Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
El primer ministre sortint, John Bruton, amb el candidat del seu partit, el Fine Gael, Brenden Brady

Irlanda

Articles dependents
Mary McAleese
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte irlandès (195)
Eleccions i processos electorals (1758)
Política europea (690)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Ari Roche (1)
Bertie Ahern (25)
Derek Nally (1)
Mary McAleese (6)
Mary Banotti (1)
Michael Collins (1)
Rosemary Scallon (1)
Entitats Entitats
Fianna Fáil (6)
Fine Gael (6)
Govern d`Irlanda (5)
Partit Socialdemòcrata i Laborista (Irlanda del Nord) (19)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Irlanda (26)
52 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Eleccions legislatives i presidencials
República d'Irlanda
El 6 de juny el Fianna Fail liderat per Bertie Ahern va guanyar les eleccions legislatives celebrades a la República d’Irlanda en obtenir 77 dels 166 escons que constituïen el parlament irlandès (Dail). El Fine Gael, el partit governava el país des del 1994, va obtenir 54 escons, el Partit Laborista 17, el Partit Demòcrata Progressista, 4, Esquerra Democràtica (excomunistes) 4, els Verds 2 i el Sinn Féin 1. Els altres 7 escons se’ls repartien diferents formacions menors.

Malgrat no haver-hi majoria absoluta, aquests resultats van suposar el retorn al poder del Fianna Fail, el partit fundat el 1926 per Eamon Valera, que havent estat el més votat a les eleccions del 1992, havia hagut de cedir el poder al Fine Gael el 1994, a causa del canvi de bàndol practicat pel seu aliat inicial, el Partit Laborista Irlandès. Al 1997, el Fianna Fail havia decidit de formar coalició de govern amb els Demòcrates Progressistes, formació escindida del Fianna Fail el 1985. Aquesta aliança els hi proporcionava un total de 81 vots. Els altres 3 necessaris per a la majoria els van obtenir, inicialment, de 2 diputats independents i 1 dels Verds. La aliança governamental estaria encapçalada pel líder del Fianna Gail, Bertie Ahern, que en els darrers temps havia donat suport obertament a les negociacions entre el govern britànic i els representants del Sinn Féin i que havia convençut aquest partit per a que es presentés a la convocatòria electoral de 1997, en la que era la seva primera participació electoral a la República d’Irlanda.

La bona conjuntura econòmica, la perfecta sintonia existent entre el Fianna Fail i els Demòcrates Progressistes, la participació parlamentària del Sinn Féin i la treva iniciada per l’IRA el 20 de juliol, que va culminar el 15 de setembre amb l’inici formal de negociacions entre el Sinn Féin, els unionistes i el govern britànic, eren tots factors que permetien augurar la bona marxa del nou govern a la República d’Irlanda.

L’elecció a les eleccions presidencials del 30 d’octubre de la candidata del Fianna Fail, una professora de la Universitat de Belfast, Mary McAleese, com a nova presidenta del país, va arrodonir la victòria política del partit d’Ahern, que amb aquesta elecció va aconseguir de fer un pont “institucional” entre el nord i el sud del país, col·locant un representat de l’Ulster en el nivell de màxima representació de l’estat i anticipant d’una manera simbòlica la unitat del país, explicitada en els articles 2 i 3 de la Constitució d’Eire.

El 30 d’octubre Mary McAleese es va convertir en el vuitè president de la República d'Irlanda i la segona dona que ocupava el lloc, substituint Mary Robinson, que no va presentar la seva candidatura en haver estat nomenada Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, el 12 de setembre de 1997. McAleese va imposar-se amb un 59% dels vots a la seva immediata seguidora, la candidata del Fine Gael, Mary Banotti, de 58 anys, neboda-néta de Michael Collins, infermera de professió i europarlamentària des del 1984, que va obtenir un 41% dels vots, en una jornada, però, marcada per l’abstenció que va arribar fins gairebé el 50%. Les altres dues candidates presidencials, la independent i cantant de professió, Rosemary Scallon, Dana, i la laborista Adi Roche van quedar molt lluny de les expectatives creades, així com l’únic candidat masculí, l’independent Derek Nally.