Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Richard Nixon

Article de referència:
La nova majoria republicana
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Bill Clinton (277)
Boris Ieltsin (157)
Carl Bernstein (1)
Dwight David Eisenhower (1)
John Fitzgerald Kennedy (9)
Li Peng (12)
Richard Nixon (13)
Robert Woodward (1)
Entitats Entitats
Cambra de Representants (Estats Units) (15)
Partit Demòcrata dels Estats Units (37)
Partit Republicà dels Estats Units (25)
Senat dels Estats Units (22)
The Washington Post (12)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
8 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
Richard Nixon
El divendres 23 d'abril va morir als 81 anys en un hospital de Nova York Richard Nixon, el primer president dels Estats Units que va haver d'abandonar el càrrec per haver portat a terme activitats no constitucionals. Quan va morir, la seva figura va ser lloada per tota la diplomàcia internacional com a iniciador de la distensió Est-Oest i inspirador de l'obertura xinesa.

El president Bill Clinton va dir d'ell que "havia estat un veritable home d'Estat, que va voler construir un camí estructural per a la pau en el món". Russos i xinesos tampoc es van oblidar de Nixon. Borís leltsin i Li Peng van enviar a la Casablanca missatges de condol per la desaparició del que qualificaven com "un gran home". Només els vietnamites, sobre els quals durant el seu mandat va ordenar de tirar milers de tones de bombes, van emprar un lacònic "descansi en pau". Per la seva banda, el diari The Washington Post, responsable de la investigació que va portar a la dimissió de Nixon, va reconèixer "l'extraordinari esforç de redempció que va fer Nixon en les dues últimes dècades".

Membre del Partit Republicà, havia estat nomenat 37è president dels Estats Units l'any 1968, i va ser reelegit el 1972. Durant la seva presidència, Nixon va impulsar un nou marc de relacions internacionals que, malgrat la Guerra del Vietnam, el va dur a establir relacions bilaterals amb la Xina i, un cop acabat el conflicte vietnamita, a firmar els primers tractats SALT amb els soviètics.

A principis de 1974, dos periodistes de The Washington Post, Bob Woodward i Carl Bernstein, van treure a la llum pública que el 17 de juny de 1972, sabent-ho Nixon, un escamot d'espies havien entrat a la seu del Partit Demòcrata -complex immobiliari Watergate- amb el propòsit d'apoderar-se d'alguns documents comprometedors. El 8 d'agost de 1974 Nixon va deixar la Casa Blanca. En les seves memòries va escriure: "Els historiadors em jutjaran malament, però no hem d'oblidar que tots són d'esquerres."

Richard Nixon havia nascut a Yorba Linda, Califòrnia, el 9 de gener de 1913, en una família humil i sense fortuna. El seu pare era botiguer i treballava en una benzinera. Això no va impedir, però, que ell pogués estudiar i llicenciar-se en dret. Després de la guerra, va entrar al Partit Republicà. L'any 1946 va ingressar a la Cambra de Representants i l'any 1950 al Senat; dos anys més tard ja era vice-president de l'administració Eisenhower. Després de perdre les presidencials de 1960 davant John Fitzgerald Kennedy, Nixon no es va recuperar fins al 1968, quan sota el lema Reunir Amèrica, enfront de la desfeta del Vietnam, la proliferació dels moviments radicals i la crisi racial, va arribar a la presidència.