Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Eclesiàstics i religiosos (130)
Religió i església catòlica (416)
Personatges Personatges
Antoni Gaudí Cornet (20)
Ernest Benach (121)
Jordi Hereu (130)
José Montilla (837)
José Luis Rodríguez Zapatero (808)
Josef Alois Ratzinger (41)
Josep Antoni Duran i Lleida (311)
Josep-Lluís Carod-Rovira (494)
Karol Józef Wojtyła (186)
Ricard Gomà (11)
Entitats Entitats
Arquebisbat de Barcelona (12)
Convergència i Unió (1824)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Sagrada Família de Barcelona (23)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Barcelona (147)
44 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
El Papa Benet XVI visita Barcelona
Religió




Els dies 6 i 7 de novembre del 2010 el papa Benet XVI va viatjar a Barcelona per dur a terme la consagració del temple de la Sagrada Família. Era la segona vegada que el pontífex trepitjava l'Estat espanyol, després de la seva visita a València al juliol del 2009.


Benet XVI va aterrar a l'aeroport del Prat, procedent de Santiago de Compostel·la, a les 21.03 hores del 6 de novembre, on va ser rebut pel president de la Generalitat, José Montilla, el vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod Rovira, el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, entre d’altres autoritats catalanes. A la plaça de la Catedral, milers de feligresos esperaven expectants l’arribada de la comitiva papal, que va travessar la plaça en direcció al Palau Episcopal. Poc després, el mateix Benet XVI va sortir al balcó de l'edifici de Càritas per saludar els nombrosos fidels que s’havien concentrat per donar-li la benvinguda.

Cap a les 9 del matí del dia 7 de novembre, Benet XVI va pujar al papamòbil per iniciar un itinerari de tres kilòmetres que el portaria pels carrers de Barcelona fins a la Sagrada Família. Al pas del vehicle per la plaça de la Catedral va tenir lloc l’anomenat Queer Kissing Flasmob Event, una petonejada popular de protesta convocada a través de la xarxa social Facebook, en la qual van participar al voltant de 200 gais, lesbianes i simpatitzants del moviment d'alliberament homosexual. En total, uns 250.000 ciutadans, segons les autoritats, van seguir el trajecte del papamòbil fins que, poc després de les 9.30 hores, Benet XVI va arribar al temple de Gaudí, on va mantenir una trobada breu amb els Reis d'Espanya abans de l'inici de la missa.

Al marge d’autoritats polítiques, civils, militars i religioses de l'Estat, únicament 6.000 fidels amb invitació prèvia van poder accedir a la Sagrada Família durant la cerimònia de consagració. L'Arquebisbat, però, va col·locar fins a 30.000 cadires a l'exterior del temple per tal que els ciutadans que ho desitgessin poguessin seguir la missa des de fora. Entre els convidats hi havia José Montilla, el president del Congrés dels Diputats, José Bono, i el president del Parlament català, Ernest Benach, a més de 1.100 concelebrants i 800 cantors. A les zones situades davant la façana del Naixement, on estava previst que el Papa resés l'àngelus, només van poder situar-se aquells que prèviament s'havien acreditat, mentre que la resta tenien la possibilitat de seguir la cerimònia a través del centenar de pantalles gegants situades als voltants de l’edifici.

La cerimònia de consagració va arrencar amb el cant de les lletanies dels sants relacionats amb Catalunya i la Sagrada Família. Després, Benet XVI va fer la pregària de dedicació i la unció de l'altar i les parets del temple amb crisma, que és l'oli barrejat amb bàlsam consagrat el Dijous Sant. Aquest acte va convertir el temple en basílica, un lloc dedicat completament i per sempre al culte cristià. Durant el seu discurs, el pontífex també va demanar que la natalitat "sigui dignificada, valorada i tingui el suport jurídic, social i legislatiu", en al·lusió a la reforma de la llei de l'avortament impulsada des del Govern espanyol. A més, va demanar el suport d'Espanya als homes i dones que s'uneixen en matrimoni per formar una família, tot i que va obviar al·ludir les unions homosexuals. Finalment, va qualificar Antoni Gaudí d'arquitecte "genial" i cristià "conseqüent".

Un altre dels aspectes més destacats de la cerimònia va ser el protagonisme de la llengua catalana, que va ser la llengua vehicular de la missa. Benet XVI va donar la benvinguda als assistents en aquest idioma amb el tradicional "en el nom del pare, del fill i de l'Esperit Sant", i es van oficiar discursos, lectures, salms i antífones barrejades amb oracions en llatí i castellà. Les diverses referències al "poble català" van posar de manifest la sensibilitat de l'actual papat cap al fet diferencial de Catalunya.

A última hora de la tarda, el Papa va ser acomiadat a l'aeroport per més de 1.500 famílies i joves, així com un grup d'autoritats entre les quals hi havia el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, amb qui el pontífex va mantenir una breu trobada abans de tornar cap a Roma. En aquest sentit, cal destacar que el Papa havia comparat l'anticlericalisme de l'Espanya actual amb el de la República. Aquesta crítica va causar "sorpresa" en l'Executiu espanyol, segons van publicar diversos mitjans de comunicació.

Durant les setmanes prèvies a l'arribada del pontífex es van donar a conèixer nombrosos detalls de la visita. Entre d’altres, el seu cost —uns 700.000 euros, sense incloure despeses de seguretat i premsa, sufragats per l'Arquebisbat, institucions privades i donatius dels fidels. També van transcendir aspectes del dispositiu mèdic organitzat als voltants de la Sagrada Família per al dia de la consagració, d'una dimensió semblant a la del casament de la infanta Cristina: 12 metges, 22 infermers, 40 tècnics en transport sanitari i 60 socorristes, a més de diverses ambulàncies.
En l'àmbit polític, la visita del Papa a la capital catalana va generar reaccions molt diverses. D’una banda, el president de la Generalitat, José Montilla, va valorar positivament la notícia i es va reunir durant el mes d’abril amb el secretari d'estat del Vaticà, Tarcisio Bertone, per tal de tancar l'acord per a la participació de la Generalitat en l'organització de l'esdeveniment. Per la seva banda, el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós (ERC), i el tinent d'alcalde de Barcelona, Ricard Gomà (ICV), es van mostrar crítics amb l'arribada de Benet XVI, mentre que el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va defensar la importància de la visita, que "exposaria al món" la capital catalana. També l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va llançar un ban on animava els barcelonins a participar en els actes de benvinguda i aconseguir que, "més enllà de les creences", fossin "els millors amfitrions". Segons dades difoses pel propi Ajuntament, la visita generaria uns ingressos de 30 milions d'euros per a la ciutat.

Entre la societat, l'arribada del pontífex no va deixar ningú indiferent. Davant l'entusiasme dels fidels, un total de 47 col·lectius de sindicalistes, laics, ateus, homosexuals, feministes i catòlics crítics amb el Papa es van concentrar tres dies abans —el 4 de novembre— a la plaça de Sant Jaume per protestar contra la visita. Sota el lema "Jo no t'espero", els manifestants van reclamar un estat laic i van criticar que l'Església Catòlica es financés amb fons públics. Paral·lelament, alguns veïns de la Sagrada Família també van manifestar públicament el seu malestar per les restriccions de trànsit que van afectar el barri aquells dies. En l'extrem contrari, empresaris hotelers preveien una ocupació del 100% a la ciutat durant els dies d'estada del pontífex, a més d'un increment dels preus de les habitacions d'entre el 15% i el 20%.

D'acord amb un estudi publicat per l'empresa de seguiment de mitjans Kantar Media, l'impacte publicitari de l'estada papal a Santiago i Barcelona va ser de 66,5 milions d'euros, és a dir, que s'hauria hagut d'invertir aquesta mateixa quantitat en publicitat per obtenir una promoció dels llocs visitats i una repercussió mediàtica semblants a les d'aquest esdeveniment.

Dels 265 pontífexs que ha tingut la Santa Seu, només els dos últims han trepitjat territori espanyol. El papa Joan Pau II va estar a Espanya en cinc ocasions. En un d’aquests viatges, l’any 1982, el pontífex polonès també va visitar el temple de la Sagrada Família.