Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
El rei Mohamed VI de Marroc va visitar el Sàhara, 1a vegada des que va pujar al tron

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Noblesa, reialesa (185)
Pau i resolució de conflictes (406)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Abdul-Aziz /Abd el-Aziz /Abdel Aziz Buteflika / Bouteflika (26)
Kofi Annan (135)
Mohamed Abdelaziz (5)
Mohammed ibn al-Hassan (62)
Entitats Entitats
Casa Reial del Marroc (6)
Exèrcit marroquí (2)
Front Polisario (24)
Govern del Marroc (23)
Parlament del Marroc (7)
47 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
El referèndum de mai no acabar
Sàhara
El 27 de febrer del 2001 es va commemorar el 25è aniversari de la constitució de la República Àrab Sahrauí Democràtica per part del Front Polisario i de la descolonització d’aquest territori entregat al Marroc pel govern espanyol de llavors.

En vint-i-cinc anys hi havia hagut una llarga guerra, que les Nacions Unides van aturar el 1988 sota la promesa de celebració d’un referèndum d’autodeterminació el 1992 i que el 2001 ja havia estat ajornat molts cops bàsicament a causa dels problemes sobre el cens que hi posava el Marroc.

La gravetat de la situació creada va fer que el secretari general de l’ONU, Kofi Annan, posés un termini al Marroc per oferir una devolució d’autoritat substancial al Sàhara o reprendre immediatament els preparatius per al referèndum d’autodeterminació. La proposta va ser concretada el mes de juny i consistia a congelar durant cinc anys el referèndum d’autodeterminació de la regió i negociar una àmplia autonomia per al Sàhara (poders executius, legislatius i judicials), que reservava les competències d’exteriors, seguretat i defensa per al Marroc.

El pla d’Annan va ser frontalment rebutjat pel Front Polisario, que no acceptava que la comunitat internacional sacrifiqués el dret del seu poble a l’autodeterminació “simplement per reforçar un règim que ha violat massivament els drets humans, tant al seu país com al Sàhara Occidental”, segons va declarar el president de la RASD, Mohamed Abdelaziz. En resposta al Polisario, el mes de novembre Mohamed VI de Marroc va iniciar una visita al Sàhara Occidental, la primera des que va pujar al tron el juliol del 1999, i va ser rebut a Dakhla, uns 1.700 quilòmetres al sud de Rabat, per centenars de persones, que, enmig de fortes mesures de seguretat, el van aclamar tot onejant banderes marroquines.

A finals d’any, va quedar clar que el nou monarca marroquí estava disposat a jugar fort la carta de l’annexió aprofitant la crisi diplomàtica oberta amb Espanya el mes d’octubre i el bon acolliment que el règim alauita havia tingut sempre a França i als Estats Units, on se li reconeixia el paper de garant contra l’islamisme que havia jugat l’anterior monarca, Hassan II, en tota l’àrea del Magrib.

Per part de la RASD, l’únic aliat que encara li quedava era el règim algerià, que ja durant la guerra havia donat suport logístic al Polisario i que feia anys que oferia aixopluc humanitari a la seva població prop de les seves fronteres. Algèria, però, amb tot el llarg conflicte que estava vivint des de feia anys amb el terrorisme islàmic, que havia provocat més de 100.000 víctimes civils al país, no estava en bona posició per oferir més suports a la causa sahrauí.

Precisament, Algèria va viure el 2001, a més de les habituals matances de civils al nord del país a mans del GIA, un greu conflicte a la regió de la Cabília, de majoria berber, en demanda del reconeixement dels seus drets socials, culturals i lingüístics (tamazight.) El conflicte va esclatar el mes d’abril amb protestes a diferents ciutats de la Cabília, va continuar amb l’abandó de la coalició governamental del president Abdelaziz Buteflika per part del Partit Reagrupament per la Cultura i la Democràcia (RCD), d’implantació berber, i es va manifestar en tota la seva intensitat el 14 de juny amb la manifestació d’un milió de persones a Alger. La brutal repressió policial, que va provocar la mort de dos periodistes i més de 200 ferits, va aixecar encara més els ànims i la repressió governamental per controlar-los. Finalment, el mes d’octubre, quan ja es comptabilitzaven seixanta morts en les protestes de la població berber instal.lada a Algèria (cinc milions), Buteflikava prometre de modificar la Constitució del país per fer oficial el tamazight i atendre algunes de les reivindicacions socials més urgents plantejades pels berbers.