Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Saddam Hussein va desafiar les Nacions Unides enviant les seves tropes al Kurdistan irquià

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Personatges Personatges
Jalal Talabani (15)
Massud Barzani (4)
Saddam Hussein (164)
Udai Hussein (11)
Entitats Entitats
Organització de les Nacions Unides (606)
Partit Democràtic del Kurdistan (7)
Unió Patriòtica del Kurdistan (7)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Kurdistan (Orient Mitjà) (23)
Iraq (196)
44 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Saddam Hussein en territori kurd
Iraq
El 31 d'agost de 1996 l'Iraq va envair el Kurdistan iraquià, violant la zona d'exclusió al nord del paral·lel 36 decretada per les Nacions Unides el 1991. Aquell dia centenars de carros de combat, helicòpters i 12.000 soldats iraquians van atacar la ciutat kurda d'Arbil i, després de deu hores de combats, la van prendre. Saddam Husseinva presentar l'acció com una maniobra de càstig contra els guerrillers de la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), dirigida per Jalal Talabanique rebia el suport de l'Iran, i la va justificar dient que havia estat reclamada pel Partit Democràtic Kurd (PDK), dirigit per Massud Barzani

La intervenció militar va ser interpretada com una provocació i un desafiament directe pels Estats Units i les forces aliades (Gran Bretanya i França), que controlaven la zona des del final de la Guerra del Golf, el gener del 1991. Els aliats havien sotmès el règim de Saddam Husseina un dur embargament que li impedia exportar el seu petroli, i li havien prohibit traspassar el llindar del paral·lel 36, en un intent de constituir a la zona una autonomia kurda que mai no va arribar a consolidar-se a causa de les diferències que mantenien les dues faccions oposades, la proiraniana i la proiraquiana.

La intervenció de Saddam Husseinva sorprendre la comunitat internacional, ja que poc abans, el 20 de maig, les Nacions Unides havien decidit aixecar parcialment l'embargament a les exportacions de cru iraquià i autoritzar durant sis mesos la venda de petroli per valor de 2.000 milions de dòlars, amb la condició que es dediquessin entre 1.000 i 1.300 milions de dòlars a subministraments humanitaris (200 dels quals havien de ser per a la minoria kurda), amb un mínim de 300 milions de dòlars destinats al fons de reparació de Kuwait i un altre mínim de 50 milions de dòlars per sufragar les despeses de les Nacions Unides.

Els Estats Units, però, van reaccionar ràpidament. El 3 i el 4 de setembre van bombardejar amb míssils objectius iraquians i van destruir pràcticament tot el sistema de defensa antiaeri iraquià a la zona d'exclusió, situada sobre el paral·lel 36. També van atacar les regions compreses entre els paral·lels 33 i 32 i entre el paral·lel 32 i Kuwait, que el 1992 havia estat declarada també zona d'exclusió per l'ONU. La incursió nord-americana va arribar fins a Bagdad i va afectar els barris del sud de la capital iraquiana.

Uns dies després, l'Iraq va retirar els seus efectius militars del Kurdistan, i va començar llavors una cruenta guerra entre les faccions kurdes, que d'entrada va permetre als proiraquians de Barzaniel manteniment d'Arbil i la conquesta de Suleimaniya el 9 de setembre, ciutat que un mes després va ser reconquerida per la facció proiraniana, comandada per TalabaniEls grups kurds enfrontats van acceptar, però, la mediació dels Estats Units, i en una reunió celebrada a Turquia van acordar la fi de les hostilitats el 19 d'octubre. Segons els acords, l'UPK i el PDK tornaven a les posicions que tenien abans de la intervenció militar iraquiana, i la ciutat d'Arbil quedava en poder del PDK.

Després d'això, la crisi va quedar un altre cop en mans de l'ONU, que al mes de novembre, després de noves negociacions, va arribar a un altre acord amb Saddam Husseinpel qual aquest acceptava totes les condicions imposades per les Nacions Unides a canvi de la posada en marxa de l'acord sobre exportació de petroli del mes de maig. Les necessitats econòmiques del país eren peremptòries. Des del 1990 la renda per càpita havia caigut de 2.300 dòlars anuals a menys de 1.000, mentre que la mortalitat infantil s'havia multiplicat per set. Les exportacions de petroli iraquià van començar l'11 de desembre.

El dubitatiu suport que la comunitat internacional va oferir a les accions nord-americanes contra l'Iraq i la represa de l'exportació de petroli van ser presentats pel règim iraquià com una gran victòria del rais Saddam Husseinque el 1996 també va ser notícia per motius familiars.

El 23 de febrer va fer matar dos gendres seus exiliats des de l'hivern anterior a Jordània i que havien decidit tornar a l'Iraq després de les promeses de perdó fetes per SaddamD'altra banda, un dels fills del rais, Udai Husseinque disposava d'una guàrdia pretoriana de més de 1.000 homes, no va poder evitar que la nit del 12 de desembre uns desconeguts li disparessin mentre passejava en cotxe per un barri luxós de Bagdad. Els dies següents a l'atemptat van ser detingudes més de cent persones, la majoria membres de la seva guàrdia personal.