Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Atenció a les víctimes d'un atemptat txetxè a Moscou, durant la celebració d'un concert de rock

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Autodeterminació, referèndums, processos d`independència (454)
Conflicte de Txetxènia (117)
Eleccions i processos electorals (1758)
Hidrocarburs i carburants: petroli, benzina, gasoil, gas (141)
Política internacional (1336)
Terrorisme (501)
Personatges Personatges
Akhamed-Khadjí Kadírov (8)
Anatoli Txubais (9)
Aslan Maskhàdov (24)
Borís Nemtsov (4)
Grigori Iavlinski (8)
Irina Jakamada (2)
Saddam Hussein (164)
Salman Radúiev (5)
Shamil Basàiev (16)
Vladímir Putin (112)
Vladímir Jirinovski (10)
Entitats Entitats
Comunitat d`Estats Independents (antiga URSS) (4)
Iàbloko (partit rus) (4)
Parlament de Rússia (42)
Partit Comunista de la Federació Russa- Partit Comunista Rus- Partit Comunista de Rússia (13)
Partit Liberal Democràtic (Rússia) (8)
Partit Popular Republicà de Rússia (3)
Pàtria (partit rus) (4)
Petroliera Yukos (4)
Rússia Unida (6)
Sibneft (2)
Unió de Forces de Dreta (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Abkhàzia (Rússia) (2)
Daguestan (Rússia) (16)
Grozni (Txetxènia) (32)
Ingúixia (Federació Russa) (4)
Moscou (Rússia) (60)
Mozdok (Ossètia del Nord) (2)
Ossètia del Nord (República del Càucas) (5)
Txetxènia (33)
40 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
La xacra txetxena
Rússia
El 2003 Txetxènia va continuar representant el principal problema d’ordre públic i d’imatge internacional per a Rússia, en repetir-se els atemptats suïcides dels independentistes txetxens, que l’octubre de l’any anterior havien provocat la mort de 50 terroristes i de 150 ostatges al teatre Dubrovka de Moscou, i que des de mitjan dècada anterior havien estès la seva influència fins a les repúbliques veïnes del Daguestan, Geòrgia i Ingúixia.

Això va ser així malgrat que el novembre de l’any anterior el president rus, Vladímir Putin, es mostrés partidari de trobar una solució dialogada al conflicte txetxè durant la celebració de la desena cimera UE-Rússia. En cap moment el poder rus no va acceptar la legitimitat democràtica del president txetxè, Aslan Maskhàdov, al qual acusava de terrorisme, tot i el reconeixement europeu de què aquest va ser objecte durant la celebració del I Congrés Mundial Txetxè del 2002. Putin relacionava directament Maskhàdov amb els líders guerrillers Xamil Bassàiev, presumpte cervell del segrest del teatre Dubrovka, i Salman Radúiev, mort en presó el desembre del 2002 i responsable del segrest de dues mil persones el 1996 en un hospital de Kizliar, que es va saldar amb la mort de 78 ostatges.

Per deslegitimar definitivament Maskhàdov i els seus, Putin va convocar un referèndum a Txetxènia el 23 de març del 2003 per decidir sobre la pertinença a Rússia, en una convocatòria en què mig milió de persones havien de pronunciar-se sobre si “el territori de Txetxènia forma part inalienable de la Federació Russa”, i això en un entorn de 10.000 policies russos desplegats i sota l’amenaça dels guerrillers islàmics. El referèndum tenia lloc tres anys i mig després d’iniciar-se la segona guerra entre l’exèrcit rus i els separatistes rebels, i quan la capital txetxena, Grozni, encara no disposava de subministrament d’aigua corrent i només el 30% dels habitants gaudia d’electricitat. El 80% del cens va anar a votar als 418 col·legis electorals estesos per Txetxènia i als centres de refugiats instal·lats a les repúbliques d’Ingúixia i el Daguestan i, oficialment, el resultat va ser positiu, tot i no ser reconegut per Maskhàdov ni per les guerrilles.

La resposta de les guerrilles txetxenes als intents oficials de regularitzar la situació a Txetxènia va ser prou contundent. El 12 de maig van fer explotar un camió bomba a Znàmenskoie, al nord-est del país, i van morir cinquanta-quatre persones, i el 14 de maig dues suïcides txetxenes van matar trenta persones i en van ferir cent cinquanta durant la celebració d’un acte religiós musulmà a Ilaskhani-Iurt, a prop de Grozni. El següent atemptat va tenir per escenari Ossètia del Sud, a Geòrgia, el 5 de juny, quan una dona es va immolar al pas d’un autobús en què viatjava personal militar rus i va provocar divuit ferits. El mateix dia, a la regió d’Abkhàzia, també a Geòrgia (al sud-oest de Txetxènia), vuit guerrillers van atacar el vehicle en què viatjaven tres observadors militars de l’ONU, el traductor i quatre oficials russos que pertanyien a les forces de pau desplegades a la zona per la Comunitat d’Estats Independents (CEI). Quinze dies més tard, dos terroristes suïcides van fer esclatar un camió bomba a Grozni i van causar la mort de dos policies i ferides a trenta persones més, a part de la destrucció de diversos edificis oficials.

Al juliol els atemptats van tornar a Moscou, quan el dia 5 dues suïcides van fer-se esclatar a l’aeròdrom esportiu de Túixino durant la celebració d’un macroconcert de rock, i van provocar vint morts i quaranta ferits, en el que era el setè atemptat txetxè perpetrat a Rússia i el cinquè fet per kamikazes dones. El primer d’agost l’escenari escollit va ser l’Hospital Militar de Mozdok, a Ossètia del Nord, mitjançant un camió bomba que va deixar un balanç de quaranta-nou morts i desenes de ferits, la majoria soldats russos convalescents. El 15 de setembre els guerrillers van escollir la línia fèrria Kislovodsk-Mineràlnie Vodi, amb un balanç de desenes de morts i ferits.

La resposta de Putin a l’escalada terrorista va ser la convocatòria d’eleccions a Txetxènia el 4 d’octubre, en què va presentar un candidat prorus, Akhmad Kadirov, i li va fer guanyar la contesa amb un 81,15% dels vots favorables, en una jornada d’alta participació electoral (80%) i en la qual també van poder votar els 30.000 soldats russos ocupants. Manifestant clarament la seva disconformitat amb la normalització decretada per Putin, el 5 de desembre la guerrilla va tornar a actuar a la regió russa de Stàvropol, i va provocar quaranta morts i dos-cents ferits en fer explotar una bomba en un vagó del tren Kislovodsk-Mineràlnie Vodi, que va descarrilar. Quatre dies més tard, un nou atemptat suïcida a Moscou va fer sis morts.

En acabar l’any, la violència a Txetxènia s’havia generalitzat i res no feia pensar que hagués de canviar, sobretot després que el nou president electe txetxè, l’oficialista prorus Akhmad Kadirov, acusés els governs de Geòrgia i Ingúixia de ser al darrere de les bases terroristes instal·lades al seu territori, aprofitant l’existència de refugiats txetxens. Per la seva banda, el president rus continuava assistint impertèrrit als esdeveniments, tractant el problema com una qüestió militar i policial i argumentant davant la comunitat internacional que el seu país estava sotmès també a l’integrisme islàmic que assetjava Occident des de l’11 de setembre del 2001.

Al llarg de l’any, Putin va reforçar les aliances, sempre canviants, que mantenia amb els diferents països occidentals, mostrant-se més o menys europeu o pro nord-americà segons els moments, i condicionant sovint les seves posicions diplomàtiques a la quantia i la qualitat dels ajuts financers que obtenia per al seu país. En aquest sentit, la victòria nord-americana a l’Iraq i la posterior detenció de Saddam Hussein van resultar determinants perquè Putin s’arrenglerés del cantó dels Estats Units, sobretot després que la Gran Bretanya facilités una sortida empresarial a les petrolieres formades en els darrers anys en el país que tenien la Xina com a principal client i les regions de Txetxènia i el Daguestan com a zones prioritàries de pas d’oleoductes. Així, les diverses converses per a la fusió de les petrolieres russes Yukos i Sibneft i per a l’entrada en el seu capital de les principals companyies petrolieres internacionals, van posar en relleu el nou paper estratègic de Rússia com a peça clau en el mapa energètic mundial. Aquest aflorament petrolier de Rússia explicava també el notable creixement econòmic registrat pel país el 2003, pròxim al 7%, i el triomf del partit de Putin a les eleccions legislatives del 7 de desembre, quan va anunciar la seva possible revalidació al mandat a les presidencials previstes per al 14 de març del 2004.

El 7 de desembre, el partit de Vladímir Putin, Rússia Unida, va obtenir un 36,4% dels vots i 232 dels 450 escons de la Duma. El Partit Comunista va aconseguir 53 diputats; els ultranacionalistes del Partit Liberal Democràtic (PLDR) de Vladímir Jirinovski, 38 escons; el partit revelació Pàtria (ultranacionalista, creat al setembre), 37 diputats; Naródnaia Pàtria (Partit Popular), 19 escons; Iàbloko, el grup liberal dirigit per l’economista Grigori Iavlinski, 4; la Unió de Forces de Dreta (SPS) dels exministres Borís Nemtsov, Anatoli Txubais i Irina Jakamada, 2, i els independents, 65.