Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
El retorn del búlgar Stòitxkov al Barça va propiciar la continuació de la història d'amor amb l'afició

Iván de la Peña va acabar la temprada com a titular de l’equip entrenat per Bobby Robson

Josep Lluís Núñez, reelegit president, amb els tècnics del Barça del 1997, Bobby Robson i Louis van Gaal

La participació de Ronaldo va ser determinant per aconseguir la Recopa d'Europa, la quarta del Barça

Rivaldo en un dels seus gestos característics, oferint una samarreta a l'afició després de marcar un gol

Articles dependents
Louis van Gaal
Josep Lluís Núñez
Helenio Herrera
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Futbol (1129)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Abelardo Fernández (9)
Albert Ferrer (6)
Albert Celades (5)
Àngel Fernández (8)
Carles Busquets (2)
Carles Reixach (14)
Christian Karembeu (1)
Christophe Dugarry (1)
Dragan Ciric (1)
Emmanuele Amunike (4)
Fernando Couto (5)
Giovanni da Silva (5)
Guillermo Amor (5)
Hristo Stòitxkov (30)
Iván de la Peña (18)
Jaume Llauradó (22)
Joan Laporta (171)
Johan Cruyff (68)
Josep Oriola (1)
Josep Guardiola (102)
Josep Lluís Núñez (63)
Juan Antonio Pizzi (6)
Julen Lopetegui (2)
Llorenç Serra Ferrer (19)
Louis Van Gaal (51)
Luís Figo (25)
Luis Enrique Martínez García (27)
Michael Reiziger (2)
Miquel Àngel Nadal (11)
Òscar Garcia (12)
Pep Munné (2)
Robert William Robson (15)
Roger Garcia (10)
Ronaldo Luiz Nazário de Lima (40)
Ruud Hesp (4)
Sergi Barjuan (13)
Sonny Anderson (3)
Vitor Borba Ferreira (36)
Vítor Baia (5)
Entitats Entitats
Ajax d`Amsterdam (17)
Association Sportive de Monaco Football Club (3)
Associazione Calcio Milan (24)
Athletic de Bilbao (35)
Camp Nou (81)
Copa del Rei de Futbol (102)
Dinamo de Kíev (4)
Don Piso (6)
Elefant Blau (10)
Estadi Santiago Bernabéu (13)
Federació Internacional de Futbol (39)
Football Club Internazionale Milano (20)
France Football (16)
Futbol Club Barcelona (971)
Lliga Futbol Professional Espanyola (153)
Newcastle United Football Club (4)
Paris Saint Germain (7)
PSV Eindhoven (11)
Real Betis Balompié (24)
Real Madrid Club de Futbol (194)
Recopa d`Europa de Futbol (15)
Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya (3)
Skonto de Riga (1)
Unione Calcio Sampdoria (3)
Yokohama Football (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
77 lectures d'aquest article
26 impressions d'aquest article
Ronaldo se'n va i arriba Van Gaal
Barça
Si l'any 1996 havia estat pel Barça l'any del canvi, l'any en què Bobby Robson va substituir Johan Cruyff, l'any 1997 va ser l'any del recanvi. A final de temporada, Robson deixava el seu lloc a Louis Van Gaal, un tècnic holandès de l'escola de l'Ajax d'Amsterdam, defensor com Cruyff del futbol ofensiu però amb fama de ser més partidari del treball i la preparació metòdica que de la improvisació i el cop de geni. L’arribada de Van Gaal i el bon final de temporada de l'equip van refredar les crítiques que durant tot l'any s'havien mantingut al voltant de la destitució de Cruyff i va permetre que el president del club, Josep Lluís Núñez, convoqués eleccions anticipades que va guanyar amb facilitat.

En l'àmbit estrictament esportiu la temporada 1996/97 va ser pel Barça una de les millors de la seva història, en obtenir els títols de la Copa del Rei i de la Recopa d'Europa, així com el segon lloc a la Lliga, que classificava l'equip per a la Lliga de Campions de la temporada següent. L'entrenador anglès Bobby Robson tancava la seva primera temporada amb uns resultats esplèndids, que en qualsevol altre situació li haurien garantit la continuïtat al front de l'equip.

Però Robson i l'equip de futbol van pagar durant la temporada la hostilitat cap a la directiva d'una bona part del públic del Camp Nou, amb freqüents xiulades i mocadorades a l'estadi. Es va acusar l'estil de joc del britànic de conservador, però a final de temporada el Barça havia batut el seu rècord de gols a la Lliga, 102, amb una mitjana de gairebé 2,5 per partit, i es va quedar a només cinc del rècord absolut de 107 que tenia el Real Madrid. L’aspecte més negatiu va ser la irregularitat de l'equip, que també va batre el seu rècord de gols encaixats, 48 en total.

Després d'un bon començament a la Lliga, l'equip va passar una crisi de joc que feia témer per la seva presència l'any següent a la Lliga de Campions, on per primera vegada també hi jugaria el segon classificat al campionat espanyol. La reacció va quedar marcada el 12 de març, dia de l’eliminatòria de Copa contra l'Atlètic de Madrid, en que després d'anar perdent 3-0 al Camp Nou l'equip va aconseguir una espectacular remuntada en el segon temps per acabar guanyant per 5-4. Aquesta victòria va portar el retrobament de l’afecció i l'equip que després d'aquest resultat va encadenar un seguit de bones actuacions que van portar a l'obtenció del títol de la Recopa d'Europa, el de la Copa del Rei, i a quedar en segona posició de la Lliga havent lluitat pel triomf fins a la penúltima jornada.

D'entre els jugadors va destacar en primer lloc Ronaldo, que amb els seus 34 gols aconseguits a la Lliga va justificar el preu récord que s'havia pagat pel seu fitxatge. Luis Enrique, jugador que havia arribat del Real Madrid amb la carta de llibertat, va aconseguir 17 gols i el seu esperit de lluita el va convertir en un dels jugadors bàsics de l'equip. El portuguès Luis Figo va jugar la seva millor temporada com a blaugrana, donant mobilitat a la davantera i servint moltes passades de gol als seus companys. Pep Guardiola va anar assumint al llarg de l'any la seva responsabilitat com a director de l'equip i era la referència que els seus companys buscaven sempre per jugar la pilota en el centre del camp. La incorporació a la titularitat d'Ivan de la Peña va donar més profunditat al joc i va ser una peça clau de l'equip a l'última fase de la temporada.

La Recopa es va guanyar per 1-0 en la final disputada contra el Paris Saint-Germain a Rotterdam. L'únic gol es va aconseguir gràcies a un penal provocat i transformat per Ronaldo al minut 37 de la primera part. La Copa del Rei es va guanyar a l’estadi Santiago Bernabéu davant el Betis per 3-2 a la pròrroga, amb dos gols de Luis Figo i un de Juan Antonio Pizzi. Amb aquesta victòria el Barça va igualar el nombre de títols obtinguts en aquesta competició per l’Atlhetic de Bilbao (23).

Però aquests bons resultats no van fer canviar els plans de la directiva pel que feia a la incorporació de Louis Van Gaal, encara que van permetre que Robson continués en l'estructura tècnica del club en un càrrec que va ser anomenat de "director de fitxatges". D'altra banda també es va contractar l'entrenador Llorenç Serra Ferrer, que havia fet una gran temporada en el Betis, com a director tècnic del futbol base, quedant Van Gaal com a tècnic del primer equip.

El fitxatge de Van Gaal va ser ben acollit pels sectors barcelonistes més crítics envers la directiva i va propiciar que a final de temporada, el 16 de juny, el president del Barcelona, Josep Lluís Núñez, sorprengués tothom en anunciar la convocatòria d'eleccions anticipades per a la presidència del club, que se celebrarien el 27 de juliol. El president justificava l'elecció d'aquesta data per la conveniència de no fer coincidir les eleccions amb la celebració de partits oficials i per la necessitat de tancar d'una vegada les crítiques que es feien en contra de la seva persona i la seva directiva d'ençà el "cas Cruyff". Per a Núñez, aquestes eleccions havien de ser el tancament definitiu d'una etapa i el començament d'una nova.

Poc després de saber-se la notícia, Àngel Fernàndez, propietari de l'empresa de gestió immobiliària Don Piso, va anunciar la seva intenció de començar la campanya de recollida de firmes en suport de la seva candidatura. També van anunciar la seva intenció de presentar-se a les eleccions Jaume Llauradó i Josep Oriola. Finalment, tots tres van unir-se en una candidatura unitària, amb Fernàndez com a cap de llista i amb la promesa de convocar noves eleccions en el període de dos anys. Malgrat tot, no va ser prou per a intentar tant sols crear alguna dificultat a la directiva sortint.

El dia 27 de juliol Josep Lluís Núñez va ser reelegit president amb 24.025 vots a favor, prop del 76,31 per cent dels vots emessos, mentre que la candidatura d'Àngel Fernández rebia tan sols 5.209 vots (el 16,54 per cent). En total van votar 31.477 socis, el 34,33 per cent. Començava així el sisè mandat de Núñez que va comptar amb una nova junta ampliada fins a 36 membres. En la mateixa jornada de les eleccions es va fer la presentació de l'equip per a la temporada 97/98 amb una participació rècord d'uns 90.000 aficionats. Però en aquesta presentació hi faltava una cara fonamental: la de Ronaldo.

Precisament, aquest va ser un altre dels esdeveniments que van marcar l'any 1997 pel Barça. La gran estrella de la temporada 96/97, l’home que havia marcat les diferències, que havia fet 48 gols en 49 partits, no es va quedar al Barça i va ser fitxat per l'Inter de Milà després de pagar els 4.000 milions de pessetes fixats a la clàusula de rescissió del seu contracte. Les negociacions per a la renovació de Ronaldo van ser un tema freqüent de titulars en la premsa esportiva, un dia confirmant i l'altre desmentint, durant tota la part final de la temporada, amb el brasiler concentrat amb la seva selecció i l'equip afrontant la part final de la Lliga i la final de la Copa.

Un cop era ja clar que els representants dels jugadors havien decidit el seu fitxatge per l’Inter, l’afer va acabar a mans de la FIFA que havia de decidir si a nivell internacional un club podia fitxar un jugador que tenia contracte vigent amb un altre club. La qüestió era si les clàusules de rescissió tenien validesa només entre els equips de la lliga espanyola o també la tenien a nivell internacional. El Barça exigia a l'Inter uns 2.000 milions de pessetes addicionals i la recaptació d'un partit amistós entre els dos clubs. Finalment, el 8 de setembre la comissió d'arbitratge de la FIFA va dictaminar que l'equip italià només havia de pagar al Barcelona 1,8 milions de dòlars (uns 270 milions de pessetes).

La marxa de Ronaldo va ser el cas més espectacular d'un procés que va afectar tot el mercat del futbol després de la primera temporada d'aplicació de la "sentència Bossman" i la lliure circulació de jugadors a la Unió Europea i la competència ferotge entre les televisions per fer-se amb els drets de transmissió dels partits. Els preus i les clàusules de rescissió que nou mesos abans semblaven astronòmiques havien quedat empetitides de sobte. El procés va afectar també altres jugadors carismàtics de l’equip blaugrana com Luis Figo, Luis Enrique, Iván de la Peña o Josep Guardiola, que van renegociar els seus contractes amb el Barça després de rebre sucoses ofertes d'altres equips. Per evitar que es repetís un cas com el de Ronaldo, el Barça va fixar clàusules de rescissió molt més elevades que abans i que van arribar als 10.000 milions en el cas d’Iván i de 15.000 en el de Guardiola.

La inflació dels preus dels jugadors es va notar també a l'hora de fitxar nous jugadors. El dia 24 de juliol arribava a Barcelona el davanter brasiler Sonny Anderson, fitxat del Mònaco per uns 3.000 milions de pessetes. Però el fitxatge estrella de la temporada es va anunciar per sorpresa el 15 d'agost. El Barça havia contractat el jugador brasiler del Deportivo de la Coruña Vítor Barbo Ferreira, Rivaldo, després de fer efectius els 4.000 milions de pessetes de la clàusula de rescissió del jugador. Aquest era el fitxatge més car de la història del futbol espanyol.

A més d’aquests dos fitxatges el Barça es va fer també amb els serveis del davanter francès Cristophe Dugarry i del defensa holandès Michael Reiziger, procedents tots dos del Milan, a més del centrecampista iugoslau Dragan Ciric i el porter holandès Ruud Hesp. En total el Barça havia pagat uns 9.200 milions pessetes, superant de llarg el récord de 5.500 milions establert la temporada anterior. Al desembre s'hi va afegir el defensa holandès Winston Bogarde, procedent del Milan i que ja havia jugat a les ordres de Van Gaal a l'Ajax.

Després de la incorporació de Rivaldo l'equip de futbol del Barça quedava format pels porters Vitor Baia, Ruud Hesp, Carles Busquets i Julen Lopetegui, els defenses Sergi Barjuan, Michael Reiziger, Abelardo Fernández, Albert Ferrer, Miquel Àngel Nadal i Fernando Couto, els centrecampistes Guillermo Amor, Albert Celades, Dragan Ciric, Iván de la Peña, Oscar Garcia, Roger Garcia, Josep Guardiola i Luis Enrique, i els davanters Emmanuel Ammunike, Cristophe Dugarry, Juan Antonio Pizzi, Giovanni da Silva, Hristo Stòitxkov, Sonny Anderson i el propi Rivaldo.

El començament de la temporada 1997-98 va continuar la tònica d'irregularitat que havia marcat la temporada anterior. L'equip es va veure obligat a escurçar el temps de preparació i precipitar el principi de temporada ja que el 12 d'agost va haver de jugar el primer partit de l’eliminatòria per a la classificació a la Lliga de Campions. Encara que va aconseguir superar l'eliminatòria, l'equip va donar una sensació de manca de coordinació. Aquesta manca d'adaptació al nou sistema i dels jugadors entre ells es va pagar molt ràpid. Primer amb la desfeta a la Supercopa, jugada contra el Real Madrid, en què després de guanyar al Nou Camp per 2-1 va perdre per 4-1 en el terreny de l'equip madrileny.

Però la conseqüència més greu va ser la ràpida eliminació a la Lliga de Campions. El sorteig havia col•locat el Barcelona, després d’eliminar amb força dificultats un equip tan modest com l’Skonto de Riga, en un dels grups més forts de la competició, amb el Newcastle anglès, el PSV Einhoven holandès i l'equip ucraïnès del Dinamo de Kíev. En tan sols quatre partits, en els que només va aconseguir empatar-ne un, a casa contra el PSV, el Barça havia perdut totes les opcions de classificació. Especialment dolorosa va ser la derrota al Camp Nou contra el Dinamo de Kíev per 0-4 el 5 de novembre, en el quart partit, quan l'equip necessitava desesperadament la victòria per a mantenir alguna esperança de classificar-se. El Barça va acabar com a últim equip del seu grup després d’haver guanyat només un partit, haver-ne empatat 2 i haver-ne perdut tres. Havia fet 7 gols i n’havia rebut 14.

A la Lliga en canvi l'equip dirigit per Van Gaal va encadenar un seguit de victòries que el van portar a superar els millors començaments del campionat de la història. A la novena jornada duia un avantatge de 7 punts sobre el Real Madrid després de derrotar aquest equip en el seu camp per 2-3, però després va venir una mala ratxa de joc que va reduir substancialment les diferències. En acabar l’any, el Barça anava en primera posició de la lliga amb un punt d’avantatge sobre el Real Madrid tot i haver jugat un partit menys.

Però el final de l’any va estar marcat un cop més per fets extraesportius. En mig de constants notícies sobre els plans de la directiva per constituir una filial del Barça que cotitzés a borsa i d’un fort enfrontament entre el club i alguns mitjans de comunicació, l’11 de desembre un grup de socis encapçalats per Joan Laporta i Sebastià Roca va iniciar els tràmits legals per presentar una moció de censura contra el president Núñez. El grup promotor de la moció de censura va ser conegut com la Plataforma de l’Elefant Blau, pel logotip que utilitzaven els seus membres i l’actor i exjugador dels equips inferiors del Barça Pep Munné en va esdevenir el portaveu.

La normativa vigent establia que per a poder presentar una moció de censura contra la directiva d’un club esportiu calia comptar amb el suport d’un 5% dels socis (4.624, en el cas del Barça) però era ambigua pel que fa al termini de temps de que es disposava per presentar aquestes signatures. La Secretaria General d’Esports de la Generalitat de Catalunya va emetre una resolució no vinculant on s’afirmava que el termini per a la recollida de firmes acabava el 31 de desembre, però els promotors de l’Elefant Blau no van acceptar el dictamen i van decidir mantenir la campanya de recollida de firmes més enllà d’aquesta data. Johan Cruyff va demanar públicament el suport dels socis a l’Elefant Blau el 23 de desembre.

Aquest mateix dia es va saber que la revista France Football havia elegit Ronaldo com a millor jugador de l’any 97. Era el guanyador més jove de la història que obtenia la Pilota d’or, Ronaldo va dedicar el seu guardó a l’Inter. El dia 29 es va confirmar que el jugador de la Sampdoria Christian Karembeu havia fitxat pel Real Madrid, malgrat que el Barça havia comprat els drets del jugador francès al club italià el novembre de 1996.

L’endemà, Carles Rexach va anunciar que marxava del club de després de 38 anys al Barça i de 10 com a segon entrenador del primer equip. Rexach se’n va anar a entrenar l’equip japonès del Yokohama i va declarar que havia pres aquesta decisió perquè dins de l’estructura tècnica creada per Van Gaal, tenia molt poc paper i no se sentia aprofitat.