Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Alfred Giner Sorolla

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Científics, innovadors, investigadors (120)
Personatges Personatges
Alfred Giner Sorolla (3)
Joan Oró (7)
Mercè Piqueras (1)
Entitats Entitats
Fundació Ausiàs March (6)
Institut de Recerca Oncològica (4)
Institut d´Estudis Catalans (149)
Universitat Catalana d´Estiu (61)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Vinarós (Comunitat Valenciana) (5)
98 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Alfred Giner Sorolla (1919-2005)
Recerca biomèdica
Alfred Giner Sorolla, científic, poeta, assagista i defensor incansable de la llengua i la cultura catalanes, va morir a Vinaròs (Baix Maestrat) el 8 de febrer.

Amb una llarga trajectòria als Estats Units en investigació oncològica, Giner Sorolla va desenvolupar gairebé tota la seva carrera científica treballant en el disseny, la síntesi i l’assaig de fàrmacs antineoplàstics i antiviràsics, i estudiant la carcinogènesi química i ambiental i la seva prevenció.

Nascut a Vinaròs el 1919, es va llicenciar en ciències químiques a la Universitat de València el 1944, i dos anys després, va obtenir la llicenciatura en farmàcia a la Universitat de Madrid.

Va fer el doctorat en farmàcia a la Universitat de Barcelona, on va investigar sobre tuberculosi, en uns anys en què aquesta malaltia feia molts estralls entre la població.

Posteriorment va obtenir un doctorat en bioquímica a la Universitat de Cornell, a l’Estat nord-americà de Nova York. En aquesta ciutat va treballar a l’Institut de Recerca Oncològica Sloan-Kettering (on avui dia Joan Massagué en dirigeix el programa de genètica i biologia del càncer).

Després va passar dos anys fent recerca a la Universitat de Cambridge (Regne Unit) i va acabar la seva carrera professional com a professor i investigador de la Divisió d’Immunofarmacologia de la Universitat de South Florida, a Tampa (EUA).

El 1972, va publicar el primer llibre de poesia, Dol duen les flames, un recull dels seus primers poemes, que daten de 1937, i són les impressions d’un adolescent davant d’una guerra “incivil” (com Giner Sorolla solia referir-s’hi), i reflexions de l’època universitària i posterior. El 1995 va publicar Galàxies, un llibre de poemes dedicat a la contemplació de l’Univers.

A més de la poesia i de l’obra de divulgació, Giner Sorolla va desenvolupar una intensa tasca assagística. Destaquen Els fets dels temps (1997), un recull d’articles publicats a El Temps i altres revistes, i Estils i teories. Reflexions d’un científic sobre art (1997).

Juntament amb Joan Oró, va fer alguns treballs de recerca. Giner Sorolla va expressar la seva gran hipòtesi a Una nova gènesi (1982) -prologat per Oró-, on va saber enllaçar l’estudi de l’origen del càncer amb el de l’origen de la vida. En una obra posterior, Orígenes, del Big Bang al tercer milenio (2000), publicada en castellà i escrita conjuntament amb la biòloga Mercè Piqueras, va seguir defensant que “el càncer és immanent en la vida, que té unes causes naturals i que els carcinògens són arreu del cosmos”.

Giner Sorolla, va saber compaginar perfectament la investigació amb la divulgació. D’una banda, explicava les coses d’una manera absolutament planera als estudiants de la Universitat Catalana d’Estiu (Prada de Conflent) -on se’l podia veure cada agost- i després feia cursos per a científics d’altíssim nivell intel·lectual.

Malgrat viure més de quaranta anys als Estats Units, mai va perdre els lligams amb la seva terra. Escrivia en un català esplèndid i sempre que podia participava al Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana. En va ser president del dissetè congrés, celebrat a València fa només uns mesos, però la seva salut, ja malmesa des de feia algun temps, li va impedir de participar-hi personalment.

Giner Sorolla també era president de la Fundació Ausiàs March, membre de l’Intitut d’Estudis Catalans i doctor honoris causa per la Universitat Jaume I de Castelló.

Humil i modest, era un savi, un humanista, enamorat de la natura i especialment del mar.