Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Vladimir Putin

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte de Txetxènia (117)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Anatoli Sobtxak (2)
Boris Ieltsin (157)
Mikhaïl Gorbatxov (25)
Nikolai Bordiuja (2)
Pavel Borodin (1)
Serguei Stepaixin (10)
Vladímir Putin (112)
Entitats Entitats
Exèrcit Rus (9)
Kremlin (59)
Parlament de Rússia (42)
Rússia Unida (6)
Servei Federal de Seguretat Rus (13)
20 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Vladímir Putin
Rússia
En les quartes eleccions presidencials celebrades a Rússia, el 14 de març, Vladímir Putin va ser reelegit president per a un segon mandat amb un 69,8% dels vots. Putin va aconseguir així una victòria aclaparadora, després de conjurar l’amenaça de l’abstenció. La jornada electoral, tot i el gran aparell de seguretat desplegat, no va estar exempta d’incidents. A Txetxènia van esclatar dues bombes a prop de dos col·legis electorals, que no van causar víctimes, i a Moscou es va declarar un espectacular incendi que va devastar l’edifici del Manej, davant del Kremlin.

Nascut a Sant Petersburg el 7 d’octubre del 1952, Vladímir Vladimírovitx Putin va ser el fill únic d’un invàlid de guerra condecorat per la seva actuació en defensa de Leningrad contra l’exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial.
Es va llicenciar en dret per la Universitat Estatal de Leningrad el 1975 i, de seguida, va començar a treballar a la seu local del Comitè de Seguretat de l’Estat (KGB), concretament en un departament anomenat Servei Número U. Durant 15 anys Putin va ser un discret agent del KGB.

El 1990, poc després de ser transferit del Primer Directori Principal (FCD) del KGB al menys prestigiós directori de personal i assessorament en assumptes de cooperació internacional al rector de la seva antiga universitat, Putin va abandonar el servei actiu al KGB i va entrar en el cercle de col·laboradors d’Anatoli Sobtxak, que havia estat professor seu a la Facultat de Dret i, com a diputat del Congrés Popular de l’URSS, un dels més clars partidaris de la perestroika de Mikhaïl Gorbatxov.

Des de la creació de la Federació Russa el 1991 fins al 1996, Putin va ocupar la presidència del Comitè per a les Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Sant Petersburg (abans Leningrad), càrrec que va compaginar a partir del 1994 amb el de primer tinent d’alcalde de la ciutat.

El setembre del 1995 va ser escollit per encapçalar la secció local de Casa Nostra és Rússia (NDR), partit centrista organitzat pel primer ministre Víktor Txernomirdin, que aleshores constituïa el suport polític del president Borís Ieltsin.
Quan Sobtxak va perdre les eleccions municipals del juny del 1996, enmig d’escàndols de corrupció i mala gestió, Putin –que li havia dirigit la campanya– va acabar també la seva feina a l’Ajuntament de Sant Petersburg.

L’agost del 1996 es va traslladar a Moscou i es va introduir en el poder del Kremlin, però en el més rigorós anonimat, cosa que, no obstant, va facilitar la seva ràpida progressió.

D’adjunt de Pável Borodin, cap del departament administratiu de l’Administració Presidencial, encarregat, entre d’altres coses, d’adjudicar les residències i vehicles oficials als alts funcionaris del Kremlin, Putin va passar, el març del 1997, a cap del directori o Departament Principal, que controlava tots els altres departaments, i després, el 25 de maig del 1998, a subcap de l’Administració Presidencial, encarregat de les relacions amb les entitats territorials de la Federació.

Putin només va durar dos mesos en aquest lloc: el 25 de juliol, en un dels seus típics recanvis fulminants, Ieltsin el va nomenar director del Servei Federal de Seguretat (FSB), un lloc amb rang ministerial. L’FSB, pel qual treballaven 75.000 persones, sumava a les competències del Servei Federal d’Intel·ligència (FSK) –les operacions d’intel·ligència a l’estranger– les feines de seguretat interior assumides pel KGB, com la lluita contra el crim organitzat i el terrorisme, així com la vigilància de tot el referent a la seguretat nuclear i a la producció de minerals estratègics.

L’octubre del 1998 va entrar a formar part del Consell de Seguretat de la Federació Russa (SBRF –òrgan que representava una estructura paral·lela del poder federal, fora del control de la Duma estatal–) i el 29 de març del 1999, sent encara director de l’FSB, es va convertir en el seu secretari, substituint Nikolai Bordiuja.
El 9 d’agost del 1999, Ieltsin va cessar Serguei Stepaixín com a primer ministre i va nomenar Putin primer viceprimer ministre i primer ministre en funcions.

El 26 de març del 2000, Putin va guanyar les eleccions com a líder del bloc electoral Unitat (Iedinstvo) i, posteriorment, va prendre possessió del govern federal.
Putin, que desitjava consolidar la seva imatge d’estadista impecable i decidit a restaurar l’ordre i la disciplina a tot el territori federal, va descriure les operacions militars a Txetxènia com una operació de neteja antiterrorista. I es va convertir en el falcó de la guerra.

Casat amb una antiga professora d’escola i amb dues filles petites, Putin es presenta a si mateix com un fidel de l’Església ortodoxa, un home sense vicis i un entusiasta de l’esport i la vida sana. Practica el sambo, un tipus de lluita tradicional russa del qual va ser diverses vegades campió a Sant Petersburg, i el judo, del qual és cinturó negre.