Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Robert E. Lucas

Article de referència:
Expansió generalitzada però lenta
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economistes, empresaris, emprenedors (301)
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
Robert E. Lucas (3)
Entitats Entitats
Premis Nobel (98)
Universitat de Chicago (15)
39 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Robert E. Lucas
El 10 d'octubre de 1995 el professor de la Universitat de Chicago Robert E. Lucas Jr. va ser guardonat amb el premi Nobel d'economia. Era el cinquè cop en sis anys i el vuitè en tota la història que un professor d'aquesta universitat rebia el Nobel. La Universitat de Chicago s'havia distingit per ser el centre del pensament econòmic més ortodoxament liberal i aferrissadament oposat a qualsevol intervenció de l'Estat en l'economia.

La singular acumulació de premis en mans de professors de l'escola de Chicago era vista per uns com una demostració de la vitalitat demostrada, a les acaballes del segle XX, pel pensament liberal. D'altres hi veien, més aviat, una manifestació dels gustos particulars dels membres de l'Acadèmia Sueca, encarregada de concedir el Premi Nobel.

En el cas de Lucas, el premi era el reconeixement a la seva teoria de les "expectatives racionals". Una teoria segons la qual els agents econòmics (empresaris, consumidors, treballadors) tenien la capacitat de preveure i adaptar-se a les polítiques econòmiques menades pels governs dels països desenvolupats.

Les tesis de Lucas relativitzen la viabilitat de les polítiques econòmiques de tipus keynesià i específicament de les polítiques monetàries antiinflacionistes. A més, Lucas va desenvolupar complexos models economètrics que permetien fer aproximacions matemàtiques a les relacions vives i sempre canviants entre els consumidors i els Estats i, en síntesi, tractaven d'explicar que empresaris, consumidors i treballadors actuen d'una manera o d'una altra sempre en funció de les expectatives creades pels governs en matèria fiscal, monetària o inflacionària.

Les teories de Lucas van ser formulades per primer cop d'una forma sistemàtica el 1976 i van ser molt utilitzades per analitzar les altes taxes d'inflació que van seguir els anys de la crisi del petroli.

En síntesi, la teoria de les expectatives racionals venia a dir que els esforços del sector públic per corregir els cicles econòmics eren inútils perquè els agents econòmics en preveien les possibles conseqüències i, en la mesura que adaptaven el seu comportament a la nova situació, neutralitzaven els efectes de les polítiques econòmiques. En canvi, segons Lucas, els efectes perniciosos de les actuacions públiques no podien ser corregits pels agents econòmics. La conclusió era evident: la intervenció de l'Estat en l'economia era o bé inútil o bé contraproduent.

Quan li van comunicar que havia estat guardonat amb el Nobel, el mateix Lucas va resumir les seves teories: "Els antics models econòmics que pretenien que era possible ajustar l'economia per mitjà de polítiques monetàries i fiscals són més o menys inútils. Aquests models pressuposen que els ciutadans són estúpids."

Robert E. Lucas Jr. va néixer a Yakima, Washington, el 1937. Graduat a la Universitat de Chicago el 1964, va començar a treballar com a professor a la Universitat Carnegie-Mellon fins al 1975, quan va tornar, ja com a professor, a la de Chicago.

Robert Lucas estava casat en segones núpcies amb Nancey Stokey. Prèviament s'havia casat el 1959 amb Rita, amb qui va tenir dos fills. En funció del contracte de divorci que va firmar amb ella el gener del 1989, i que contemplava la possibilitat que li fos concedit el premi Nobel d'economia, Lucas va haver d'entregar a la seva primera dona la meitat del milió de dòlars amb què estava dotat el premi Nobel, un cop deduïts els corresponents impostos. El contracte expirava el 31 d'octubre d'aquell any, tres setmanes després del dia en què li van concedir el Nobel. Alguns diaris van comentar que la capacitat de previsió de Rita era una bona demostració de la teoria de les "expectatives racionals".