Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Aslan Maskhàdov

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte de Txetxènia (117)
Terroristes (68)
Personatges Personatges
Ahmed Zakàiev (6)
Aslan Maskhàdov (24)
Boris Ieltsin (157)
Djokhar Dudàiev (13)
Shamil Basàiev (16)
Vladímir Putin (112)
Entitats Entitats
NTV (2)
Servei Federal de Seguretat Rus (13)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Grozni (Txetxènia) (32)
Moscou (Rússia) (60)
Shakai (Kazakhstan) (1)
Txetxènia (33)
31 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Aslan Maskhàdov (1952-2005)
Rússia
El 8 de març, l’exèrcit rus va anunciar la mort del líder independentista txetxè, Aslan Maskhàdov, considerat l’enemic número 1 de Moscou -juntament amb el senyor de la guerra Xamil Bassàiev-, durant una operació de les forces especials de l’FSB (serveis de seguretat federals, ex-KGB) a Tolstoi-Iurt, a uns 15 quilòmetres al nord de Grozni, capital de Txetxènia.

El cap de l’FSB, Nikolai Patrúixev, va donar personalment la notícia al president rus, Vladímir Putin, durant una trobada davant les càmeres de televisió. La cadena russa NTV va mostrar les imatges del cadàver de líder txetxè, de 53 anys.

L’emissari a l’estranger de Maskhàdov, Akhmed Zakàiev, va advertir que aquest assassinat “radicalitzaria la resistència” a Txetxènia.

Aslan Maskhàdov va néixer a Shakai, Kazakhstan, el 21 de setembre de 1951, en el si d’una de les famílies desterrades a l’Àsia central durant la dictadura d’Stalin, que va deportar tot el poble txetxè per castigar la seva “col·laboració” amb el nazisme. No va anar a Txetxènia fins que va tenir sis anys, quan tota la família va poder tornar al seu país. Des de molt jove, Maskhàdov va tenir una carrera militar brillant: es va graduar el 1972 a l’Escola d’Artilleria de Tbilisi i va seguir els seus estudis a l’acadèmia militar de Leningrad, graduant-s’hi el 1981. Primer va ser enviat a Hongria amb un regiment d’artilleria i, posteriorment, es va convertir en oficial de l’exèrcit soviètic, càrrec del qual es va retirar el 1992 amb el grau de coronel.

En el seu últim treball per l’exèrcit rus va dirigir el millor regiment d’artilleria, el de la divisó dels Balcans que va reprimir el moviment independentista lituà a començaments de 1991.

En retirar-se, va tornar a la seva pàtria, on gaudia de la confiança del pare de la independència txetxena, Djokhar Dudàiev, que el va nomenar segon en les files de l’armada txetxena, organisme que en aquell moment era embrionari, i que Maskhàdov va acabar encapçalant durant la Primera Guerra Txetxena (1994-1996).

Estrateg de la victòria militar dels secessionistes txetxens i artífex de la reconquesta de Grozni l’agost de 1996 –que va forçar el suposat totpoderós exèrcit rus a una humiliant retirada després de 20 mesos d’una cruel primera guerra decretada per l’expresident Borís Ieltsin-, Maskhàdov es va guanyar entre els txetxens la fama d’heroi nacional i, entre alguns polítics russos, la de líder moderat amb qui era possible fer les paus i, més endavant, negociar un estatus especial per a Txetxènia.

El 17 d’octubre de 1996 va ser nomenat primer ministre provisional de Txetxènia, després de l’assassinat de Dudàiev per part de les tropes russes. En les eleccions presidencials del gener de1997, Maskhàdov va obtenir un triomf rotund enfront del sangunari cap guerriller Xamil Bassàiev. Aquell vot per la pau d’un poble destrossat i arruïnat econòmicament per la guerra, entronitzava Maskhàdov com el nou president legítim capaç de reconstruir el país i canalitzar les aspiracions de pau i independència.

Però no ho va tenir fàcil: nombrosos exguerrillers que havien combatut a les seves files contra la primera intervenció militar russa, en comptes d’ajudar-lo, van optar per reconvertir-se en segrestadors i bandolers.

Maskhàdov va ser incapaç d’imposar l’ordre, cosa que donava ales a l’influent partit de la guerra que envoltava Bassàiev, i feia que guanyés adversaris que li retreien la seva feblesa.

Pressionat pel caos, Maskhàdov va fer un esforç fallit per intentar controlar la situació, decretant la xara o llei islàmica el 1998 i creant un Consell d’Estat obert als caps islamistes. Va decretar i va fer complir un alto-el- foc i va fer una oferta de pla de pau antiterrorista que ajornava la independència en benefici de la fi de la lluita armada.

Però una onada de violència l’estiu de 1999 va ser l’excusa perfecta perquè l’ala dura del Kremlin aconseguís desencadenar la segona guerra contra Txetxènia i, alhora, establir la plataforma ideal de llançament de Putin com a nou líder de Rússia, ferm contra el terrorisme i capaç de retornar el país a la grandesa perduda. La nova intervenció militar russa, va causar desenes de milers de víctimes innocents, més de 350.000 refugiats i almenys 10.000 baixes russes, van comportar el derrocament de Maskhàdov, el pas a la clandestinitat del seu govern independentista i la radicalització de la guerrilla.

Des d’aleshores, el líder assassinat s’amagava per dirigir la resistència a l’ocupació russa, marcada pels sagnants cops terroristes contra la població civil russa, fet que va tancar les portes a qualsevol suport internacional a la causa txetxena.

Malgrat que Maskhàdov va condemnar sistemàticament els atemptats contra la població civil russa executats per la facció més radical de la guerrilla, Moscou- que havia posat un preu de 10 milions de dòlars pel seu cap- el veia com el líder polític de les forces independentistes txetxenes. El responsabilitzava d’estar darrere d’aquesta onada d’atacs, inclòs el segrest del Teatre Dubrovka, l’octubre de 2002, que va deixar un balanç de 130 ostatges morts; del segrest el setembre de 2004, d’una escola a la ciutat de Beslan, al sud de Rússia, que va acabar amb un bany de sang, en el qual van morir 335 ostatges, la meitat dels quals eren nens.

Maskhàdov no era precisament un líder pacifista. Combatia amb les armes el genocidi perpetrat per Rússia a Txetxènia des de fa ja molts segles i que Putin no ha fet res més que desenvolupar i accentuar fins al límit.

Però hi ha diferències importants entre Maskhàdov i un autèntic criminal com els terroristes Bassàiev i Saidulaiev.

Els dos antecessor de Maskhàdov també van trobar una mort violenta a mans dels russos: el 1996 Dudàiev va rebre l’impacte de dos míssils aire-terra mentre parlava per un telèfon satèl·lit i el seu successor, Zelimkhan Iandarbíev, va morir en un atemptat el febrer de 2004 al seu exili de Qatar, quan ja feia anys que havia cedit el poder a Maskhàdov.