Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
L'enderroc de l'estadi de Sarrià va obligar l'Espanyol a jugar els seus partits a l'Estadi Olímpic

Articles dependents
Daniel Sánchez Llibre
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Futbol (1129)
Personatges Personatges
Pau Ornaque (1)
Entitats Entitats
Argentaria (14)
Estadi de Sarrià (5)
Generalitat de Catalunya (1919)
Grup Immobiliari Sanahuja (1)
OCP Construcciones (1)
Reial Club Deportiu Espanyol (194)
Salvem Sarrià (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
75 lectures d'aquest article
42 impressions d'aquest article
Adéu a Sarrià
RCD Espanyol
El dissabte 21 de juny de 1997, el Reial Club Deportiu Espanyol va jugar l’últim partit oficial al camp de Sarrià. En la darrera jornada de Lliga de la temporada va guanyar el València per 3 a 2 i, en acabar el partit, molts aficionats van saltar al camp per endur-se pans de gespa i trossos de les xarxes de les porteries del seu estadi. Feia gairebé 75 anys que l’Espanyol havia jugat el seu primer partit oficial a Sarrià el 18 de febrer de 1923, sis anys abans de què s'instaurés el campionat espanyol de Lliga.

L’adéu de l’Espanyol a Sarrià, considerada inevitable per cobrir el greu dèficit econòmic que arrossegava el club, va ser una complicada operació amb moltes negociacions i entrebancs en totes les fases del projecte, des de la consecució dels permisos d'obres i les requalificacions de terrenys, fins al sistema emprat per a l'enderroc.

Després de moltes polèmiques, la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, depenent de la Generalitat, va aprovar el canvi de qualificació dels terrenys de l'Estadi, però va reduir l’edificabilitat prevista pel club i va exigir que a canvi de la requalificació l'Espanyol es comprometés a construir uns equipaments esportius a Sant Adrià, que prèviament eren qualificat de zona verda. Per a compensar la pèrdua d'aquesta zona verda el club barceloní cediria uns terrenys comprats a l'exèrcit a Montcada i Reixac.

Tampoc no va ser fàcil la definitiva aprovació de la venda per part de la Junta d'Accionistes de l'Espanyol. Finalment es va aconseguir el dissabte 28 de juny amb el 72 per cent de vots a favor i 9 per cent en contra, malgrat la intensa oposició del grup "Salvem Sarrià" encapçalat per Pablo Ornaque.

Els terrenys de Sarrià es van vendre a un grup inversor en el que el mateix Espanyol tenia el 16 per cent del capital. Entre els altres components del grup destacaven el banc Argentaria, el grup immobiliari Sanahuja i l'empresa constructora OCP Construcciones. El grup va pagar a l'Espanyol prop de 10.000 milions de pessetes, una quantitat gairebé equivalent al deute que arrossegava el club.

La darrera polèmica la van protagonitzar alguns grups de veïns de Sarrià que temien que la prevista voladura de l’estadi afectés els seus habitatges. Després de diversos recursos judicial, el dissabte 20 de setembre de 1997 ales 17,04 hores va ser enderrocat l'estadi de Sarrià per l’explosió de 74 quilos de goma-2. En dos segons va desaparèixer un dels principals punts de referència de la vida esportiva de Barcelona durant tres quarts de segle.