Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Robert Dole

Article de referència:
Clinton: el primer demòcrata reelegit des de Roosevelt
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Bill Clinton (277)
Elizabeth Hanford (1)
Frank Carlson (1)
George H. W. Bush (14)
Gerard Ford (4)
Richard Nixon (13)
Robert Dole (9)
Ronald Reagan (21)
Entitats Entitats
Cambra de Representants (Estats Units) (15)
Comité Nacional Republicà (Estats Units) (1)
Creu Roja (41)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
14 lectures d'aquest article
14 impressions d'aquest article
Robert Dole
Robert Joseph Dole va néixer el 22 de juliol de 1923 a Russell, Kansas, en una humil família de comerciants. El seu pare venia ous i la seva mare màquines de cosir. Quan tenia 12 anys es va es va enrolar a l'exèrcit i va ser destacat al front d'Itàlia, on el 14 de abril de 1945 va ser ferit greument per una granada que el va deixar amb el cos paralitzat. Després de quatre anys de teràpia va aconseguir recuperar la mobilitat a tot el cos excepte al braç dret.

En acabar la guerra va reprendre els estudis universitaris, però va canviar la medicina pel dret. El 1952 es va graduar a la Universitat de Washburn, Topeka, a l'Estat de Washington.

A 27 anys, Bob Dole va accedir al càrrec de fiscal del comtat, amb la qual cosa es convertia en el legislador més jove de Russell. El 1960 va ser elegit per a la Cambra de Representants, i el 1971, senador per Kansas, substituint Frank Carlson. L'any 1973, Richard Nixon el va nomenar president del Comitè Nacional Republicà, i tres anys més tard Gerald Ford va encomanar la direcció de la seva campanya presidencial a Bob Dole.

El 1980 va lluitar per la nominació com a candidat republicà a la presidència, però l'elegit va ser Ronald Reagan. En arribar Reagan a la presidència, Dole va jugar un paper clau en l'aprovació parlamentària de la seva política econòmica i el 1984 va ser elegit líder de la majoria republicana al Senat, cosa que li va donar una posició privilegiada per optar, per segona vegada, a la nominació republicana en les eleccions presidencials del 1988. Però novament va ser desplaçat de la carrera cap a la Casa Blanca, aquest cop per George Bush.

La seva gran oportunitat de lluitar per la presidència no va arribar fins al 1996, quan va ser nominal candidat republicà. Dole va deixar clar que aquesta era la seva última oportunitat. El mes de maig de 1996 va dimitir com a líder de la majoria al Senat i va fer patent que si no sortia elegit president es retiraria definitivament de la vida política.

En el seu discurs d'acceptació com a candidat republicà Dole va resumir tot el que ell representava: "Deixeu-me ser un pont cap a l'Amèrica que només els que la desconeixen anomenen mítica, deixeu-me ser un pont cap a un temps de pau i tranquil·litat, fe i confiança en l'acció. A aquells que diuen que Amèrica no va ser mai així, que mai ha estat millor que ara, els dic que van errats, perquè jo en vinc, l'he vista i la recordo." Els votants americans van preferir els discursos de Bill Clinton que parlaven del futur més que no pas les paraules de Bob Dole que enyoraven el passat.

Amb la seva derrota, Dole va optar per la jubilació, una jubilació que compartiria amb la seva segona esposa, Elizabeth Hanford que havia estat comissionada de comerç federal, secretària de Transports i Treball en diversos gabinets republicans i presidenta de la Creu Roja dels Estats Units.