Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
La mort de l'expresident Joaquín Balaguer va commocionar l'opinió pública

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Democràcia, processos de democratització (137)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política internacional (1336)
Personatges Personatges
Héctor Bienvenido Trujillo (1)
Joaquín Balaguer (4)
Entitats Entitats
Partit Reformista Social (2)
Premio Nacional de Literatura (4)
Tribunal de Terres (Santo Domingo) (1)
Universitat de Santo Domingo (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
República Dominicana (13)
47 lectures d'aquest article
16 impressions d'aquest article
La mort de Joaquín Balaguer (1906-2002)
República Dominicana
El 13 de juliol del 2002 va morir als 95 anys a Santo Domingo, capital de la República Dominicana, a causa d’una aturada cardíaca produïda per una hemorràgia gastrointestinal, l’expresident de la República Dominicana Joaquín Balaguer. Feia anys, a més, que Balaguer patia ceguesa i tenia mig cos paralitzat a conseqüència de la seva avançada edat.

Figura admirada pels uns i criticada pels altres, el líder del governant Partit Reformista Social Cristià (PRSC) havia estat, sens dubte, el polític més influent en els últims 40 anys d’història del país caribeny.

Joaquín Balaguer, fill d’immigrants lleidatans, va néixer a Villa Navarrete, Santiago de los Caballeros, l’1 de setembre del 1906. El 1924 es va graduar en filosofia i lletres i cinc anys més tard es va llicenciar en dret per la Universitat de Santo Domingo, de la qual va arribar a ser catedràtic.

El 1934 es va doctorar en economia política a la universitat parisenca de la Sorbona i professionalment va exercir com a advocat de l’Estat en el Tribunal de Terres, la qual cosa el va portar a ocupar nombrosos càrrecs polítics, diplomàtics i administratius.

El seu primer càrrec polític d’importància va ser la cartera d’Exteriors en el període 1954-1955. Entre 1955-1957 va ser ministre d’Ensenyament. El 1957 va ser elegit vicepresident de la República Dominicana, amb Héctor Bienvenido Trujillo, germà del dictador Rafael Leonidas Trujillo, de president. Després de la renúncia de Rafael Leonidas Trujillo, el 3 d’agost del 1960, Balaguer va assumir la presidència de l’Estat, tot i que el 1962 va haver de dimitir i es va exiliar a Nova York.

De retorn a la República Dominicana el 1965, l’any següent va ser nomenat president, amb el suport nord-americà. De les seves set presidències, destaca el període de Los Doce Años (1966-1978), durant el qual van tenir lloc assassinats, desaparicions de centenars d’opositors, militants d’esquerra i defensors dels drets humans. Conegut pel seu estil repressiu i autoritari, les seves victòries electorals van ser denunciades sistemàticament com a fraudulentes per l’oposició. En els comicis del 2000, el partit de Balaguer es va haver de conformar amb un tercer lloc al Parlament, però el seu líder continuava sent el polític més popular de la República Dominicana.

Joaquín Balaguer també va destacar com a escriptor i va cultivar diversos gèneres literaris com ara l’assaig, la crítica literària, la narració, la biografia i la poesia. Va publicar el seu primer llibre el 1922 i el 1990 va obtenir el Premio Nacional de literatura.