Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Rodrigo Rato

Article de referència:
El govern del partit popular
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Joaquim Molins (27)
José María Aznar (620)
Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (4)
Rodrigo Rato (98)
Entitats Entitats
Alianza Popular (18)
Partit Popular (1639)
Universitat Complutense de Madrid (14)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
10 lectures d'aquest article
Rodrigo Rato
Rodrigo Rato Figaredova néixer a Madrid el 1949, en el si d'una família benestant, i va estudiar el batxillerat als jesuïtes. Llicenciat en dret per la Universitat Complutense de Madrid, va fer un màster de ciències empresarials a la Universitat de Berkeley (Califòrnia). De retorn a Madrid, el 1975 es va incorporar al grup d'empreses familiars, entre les quals hi havia Aguas de Fuensanta i la Cadena de Emisoras Rato, que més tard l'ONCE va comprar.

A finals dels anys setanta va ingressar a Aliança Popular, i el 1980 va ser nomenat membre del comitè executiu del partit. En les eleccions del 1982 va aconseguir un escó de diputat per Cadis i va actuar com a secretari general adjunt del Grup Parlamentari Popular, llavors dirigit per Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, que sempre el va considerar un "eficacíssim" col·laborador.

Reelegit diputat per Cadis a les generals del juny del 1986, el gener del 1989, quan José Maria Aznar va ser elegit vicepresident del nou Partit Popular, Rodrigo Rato en va ser nomenat secretari general adjunt. En les eleccions generals d'octubre d'aquell any va ser elegit diputat per Madrid, càrrec que va renovar en les del 1993 i el 1996, ja com a número dos. Després de la victòria del 3 de març de 1996 va ser nomenat vicepresident i ministre d'Economia i Hisenda.

Europeista convençut i partidari de Maastricht, Rato va ser un dels principals impulsors del pacte d'investidura amb els nacionalistes catalans, i durant els dies que va passar a Barcelona negociant amb Joaquim Molins l'acord d'investidura i governabilitat va néixer la seva segona filla, a la clínica Dexeus de Barcelona.