Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Robert Mundell

Article de referència:
El dòlar desllueix l'any de l'euro
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economistes, empresaris, emprenedors (301)
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
Robert Mundell (4)
Entitats Entitats
Premis Nobel (98)
Unió Econòmica i Monetària (32)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Canadà (30)
1 lectura d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Robert Mundell
El 13 d'octubre de 1999 la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia va atorgar el premi Nobel d'Economia a l'economista canadenc Robert A. Mundell de la Columbia University per "les seves anàlisis de la política monetària i fiscal en diferents sistemes de tipus de canvi i de les zones monetàries òptimes".

Mundell era el primer canadenc guanyador del Nobel en la disciplina d'Economia i l’Acadèmia sueca distingia les seves aportacions a l’estudi de les àrees monetàries, justament en el primer any de vida de la nova moneda europea. Mundell s'havia destacat en l'anàlisi de les polítiques econòmiques en economies obertes i dels efectes que en aquestes economies, on els capitals financers flueixen lliurement, hi tenia la política monetària. D'arrel keynesiana, havia estat l'autor dels primers plans per al naixement de la moneda única europea, sent el referent tècnic bàsic sobre el que s’havien estructurat els àmbits de la zona euro i la Unió Econòmica i Monetària.

Entre els seus postulats destacava particularment l’anomenat triangle d’incompatibilitat, la pertinença del qual es va poder verificar a Europa durant la crisi del Sistema Monetari Europeu viscuda entre 1992 i 1993. El triangle d’incompatibilitat explicava que la lliure circulació de capitals, la rigidesa en els tipus de canvi i les polítiques monetàries no podien ser articulades al mateix temps. Els anys vuitantes, els responsables econòmics europeus van optar per mantenir els tipus de canvi i van moderar les polítiques monetàries, però la liberalització de capitals a principis dels norantes va afectar l’elecció feta. Els problemes sorgits llavors van ser a la base de la definició de la zona euro, seguint també les teories de Mundell que desestimaven el manteniment de microregions amb autonomia monetària i aconsellaven el reagrupament de les principals regions econòmiques del món sota una mateixa moneda, cercant l’especialització de les seves economies, acompanyada d’una gran mobilitat de la mà d’obra.

Les seves anàlisis i les seves investigacions es van convertir en el centre del debat econòmic europeu en el moment que la darrera fase de la UEM es va posar en marxa. Així, la seva teoria de la necessària independència dels bancs centrals respecte dels poders polítics va ser adoptada pels diferents bancs centrals dels estats membres de la UE i, de manera important, pel Banc Central Europeu (BCE), que el 1999 va celebrar el seu primer aniversari.

Robert Mundel va néixer el 1932 a Kingston, Canadà, i va fer els seus primers estudis d’economia a la Universitat Columbia Britànica del seu país, des d’on va passar a la Universitat de Washington i a la London School of Economics.

Doctorat, amb només 24 anys, al Massachusetts Institute of Technology (MIT), entre 1966 i 1971 va ensenyar a la Universitat de Chicago, passant després a la d’Stanford, Califòrnia. Després d’acceptar una oferta de la Universitat de Waterloo, al seu país d’origen, Canadà, a finals dels anys setantes va ingressar a l’equip professoral de la Universitat de Columbia de Nova York.

Conseller del Fons Monetari Internacional, del Banc Mundial, de les Nacions Unides, de la Comissió Europea, de la Reserva Federal del Estats Units i de diversos governs d’Amèrica Llatina, era autor de diverses obres fonamentals de l’economia contemporània: The International Monetary System (1965), International Economics (1968) i Monetary Theory (1971). Entre els especialistes era especialment lloat el seu article A theory of optimum currency areas, publicat el 1961 a l’American Economic Review, i destacava també la seva etapa com editorialista al The Wall Street Journal, on sota la direcció de Robert Burtley va contribuir a obrir pas a la revolució reaganiana dels anys vuitantes.