Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
George Bush i Vladimir Putin es van trobar en una mostra de les bones relacions entre els Estats Units i Rússia

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte de Txetxènia (117)
Eleccions i processos electorals (1758)
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Terroristes (68)
Personatges Personatges
Aslan Maskhàdov (24)
Dimitri Medvedev (1)
George W. Bush (404)
Mikhail Khodorkovski (7)
Serguei Ivanov (3)
Shamil Basàiev (16)
Vladímir Putin (112)
Entitats Entitats
Exèrcit Rus (9)
Govern de Txetxènia (3)
Govern dels Estats Units (145)
Iukos (5)
Kremlin (59)
Ministeri de defensa rus (2)
Parlament de Rússia (42)
40 lectures d'aquest article
Tot preparant la successió de Putin
Rússia
A Rússia la majoria de notícies d’importància de l’any van fer referència a l’àmbit econòmic, sobretot pel revifament de les activitats lligades a la indústria petroliera i gasística, fins a donar uns excel·lents resultats macroeconòmics al tercer trimestre de l’any amb un 7% de creixement i un índex de producció industrial del 5,5% al novembre. No era estrany, doncs, que, en finalitzar el 2005, aquestes qüestions haguessin assolit tanta o més importància que no pas la successió de Putin cara a les presidencials del 2008 o la greu opressió que patia Txetxènia.

Políticament l’any va començar amb la reunió que el 24 de febrer del 2005 van tenir a Bratislava el president nord-americà George Bush i el president rus, Vladímir Putin, durant la qual els Estats Units van preguntar al Kremlin sobre les sospites occidentals al voltant de la salut de democràcia russa, i, especialment, sobre l’existència d’accions contra l’elecció directa dels governadors, el creixent control sobre la premsa i l’intent de frenar els processos democratitzadors a les repúbliques exsoviètiques.

Malgrat tot, russos i nord-americans van concloure que les relacions bilaterals eren bones, i així van tractar de mantenir-les durant tot l’any. Tot i això hi va haver dos fets que van enrarir les relacions entre Washington i Moscou. Primer de tot l´oferta russa feta a l’Iran per enriquir urani cara a la construcció de les centrals nuclears d’usos civils que no havien estat autoritzades ni pels Estats Units, ni per la Unió Europea, ni l’Agència Internacional de l’Energia. I el segon
episodi va passar el 31 de maig, quan un tribunal de Moscou va sentenciar l’empresari petroler i principal propietari de Iukos, Mikhaïl Khodorkovski, a nou anys de presó per frau i evasió d’impostos. El magnat havia acusat el govern rus d’orquestrar el judici per raons polítiques, però no va poder evitar la seva condemna a presó ni la de Platon Lébedev, l’exresponsable financer del consorci. El tribunal, a més, va imposar als acusats una multa d’uns 500 milions de dòlars per evasió fiscal. La dura sentència va causar preocupació a Occident i va frenar algunes noves inversions a Rússia.

En l’ordre territorial, a finals de juliol, Rússia va iniciar la retirada de les seves tropes de Geòrgia, posant punt final a una presència militar de més de dos segles al país. Segons l’acord establert entre els dos països el 30 de maig del 2004, després de llargues i dificultoses negociacions, la retirada hauria de completar-se el 2008. La presència militar de Rússia a Geòrgia es remuntava a la segona meitat del segle XVIII, quan els dirigents del país van demanar protecció russa contra els invasors turcs i perses.

Molt diferent va ser la situació a Txetxènia, sobre la qual Rússia va continuar exercint una ferotge repressió. El punt culminant va ser l’assassinat, el 8 de març del2005, del líder independentista i president electe, Aslan Maskhàdov , a la població de Tolstoi-Iurt, prop de Grozni, per part de forces especials russes. Maskhàdov era el tercer líder txetxè consecutiu que moria assassinat i havia estat considerat durant molts anys com l’enemic número u de Moscou. El Kremlin havia valorat el seu cap en deu milions de dòlars i li imputava la responsabilitat de nombrosos atacs contra la població russa, entre els quals s’hi comptava el segrest del Teatre Dubrovka l’octubre de 2002 i el de l’escola de Beslan, a Ossètia del Nord, el 2004. Tot i això, als últims temps Maskhàdov s’havia distingit per buscar vies de negociació amb Rússia, fent pressió sobre les guerrilles de Shamil Bassàiev perquè entressin en el procés i deixessin de donar motius a Moscu per a continuar assassinant la població civil.

En tot cas, havent trencat definitivament la possibilitat de negociacions amb la mort de Maskhàdov, Moscou es creia suficientment legitimada davant la comunitat internacional per perseguir i tractar els guerrillers txetxens com a terroristes i a organitzar una vida política alternativa al país, en base a la població russa o russòfona instal·lada els darrers deu anys al país. Per confirmar el procés, Vladimir Putin va organitzar unes eleccions legislatives el 27 novembre, les primeres eleccions legislatives des que el 1999 el govern rus va posar fi a la independència de territori, que van ser guanyades per l’oficialista Rússia Unida amb el 61,45% dels vots, seguit del Partit Comunista, amb un l’11,9% dels vots, i la Unió de Forces de Dretes amb un 10,93%.

Amb tots aquests triomfs a la mà, Putin va deixar entreveure a finals d’any la possibilitat que un dels seus dos més estrets col·laboradors, el cap de gabinet presidencial i president de Gazprom, Dmitri Medvedev, i el ministre de Defensa, Serguei Ivanov, el poguessin succeir en la candidatura presidencial del 2008.