Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Ricardo Franco

Article de referència:
'Titanic', ofegat en Oscars
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Cinema (199)
Personatges Personatges
Ángela Molina (3)
Antonio Resines (5)
Ariadna Gil (4)
Fele Martínez (2)
José Luís Gómez (1)
Ricardo Franco (4)
Entitats Entitats
Festival de cinema de Cannes (28)
Premis Goya (30)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Madrid (Comunitat de Madrid) (909)
25 lectures d'aquest article
34 impressions d'aquest article
Ricardo Franco
El 20 de maig de 1998 va morir d’un infart de miocardi a l’hospital de La Paz de Madrid, el director de cinema Ricardo Franco. La mort el va sorprendre al peu del canó, quan només feia dues setmanes i mitja que havia començat a rodar la seva darrera pel.lícula Lágrimas negras, interpretada per Ariadna Gil i Fele Martínez.

Des de feia tres anys Franco tenia una salut molt precària, patia una forta diabetis i l’havien operat diferents cops de la vista i el cor, la última el mes de febrer de 1998, quan li van instal•lar 4 by-pass.

Franco havia nascut a Madrid el 24 de maig de 1949. Primer va estudiar batxillerat a l’Institut britànic i després va començar diverses carreres universitàries, Medecina, Dret i Literatura a la Universitat Complutense, si bé les va anar abandonant totes per endinsar-se del ple en el món del cinema.

Nebot del director de cinema de series B Jesús Franco, portava el cinema a la sang i va començar com a ajudant de direcció del seu oncle. El 1969 va rodar el seu primer curt Gospel, el monstruo, on també hi feia de protagonista i El increíble aumento del coste de la vida. El 1970 va rodar el seu primer film El desastre d’Annual, film amb blanc i negre, de 80 minuts de durada i rodada amb una càmara de 16 mm. Aquesta pel.lícula va ser presentada al festival de cinema de Benalmádena i va guanyar el primer premi. Durant l’entrega, Ricardo va aixecar el puny davant dels presentes, el que va provocar que passes tota la nit al calabós de Màlaga i que mai es pogués estrenar la seva pel•lícula.

Haurien de passar sis anys fins que Ricardo fes un nou film, en dirigir el 1976 Pascual Duarte, produïda per Elias Querejeta i interpretada per José Luis Gómez, que va guanyar el premi al millor actor al festival de Cannes de 1978. També va rodar amb Ángela Molina Los restos del naufragio, pel•lícula que no va tenir gens de bona acollida per part del públic. Franco va entrar en un període de crisi personal i va marxar cap a Mèxic on el 1982 va rodar I’m out (San Judas de la frontera). Entre 1982 i 1985 es va quedar per Hollywood i va rodar El sueño de Tánger (1985). En tornar a Espanya va fer Berlín Blues, estrenada el 1988.

Entre 1988 i 1993 va treballar per la televisió, dirigint episodis de sèries de prestigi entre les que destacavn La huella del crimen , El caso del cadàver descuartizado i El crimen de las estanqueras entre d’altres. Al 1993 va rodar Después de tantos años i al 1994 ¡Oh cielos !.

Per fi al 1997 li va arribar l’èxit pel que tan havia lluitat amb el film La buena estrella, pel.lícula que va guanyar el passat 31 de gener de 1998 cinc premis Goya, millor pel.lícula, millor direcció, millor guió original, millor actor- Antonio Resines- i la millor música. També havia escrit un llibre de poemes al 1979. Los restos del naufragio.