Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
L'augment del turisme es va fer evident enguany als territoris de parla catalana, inclosa Andorra, que va engegar una campanya de promoció a nivell mundial

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Andorra (264)
Comerç internacional: importacions i exportacions (110)
Economia internacional, macroeconomia (349)
Noblesa, reialesa (185)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Turisme (208)
Personatges Personatges
Akihito Showa (8)
Francesco Frangialli (1)
Juli Minoves (25)
Marc Forné (93)
Wen Jiabao (3)
Entitats Entitats
Conselleria de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya (11)
Organització Mundial del Turisme (2)
33 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Resultats rècord
Turisme
El 2005 va ser un bon any per al turisme al món i també a Catalunya i a l’àrea territorial de parla catalana. En aquest sentit, va destacar l’acord que el llavors encara cap de govern andorrà, Marc Forné, acompanyat del ministre d’Afers Estrangers, Juli Minoves, van fer el 17 de gener amb el govern xinès. En una entrevista celebrada a Pequín aquell dia, el cap de govern d’Andorra es va entrevistar amb el president xinès, Wen Jiabao, tot aconseguint que Andorra esdevingués un destí autoritzat per l’emergent turisme xinès. En el mateix viatge, Forné també va visitar el Japó, on va ser rebut per l’emperador Akihito i per l’Associació d’Agències de Viatges Nipona (JATA), per tractar del potencial turístic japonès a Andorra.

Segons dades facilitades pel Departament de Comerç, Consum i Turisme, Catalunya va rebre al 2005 14,03 milions de turistes estrangers, xifra que suposava el 25,3% del turisme estranger a l’estat. L’increment respecte al nombre de visitants de l’any anterior havia estat del 12,3%, el doble que el del conjunt de l’estat. El mercat francès va ser el principal emissor, ja que va aportar el 30,6% del total de turistes estrangers, seguit de la Gran Bretanya, (16,9%), Itàlia (10,5%) i Alemanya (8,9%).

Al juliol, el ministeri espanyol d’Indústria i Turisme ja havia fet públic l’Informe de Moviment Turístic de Fronteres (Frontur), on es constata que Catalunya seguia sent el principal destí turístic de l’estat, seguida de les Illes Canàries, les Balears i Andalusia. El primer semestre de l’any, Catalunya va rebre 5,9 milions de turistes, un 13% més que el mateix període de l’any passat, la majoria dels quals eren d’origen francès, un 30% del total, i britànic, un 16% del total. L’augment del nombre de visitants durant el primer semestre va ser causat pel fet que cada cop més gent viatjava fora de temporada estival i que els vols de baix cost havien promogut el turisme de caps de setmana. En tot cas, al juny va ser el dotzè més consecutiu en què el turisme incrementava la seva presència a Catalunya.

Durant l’any, la despesa dels visitants havia generat a Catalunya un impacte econòmic de 13.470 milions d’euros anuals, amb una mitjana de 36,9 milions d’euros diaris per turista. Segons el Compte Satèl·lit del Turisme de Catalunya (CSTC), d’aquesta suma, el 67,2% (9.050 milions) corresponien al consum dels turistes, mentre que la resta, el 32,8%, resultava dels efectes indirectes o induïts de la despesa turística. Pel que feia a la distribució per branques d’activitat, els sectors directament vinculats al turisme (allotjament, transport, restauració i agències de viatges) van concentrar el 42,7% dels ingressos. El sector de la restauració va rebre 3.455 milions, el transport 1.200 milions i els establiments hotelers més de 1.000 milions.

El CSTC detallava en el seu informe que l’efecte econòmic del turisme anava més enllà de la indústria especialitzada i que beneficiava igualment d’altres sectors, com per exemple els relacionats amb les activitats recreatives, culturals i esportives (1.436 milions d’euros en total), així com el tèxtil (1.085 milions). Per últim, els serveis empresarials, els immobiliaris i els relacionats amb la intermediació financera també van notar els efectes positius del turisme sobre els seus comptes.

En el balanç oficial del Departament de Comerç, Consum i Turisme es recalcava que 2005 havia estat, sens dubte, un molt bon any per al sector turístic català i que l’activitat gaudia d’una excel·lent salut, com demostrava el creixement interanual del 12,3%, una xifra que doblava la del conjunt de l’estat. Catalunya se situava com a primera destinació pel que feia a viatgers en càmpings (37.119, un 32,2% del total de l’estat) i segona tant en turisme rural –després de Castella i Lleó, amb 25.434 viatgers, un 14,3%– com en hotels, per darrere d’Andalusia (12 milions de viatgers, el que representa un 17,2%). La rellevància estratègica del turisme es constatava així mateix a partir de la distribució sectorial dels efectes: gairebé el 60% de la despesa turística corrent repercutia en activitats econòmiques no estrictament turístiques, com ara recreatives, culturals i esportives, producció alimentària o l’activitat comercial, sectors als quals caldria afegir la prestació de serveis a empreses, serveis immobiliaris o la mediació financera.

En el global del món, l’Organització Mundial del Turisme (OMT) va donar a conèixer unes dades que posaven de manifest que durant l’any hi havia hagut un total de 808 milions de turistes, un 5,5% més que el 2004, tot i haver estat el 2005 un any de catàstrofes naturals, com les seqüeles del tsunami a l’Índic o la temporada d’huracans al Carib. El secretari general de l’OMT, Francesco Frangialli, va indicar que als últims tres anys l’increment de turistes al món havia estat de cent milions
Per regions, l’Àfrica se situava al capdavant, amb un creixement del 10%, amb una xifra absoluta de 36,7 milions de turistes. Es van incrementar les visites a l’Àfrica subsahariana en general i a Kènia en particular, que en va rebre un 26% més. Al nord del continent, l’augment va ser més moderat i es va situar entre el 5% del Marroc i el 8% de Tunísia. A Àsia-Pacífic, el creixement va ser del 7%, i van anar-hi un total de 156,1 milions de persones. Cambodja va liderar la millora de la zona, ja que va rebre un 13% més de visitants, mentre que la Xina només va aconseguir augmentar un 5% les arribades. Al continent americà hi van viatjar un 6% de persones més que durant el 2004. Tot i això, els huracans van provocar que el Carib quedés per sota d’aquesta mitjana i va millorar els seus resultats un 5%. El màxim increment es va donar a destins d´Amèrica Central, amb un 14%, i Sud-amèrica, amb un 13%. En el cas de Veneçuela, el nombre de turistes es va incrementar un 23% i un 22% a Colòmbia. Per últim, Europa va créixer globalment un 4,3%, i s’hi van passejar 443,9 milions de turistes. Destacava la gran pujada de Turquia, que va rebre un 20% més de visitants. Per últim, Israel, que es comptabilitzava dins d’Europa, va veure com un 26% més de persones visitaven el seu territori, malgrat el conflicte permanent que mantenia amb Palestina i els pocs indicis que hi havia de resolució.