Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
El president Havel i la seva dona, en l'homenatge a les víctimes de la invasió russa

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Poder executiu i governs (1139)
Política europea (690)
Personatges Personatges
Alexander Dubcek (3)
Josef Lux (2)
Milos Zeman (4)
Miroslav Sladek (1)
Stanislav Fisher (1)
Václav Klaus (10)
Václav Havel (26)
Entitats Entitats
Organització del Tractat de l`Atlàntic Nord (264)
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (66)
Partit Comunista (República Txeca) (1)
Partit Cristiano-Demòcrata (Txèquia) (1)
Partit Democràtic Cívic (Rep. Txeca) (4)
Partit Republicà de la República Txeca (2)
Partit Socialdemòcrata (Rep. Txeca) (2)
Partit Txec dels Jubilats (1)
Unió de la Llibertat (Rep. Txeca) (2)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
República Txeca (28)
30 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Els socialdemòcrates, al poder
República Txeca
El partit socialdemòcrata (CSSD) de Milos Zeman va aconseguir una majoria relativa a les eleccions txeques celebrades el mes de juny i va accedir al poder, encara que va haver de pactar amb el dretà Partit Demòcrata Cívic (ODS) del primer ministre sortint, Vaclav Klaus. Els dos principals partits txecs, molt distants ideològicament, van signar un “pacte de governabilitat” per contrarestar l’enorme influència del President de la República, Vaclav Havel, l’instigador de la convocatòria d’eleccions anticipades.

Tot just començar l’any, Havel havia estat reelegit com a president de la República per un nou mandat de 5 anys, en duia ja 8 anys en el càrrec. L’elecció no va ser fàcil i va caldre una segona votació al Parlament. Però el veterà dramaturg, de 61 anys i reiteradament ingressat a causa del càncer de pulmó que patia des de feia anys, va poder finalment derrotar el candidat comunista Stanislav Fisher i l’ultranacionalista i xenòfob Miroslav Sladek.

Des de l’anomenada “Revolució de Vellut” del 1989, la república txeca havia tingut dos líders indiscutibles, el president Havel dipositari d’un gran prestigi moral i intel·lectual i defensor de polítiques més aviat socialdemòcrates i el primer ministre conservador Klaus que des del 1990 havia impulsat una decidida política de privatitzacions per dur a una mena de capitalisme popular. L’entesa entre els dos mandataris es va mantenir després de les eleccions del 1992, guanyés novament pels conservadors, i es va refermar en el delicat procés de segregació d’Eslovàquia del 1993. La política econòmica de Klaus va fer possible que Txèquia fos admesa a l’OCDE el 1995 i més tard també es va aconseguir que el país encapçalés la llista de països de l’est aspirants a ingressar a l’OTAN i a la UE.

Però la política d’ortodòxia financera seguida durant aquests anys va tenir importants costos socials que es van convertir en una creixent font de desavinences entre el president i el seu primer ministre. A finals de 1997, Havel va destituir Vaclav Klaus per un escàndol financer i per discrepàncies en el procés de reforma econòmica. Klaus, líder de l’ODS i home clau de l’anomenada “Revolució de Vellut”, va consumar el seu mal any veient com part dels seus companys de partit s’escindien en la nova formació Unió de la Llibertat. Després de sis mesos de governs en precari que van incrementar “de facto” el poder de Havel, les eleccions legislatives es van celebrar el 18 i el 19 de juny.

El partit socialdemòcrata va aconseguir la primera victòria del postcomunisme amb un 32,31% dels vots i 74 dels 200 escons del parlament txec. La segona força més votada va ser el Partit Democràtic Cívic (ODS) de Klaus, amb un 27,74% dels vots i 63 escons, un resultat millor del que s’esperava. La tercera força del país era el partit comunista, amb 24 escons.

La Unió de la Llibertat, escindida del partit de Klaus, obtingué un total de 19 escons. En contra del pronòstic, els partits Republicà (l’ultradreta nacionalista) i el Partit dels Jubilats no van aconseguir representació parlamentària, ja que no van ultrapassar la barrera mínima del 5%. Al centre-dreta, el partit Cristiano-Demòcrata de Josef Lux va obtenir el 9% dels vots i 20 escons.

El president Havel va encarregar al socialdemòcrata Milos Zeman que formés govern. Després de fracassar un intent de pacte entre l’ODS, els democristians i la Unió de la Llibertat, finalment les aliances es varen fer entre els dos partits majoritaris, marginant els comunistes, el centre-dreta i els nous enemics de Klaus, els seus excompanys de la Unió de la Llibertat.

El cap de govern socialdemòcrata, Milos Zeman, de 53 anys, era el defensor del que, capgirant el lema dels reformistes del 68, anomenava “capitalisme de rostre humà”. Economista de formació, va patir durant la seva joventut la repressió del règim comunista juntament amb el seu company de feina Vaclav Klaus. Durant la primavera de Praga del 1968 va ingressar al Partit Comunista d’Alexander Dubcek, però en va ser expulsat després de la invasió de les tropes del Pacte de Varsòvia. Zeman, un polític pragmàtic, va ser molt criticat pel seus enemics que l’acusaven de ser un autèntic camaleó, capaç de transitar des del comunisme a posicions d’esquerra molt moderada.