Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
L'últim viatge dels residus industrials

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Manifestacions, concentracions, moviments socials/cívics (442)
Medi ambient, ecologia, parcs naturals (342)
Reciclatge, residus (43)
Personatges Personatges
Joan Ignasi Puigdollers (8)
Maria Àngels Gassó (1)
Pere Macias (40)
Entitats Entitats
Departament de Medi Ambient (19)
Ercros (13)
Plataforma Antiabocador de Cardona (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Cardona (10)
118 lectures d'aquest article
54 impressions d'aquest article
El no de Cardona a l'abocador
Residus
El 1997, Cardona va ocupar bona part de l’actualitat catalana per raó de la polèmica generada al poble i a la comarca del Bages entorn la possibilitat plantejada el mes de gener pel govern de la Generalitat d’instal•lar un abocador de residus especials, aprofitant les especials característiques de les mines de sal de Sant Onofre de Cardona, propietat del grup químic Ercros, que les havia tancat el 1990.

La Generalitat i el Departament de Medi Ambient van proposar aquesta iniciativa com una forma de crear nous llocs de treball a la comarca i de encetar al país una política racional de residus industrials. La idea, però, no va ser pas ben acollida per la gent de la comarca, que el 18 de febrer va constituir una Plataforma Antiabocador, que integrava 36 entitats municipals, 10 ajuntaments de les rodalies i 63 associacions comarcals i considerava que la sortida econòmica de la població havia d’estar més orientada a potenciar l’oferta turística, que no pas a la instal•lació d’abocadors.

Davant la situació creada, l’alcaldessa de Cardona, Maria Àngels Gassó del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) va demanar tranquil•litat a la població, mentre es recopilava la informació necessària sobre el projecte. El Departament de Medi Ambient, encapçalat en aquell moment pel conseller Pere Macias, va fonamentar la viabilitat del projecte en experiències similars ja desenvolupades en altres països europeus, com l’abocador instal•lat a les mines de sal de la població alemanya de Helbronn, de 100.000 habitants, situada la vora del cabalós riu Neckar, que havia iniciat 1987 l’empresa Salzewerke AG, propietària de les mines, que, a més, continuava explotant comercialment les mines.

En el seu projecte, la Generalitat tenia previst d’ emmagatzemar a les mines de sal de Cardona 100.000 de les 160.000 tones anuals de residus que es produïen a Catalunya, aprofitant la capacitat de 4 milions de metres cúbics que tenien i la seguretat que representava el poder-les dipositar a una fondària d’entre 720-1.300 metres. El projecte preveia també una inversió mínima d’uns 2.000 milions de pessetes, per bastir les instal•lacions internes i externes necessàries per al funcionament de l’abocador.

Els materials que s’haurien d’emmagatzemar serien residus industrials diversos, amb un alt contingut de metalls pesant, dissolvents o altres substàncies inorgàniques contaminats. La Generalitat va avalar totes les seves argumentacions en un detallat estudi tècnic que valorava els efectes geomorfològics, hidrològics, geomecànics i geoquímics que l’abocador podia tenir en el subsòl de Cardona, concloent que no n’hi havia cap de greu.

El 29 de juliol, com a conseqüència de la remodelació efectuada al govern de la Generalitat, Pere Macias va ser substituït pel fins llavors secretari general de presidència, Joan Ignasi Puigdollers al front del Departament de Medi Ambient, en ser nomenat nou conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Puigdollers va continuar amb la tasca del seu antecessor i, a mitjans d’octubre, la Generalitat va presentar a l’Ajuntament de Cardona un informe final sobre la operació, que tampoc va convèncer la Plataforma Antiabocador, que el 30 d’octubre van manifestar clarament el seu rebuig, defensant les mines com a “lloc d’interès mundial i patrimoni natural que inclòs dins del Pla d’Espai d’Interès Natural”.

La posició conciliadora manifestada fins llavors per l’alcaldessa va motivar la convocatòria de diferents movilitzacions per part de la Plataforma, que el 16 de novembre van aplegar més de dues mil persones al pavelló municipal, que es van desplaçar després fins al consistori per fer pressió sobre la corporació i dissuadir-los de convocar cap referèndum, com havien manifestat que tenien intenció de fer.

Davant aquesta oposició majoritària, el 20 de novembre el nou conseller de medi ambient, Joan Ignasi Puigdollers va anunciar la decisió de la Generalitat d’aturar la instal•lació de l’abocador, “per ajudar a recuperar el clima de pau i convivència i la pau social”, segons va dir. Tot i així, el titular del Departament de Medi Ambient va deixar oberta la porta a un nou plantejament del tema per a més endavant, cas de que els veïns canviessin de parer.