Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Fernando Albericio, director de l'Institut de Recerca Biomèdica del Parc Científic de Barcelona

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Científics, innovadors, investigadors (120)
Genètica, biotecnologia i clonacions (137)
Medicina i investigació mèdica (210)
Personatges Personatges
Anna Veiga (9)
Fernando Albericio (3)
Hwang Woo Suk (4)
Joan Massagué (16)
Juan Carlos Izpizúa (5)
Pedro Alonso (9)
Valentí Fuster (5)
Entitats Entitats
Advanced Cell Technology (3)
Centre d’Investigació en Medicina Regenerativa de Barcelona (4)
Centre Mundial de Cèl·lules Mare (2)
Centre Nacional d´Investigació Cardiovascular (3)
Clínica Dexeus (8)
Hospital Clínic de Barcelona (74)
Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (11)
Hospital Mont Sinaí (Nova York) (1)
Institut Salk de California (3)
Institut Whitehead per a la Investigació Biomèdica (1)
Laboratori per la Recerca en Metàstasis Tumorals (2)
Memorial Sloan-Kettering Cancer Center (9)
Ministeri de Sanitat (38)
Nature (43)
Science (20)
Universitat Nacional de Seül (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Massachusetts (EUA) (8)
54 lectures d'aquest article
206 impressions d'aquest article
Les cèl·lules mare: el centre de la recerca
Recerca biomèdica
La recerca biomèdica va seguir principalment centrada el 2005 en l’experimentació amb cèl·lules mare i amb l’ús d’embrions humans per dur-la a terme.

A l’Estat espanyol, el mes de febrer de 2005, el consell de ministres va aprovar el projecte de llei de la reforma legal de la reproducció assistida elaborat pel ministeri de Sanitat. Aquest projecte incloïa la possibilitat que parelles amb fills afectats per determinades malalties poguessin seleccionar un embrió per tal de tenir un altre fill sa i genèticament compatible amb el seu germà malalt amb el fi de curar-lo. El projecte aprovat també ampliava les possibilitats d’investigar amb tots els embrions sobrants dels tractaments de reproducció assistida, sempre que no sobrepassessin els 14 dies de gestació i que es tingués el consentiment per escrit dels progenitors i, a més, obligava que els projectes s’haurien de dur a terme en centres autoritzats i amb projectes aprovats per l’administració sanitària. Per últim, el projecte de llei suprimia la limitació de tres òvuls fecundats per cicle de reproducció assistida i no fixava edat límit perquè una dona se sotmetés a les tècniques de reproducció assistida.

Sota el marc d’aquesta nova llei, el Centre d’Investigació en Medecina Regenerativa de Barcelona (CIMRB), dirigit pel científic Juan Carlos Izpisúa, va presentar al març els seus projectes, que es van iniciar al mes de maig amb la posada en marxa d’un banc de cèl·lules mare dirigit per la biòloga Anna Veiga. Les línies cel·lulars d’aquest banc provenien d’embrions de més de cinc anys, sobrants dels centres de reproducció assistida, com era el cas de la Clínica Dexeus o l’Hospital Clínic, entre altres. El banc es va posar en funcionament amb l’objectiu de subministrar línies cel·lulars indiferenciades als grups de recerca que ho requerissin i que tinguessin permís del ministeri de Sanitat, i, a més, per autoabastir les línies necessàries en la recerca del propi CIMRB.

El 12 de juliol es van descongelar els primers 6 embrions del banc, després que el ministeri de Sanitat autoritzés al CIMRB a descongelar fins a 140 embrions per als seus projectes, que consistien principalment en la diferenciació i caracterització de línies cel·lulars segures que es poguessin usar per a fins terapèutics, tals com la regeneració d’òrgans malalts. El CIMRB va seleccionar 20 científics d’arreu del món per investigar la diferenciació de les cèl·lules mare in vivo, els quals, mentre no s’acabi de construir el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), estaven treballant a l’Institut Salk de Califòrnia en conveni amb el CIMRB.

Seguint amb la recerca a Catalunya, el consell executiu de la Generalitat va aprovar a l’octubre un pressupost de fins a 30 milions d’euros per al període 2005-2008 per al Laboratori per la Recerca en Metàstasis Tumorals (MetLab), que seria dirigit pel doctor Joan Massagué dins de l’Institut de Recerca Biomèdica del Parc Científic de Barcelona, una institució dirigida al seu torn per Fernando Albaricio, catedràtic de Química Orgànica de la Universitat de Barcelona. El nou institut pretenia convertir-se en un referent internacional en la recerca biomèdica i tenia previst rebre una inversió total de més de 41 milions d’euros en quatre anys.

També l’equip que dirigeix Massagué al Memorial Sloan Kettering de Nova York va ser notícia per la publicació dels resultats de les seves investigacions, en les quals van identificar dos gens que provocaven metàstasi al pulmó en els pacients afectats de càncer de mama. El mateix equip estava assajant fàrmacs per intentar aturar aquesta metàstasi.

Simultàniament es van presentar dos nous fàrmacs, Tarceva i Iressa, que semblaven eficaços a aturar la metàstasi i el creixement del tumor en el 10% de pacients amb càncer de pulmó. Els fàrmacs inactivaven un receptor de tal manera que impedien que les cèl·lules es reproduïssin de forma descontrolada, reduint així el risc de metàstasi i augmentant el temps en que la malaltia deixava de progressar. L’hospital Germans Trias i Pujol de Badalona oferia anàlisis genètics als pacients de tot l’Estat espanyol per tal d’identificar aquells per als quals el tractament podria ser efectiu.

Un altre investigador català, el cardiòleg Valentí Fuster, va ser nomenat president del comitè científic extern d’assessorament i avaluació del nou Centre Nacional d’Investigacions Cordiovasculars (CNIC). Valentí Fuster va assumir aquesta nova responsabilitat sense abandonar la seva tasca com a director de l’Institut de Cardiologia de l’Hospital Mount Sinai de Nova York, hospital amb el qual el CNIC tenia previst establir un conveni de col·laboració.

Fora de l’Estat espanyol, la recerca amb cèl·lules mare va ser notícia al mes de juny, quan un equip d’investigadors liderat pel científic sud-coreà Hwang Woo-Suk va anunciar que havia aconseguit obtenir línies de cèl·lules mare embrionàries genèticament compatibles amb pacients afectats de diverses malalties mitjançant la tècnica de la transferència nuclear. Aquesta tècnica, dissenyada pels científics de la Universitat Nacional de Seül, consistia en transferir el nucli de cèl·lules de la pell dels pacients a òvuls desproveïts de nucli, als quals se’ls estimulava perquè donessin lloc a embrions, del quals posteriorment s’extreien les cèl·lules mare. Hwang va publicar aquesta tècnica a la revista Science el febrer del 2004, fet que situava l’equip sud-coreà com el primer equip del món que havia aconseguit aquesta fita.

El 17 de juny del 2005 el mateix equip va publicar a Science que havia millorat la tècnica de la clonació fins a aconseguir cèl·lules mare compatibles amb els pacients, concretament va dir que havia aconseguit 11 línies de cèl·lules mare d’embrions humans clonats d’un pacient, però aquest descobriment va estar envoltat de polèmica quan la comissió d’investigació de la Universitat Nacional de Seül va descobrir que l’investigador sud-coreà només havia obtingut dues línies cel·lulars, les quals no era segur que provinguessin del pacient.

La manipulació de dades i la falsedat de la seva publicació van obligar Hwang a dimitir al mes de novembre del càrrec de director del Centre Mundial de Cèl·lules Mare i dels altres càrrecs públics que ostentava. Hwang va demanar disculpes per haver falsejat les dades, però va assegurar que la tècnica de clonació i extracció de cèl·lules mare que va desenvolupar el seu equip era efectiva. Tant la revista Science com la Nature van afirmar que revisarien tots els experiments publicats per aquest equip, que incloïen les primeres clonacions de cèl·lules humanes embrionàries i la clonació del primer gos.

A la mateixa revista Nature, es va publicar al mes d’octubre un article on s’anunciava que dos equips d’investigadors dels Estats Units havien dissenyat dues tècniques per obtenir cèl·lules mare que evitaven la transferència nuclear, o clonació, i que a més permetien no destruir els embrions d’origen. Les teràpies van ser desenvolupades en dos centres de Massachussets. La primera a l’empresa Advanced Cell Technology de Worcester, i va permetre extreure una sola cèl·lula d’un embrió de ratolí en estadi de vuit cèl·lules i després reimplantar aquest embrió, que va donar lloc a un ratolí normal. El segon mètode, de l’Institut Whitehead per a la Investigació Biomèdica, va ser anomenat transferència nuclear alterada, i consistia en l’ús d’embrions humans que no podien implantar-se per problemes genètics i que, per tant, mai podrien arribar a ser éssers humans. Ambdues tècniques esperaven poder suposar una alternativa a la clonació, i per tant, aconseguir disminuir la polèmica associada.

L’última notícia rellevant en el camp de les investigacions biomèdiques al llarg de 2005 va ser a mitjans de novembre, quan l’investigador Pedro Alonso va publicar en un congrés sobre la malària a Yaoundé, Camerun, els resultats de la vacuna experimental que el seu equip del Centre de Salut Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona està assajant a Moçambic. Les dades presentades anunciaven que la vacuna reduïa en un 35% el risc de contraure la malària i en un 50% el risc de patir episodis severs durant el primer any i mig de la malaltia. Es preveia tenir una vacuna autoritzada cap a 2010, i poder així aturar la infecció parasitària més mortífera entre els infants menors de cinc anys a l’Àfrica, on de moment mata un nen cada 30 segons.