Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Ricard Tormo

Article de referència:
Doohan torna a guanyar
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Personatges Personatges
Ricardo Tormo (3)
Entitats Entitats
Bultaco (2)
Derbi (18)
Gran Premi de Motociclisme de la Comunitat Valenciana (9)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
València (Comunitat Valenciana) (280)
32 lectures d'aquest article
25 impressions d'aquest article
Ricard Tormo
El 27 de desembre de 1998 va morir a l’Hospital Clínic de València el dues vegades campió del món de 50 cc Ricard Tormo a conseqüència d’una leucèmia que se li havia diagnosticat el juny de 1996.

Tormo va néixer a la pedania d’Aiacor de Canals el 7 de setembre de 1952, des de molt jove es va interessar pel món del motor i va començar a treballar com a mecànic. Tot i la seva gran afecció, no va aconseguir debutar com a professional fins el 1974 quan ja tenia vint-i-dos anys, una edat molt avançada si es compara amb la que tenien altres grans campions quan van començar a competir. Però, a partir d’aquest moment, la seva carrera va ser fulgurant.

Ben aviat va entrar a les grans escuderies catalanes de l’època; el 1975 el va fitxar l’equip Bultaco i després va passar a Derbi, amb qui va guanyar el campionat del món de 50 cc el 1978 i el 1981. També amb Derbi va obtenir un total de set campionats d’Espanya, en 50 i 125 cc, precisament el seu darrer títol va ser el campionat d’Espanya de 125 centímetres cúbics de 1983. No va poder acabar la següent temporada.

L’abril de 1984 va patir un gravíssim accident a un polígon industrial de Martorelles en xocar contra un cotxe quan estava provant la màquina amb la que havia de competir en una carrera del campionat del món. La seva cama dreta va quedar totalment desfeta i va haver d’abandonar el motociclisme de competició. La recuperació va ser llarguíssima i va durar més de deu anys, en total el van operar 27 vegades. L’accident de Tormo va posar en relleu les precàries condicions del motociclisme a Catalunya que no tenia cap circuit permanent, tot un campió del món havia de provar les màquines en vies públiques.

Després de l’accident, Tormo va lluitar per tornar a competir, però va haver d’acceptar que la seva carrera s’havia acabat i va integrar-se en el món de la motocicleta des d’altres responsabilitats. Primer va treballar per Derbi, després va formar part de l’equip valencià que havia promogut Jordi Martínez Aspar i, finalment, va actuar com a tècnic de les federacions espanyola i valenciana.

Ricard Tormo, a qui el 13 cops campió del món Ángel Nieto va definir com “un campió sense sort”, va rebre nombrosos homenatges des del juliol de 1994, quan se li va fer la darrera operació a la cama. Entre d’altres havia rebut la distinció de fill predilecta de Canals i la Medalla d’Or i Brillants del València. També s’havia posat el seu nom al pavelló esportiu del seu poble, Canals. Precisament en aquest pavelló es va instal·lar la capella ardent de l’expilot per on va desfilar tota l’elit del motociclisme espanyol de les darreres dècades. Com a homenatge pòstum es va proposar que el nou circuit de velocitat de Xest es digués Circuit Ricard Tormo.