Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Llibert Ferri

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte de Txetxènia (117)
Corrupció, frau i suborn (505)
Crim, delinqüència, màfia (389)
Democràcia, processos de democratització (137)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Rússia (Federació de Repúbliques) (167)
28 lectures d'aquest article
21 impressions d'aquest article
Rússia no acaba de tocar fons



Llibert Ferri

L'octubre de 1993, els tancs bombardejant el Parlament eren el presagi de la matança de Txetxènia i l'evidència que Rússia queia i queia sense que s'acabés de veure el fons. Quan han passat cinc anys de la caiguda del Mur de Berlín, se'n compleixen deu del començament de la perestroika i se'n celebren cinquanta de la Gran Guerra Pàtria contra el Feixisme, el panorama espanta.

Les fràgils institucions parlamentàries heretades de l'era Gorbatxov no han estructurat un Estat de dret, sinó un joc polític on l'assembleisme més primitiu es barreja amb les temptacions de restaurar el monolitisme soviètic. La Duma està controlada per les anomenades forces nacionalbolxevics, el comunofeixisme, amb una propaganda de xenofòbia, imperi i col•lectivisme. El govern és una autèntica coalició de camarilles econòmiques que intenten reconduir cap als seus interessos el campi qui pugui que ha estat el repartiment de la propietat estatal. Les funcions governamentals més polítiques se les ha atribuït el Consell de Seguretat, un organisme que les exerceix amb un secretisme idèntic al del vell politburó del PCUS.

Mentrestant, la presidència és un cau d'intrigues: els excessos etílics de leltsin creen el decorat de les inquietants activitats del seu cap de la guàrdia personal, Korjakov, que utilitza sectors marginals de l'ex-KGB per conspirar contra els holdings bancaris. Sobretot amb els que han emergit sota la protecció de luri Lujkov, l'ambiciós i tèrbol alcalde de Moscou. És la rivalitat entre l'empresariat industrial sorgit de la nomenklatura i l'empresariat financer resultat del blanqueig del diner mafiós, del "capital criminal" -així l'anomenen els economistes russos-, que significa del 30 al 40 per cent del producte interior brut, que controla el 90 per cent dels bancs i més de 40.000 empreses públiques i privades i que patrocina l'evasió de 2.000 milions de dòlars mensuals en un país on l'índex d'inflació és del 20 per cent mensual.

Tot aquest desgavell s'explica perquè les úniques estructures econòmiques modernes i pretesament sòlides que ha tingut Rússia han estat les del col•lectivisme, el socialisme real, i per això la iniciativa privada està marcada per tota aquella perversió. A més, cal no perdre de vista que el parlamentarisme a Rússia sempre va ser atorgat i efímer. El país mai no va tenir societat civil, i l'única riquesa de liberalitat, civisme i humanisme està dipositada en la cultura i la premsa lliure.

La paraula i el pensament lliures, que van ser la base de la resistència contra el comunisme i que van emergir després en forma de glasnost, continuen essent una garantia de resistència contra l'autoritarisme que empeny cap al passat. Una nova dictadura, militar, neosoviètica o a la xinesa, amenaçada o amenaçant, i una nova pau freda o guerra tèbia estroncarien el tocar fons que necessita Rússia. Tocar fons per poder emergir després i enterrar per sempre un malson que dura segles.