga el col·locaven més a prop del descens que dels primers llocs de la classificació.

Però el problema més important era l'econòmic: la requalificació dels terrenys de Sarrià. Segons va explicar el president del club, Francesc Perelló, a l'assemblea general d'accionistes, el 6 de novembre, els deutes de l'Espanyol arribarien als 14.000 milions de pessetes a finals de la temporada 1996/97, de manera que la venda dels terrenys era inevitable. Perelló va anunciar també en aquesta assemblea que dimitiria com a president el 22 de juny de 1997 i que l'Espanyol ja no jugaria a Sarrià la temporada 1997/98. Ho faria a l'estadi de Montjuïc.

La història de la requalificació dels terrenys de Sarrià va ser complexa i va tenir diferents alternatives durant l'any. L'Espanyol va presentar a l'Ajuntament de Barcelona un primer projecte per a la requalificació de Sarrià que preveia una edificabilitat de 87.000 metres quadrats. L'Ajuntament va retornar el projecte obligant a reduir l'edificabilitat i l'altura màxima dels edificis, alhora que exigia un compromís de l'Espanyol de construir el seu nou estadi en l'àmbit territorial del Pla General Metropolità.

El nou pla, que van presentar l'arquitecte Josep Ribas i l'advocat Jordi Parpal autors del primer esborrany, juntament amb Esteve Bonell redactor de la proposta definitiva, preveia que la ciutat esportiva ocupés 5,5 hectàrees de Sant Adrià. Sarrià albergaria 450 pisos, amb unes 800 places d'aparcament, i s'acceptava el soterrament de la ronda del Mig.

Aquest projecte va ser aprovat per l'Ajuntament l'abril. L'alcalde Pasqual Maragall va presentar la requalificació de Sarrià com "una gran operació amb la qual la ciutat hi guanyarà molt". També va dir que el nou pla era solidari amb els municipis més desafavorits de l'àrea metropolitana. "Exportem zones verdes i alhora importem una mica més de congestió".

Pels dirigents de l'Espanyol, la solució a què s'havia arribat no era la desitjada, però era la millor possible. La disminució de l'edificabilitat i els altres compromisos pactats farien disminuir els ingressos que obtindria el club de la venda de Sarrià.

El vicepresident de l'entitat, José Manuel Lara Bosch, va declarar que, com a mínim, el club podria saldar els 8.000 milions de deute hipotecari que arrossegava i que, lliure d'aquesta càrrega, els ingressos per drets televisius, l'eliminació dels interessos bancaris i l'increment de socis permetrien al club superar la crisi econòmica. "Si tot va bé, d'aquí a cinc anys generarem 1.200 milions de pessetes, després d'haver pagat tots els interessos".