Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Un embrió de vuit cèl·lules, tres dies després de la inseminació

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Fecundació artificial i reproducció assistida (15)
Gènere, dones (87)
Genètica, biotecnologia i clonacions (137)
Entitats Entitats
Clínica Dexeus (8)
Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida (3)
Institut de reproducció CEFER (5)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
67 lectures d'aquest article
17 impressions d'aquest article
Mares de totes edats i condicions de fertilitat
Reproducció assistida
El 2002 els temes relacionats amb la reproducció assistida i la fecundació artificial van continuar protagonitzant l´actualitat des de diferents vessants.

Durant l´any es va triplicar a tot el món el nombre de dones que van voler accedir a la maternitat a una edat tardana i ja no necessàriament fèrtil, emparades en els avenços científics i tecnològics i en les facilitats legals existents en la majoria de països desenvolupats.

A Catalunya va destacar en aquesta mena de tractaments l´Institut Dexeus de Barcelona, que va facilitar, entre d´altres, l´embaràs a una dona de més de 60 anys, tot i que després d´haver dut l´acció a terme es va comprometre a no fer-se càrrec de cap més cas de dona que superés els 50 anys.

Tres anys enrere, la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida de l´Estat espanyol ja havia volgut fixar legalment el límit d´edat als 50 anys, però no va arribar a aprovar la moció, tot i no haver-hi una causa mèdica definitiva per prohibir l´embaràs a partir d´aquesta edat, al marge dels problemes de salut en què podia incórrer la mare per motius d´edat: hipertensió associada a l´embaràs (preeclàmpsia ) o diabetis gestacional. Per altra banda, els especialistes també havien assenyalat els problemes menors derivats del tractament i sobretot la limitació objectiva imposada per l´escassesa d´òvuls de donació.

Precisament, la manca d´òvuls de donació va plantejar el 2002 un altre debat científic i ètic: la discussió sobre la possibilitat de permetre la utilització d´òvuls congelats per realitzar fecundacions artificials. Els òvuls congelats eren òvuls sobrants de tractaments o que havien estat extrets en forma madura de dones sotmeses a tractament hormonal i que, posteriorment, havien estat conservats en nitrogen líquid.

Segons la legislació espanyola del 1998, aquests òvuls només podien ser utilitzats per a usos experimentals, i el seu ús mèdic estava pendent d´autorització. Malgrat tot, el 2002, l´Institut Cefer de Barcelona va protagonitzar 4 tractaments amb òvuls congelats, que van motivar la tramitació d´un expedient sancionador per part de l´administració. De les quatre pacients tractades amb òvuls congelats, una va donar a llum una nena sana el mes setembre, que va esdevenir el primer nadó nascut a l´Estat espanyol fruit d´aquesta tècnica.