Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Policies locals de Salamanca vigilant un dels accessos de l'Archivo Histórico Nacional, per ordre de l'alcalde Jesús Málaga

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Papers de Salamanca (89)
Relacions Espanya-Catalunya (750)
Personatges Personatges
Aleix Vidal-Quadras (83)
Carmen Alborch (31)
Felipe González (226)
Francisco Franco (47)
Gabriel Jackson (2)
Gonzalo Torrente Ballester (6)
Hugh Thomas (1)
Jaume Sobrequés (15)
Jesús Málaga (5)
Jordi Pujol i Soley (858)
Jorge Semprún (7)
José María Aznar (620)
Juan José Lucas (20)
Julián Lanzarote (7)
Paul Preston (7)
Ricardo de la Cierva (3)
Entitats Entitats
Archivo de Salamanca (28)
Arxiu Nacional de Catalunya (21)
Ministeri de Cultura (62)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Unión de Centro Democrático (30)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Salamanca (22)
34 lectures d'aquest article
28 impressions d'aquest article
El 'dret de conquista', encara
Salamanca
La decisió que va prendre el govern espanyol el divendres 17 de març de retornar al govern català els originals de l'arxiu històric de la Generalitat republicana, dipositats a l'Archivo Histórico Nacional de Salamanca des del 1939, va provocar una de les polèmiques més llargues i agres de l'any 1995, fins al punt que un intel·lectual com Gonzalo Torrente Ballester va arribar a afirmar, després d'una manifestació de 20.000 persones a Salamanca el 30 de març contra el retorn dels arxius, que "hem de tenir amor (a l'Archivo) perquè és nostre per dret de conquista".

La història dels arxius republicans del govern legítim de la Generalitat de Catalunya es remunta al 1939, quan al final de la Guerra Civil les tropes comandades per Francisco Franco van requisar tota mena de documents (papers, fullets, llibres, cartells, etc.) de les seus dels grups polítics, sindicats, associacions culturals, tribunals, institucions polítiques. Ajuntaments i domicilis privats. L'arxiu de Salamanca, d'ençà de la seva fundació, va ser utilitzat amb finalitats repressives, i fins al 1979 no va passar a dependre del ministeri espanyol de Cultura, integrat en l'Archivo Histórico de Madrid.

El I Congrés de Cultura Catalana ja va reclamar el retorn dels documents, però aleshores no va obtenir cap mena de ressò polític. Els historiadors van culpar els polítics de no haver sabut aprofitar una oportunitat històrica com la que es va produir en el moment de la transició. Durant el 1982, sis dies abans de la celebració de les eleccions generals, un conveni entre la Generalitat i el ministeri de Cultura va permetre que sis historiadors catalans ordenessin i classifiquessin els documents que orgànicament pertanyien a la Generalitat republicana perquè poguessin ser microfilmats. L'oposició va qualificar el conveni firmat pel govern català d'"humiliant".

Tres anys després, el 1985, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei d'arxius, en què s'establia la legítima titularitat de la Generalitat sobre els arxius republicans i es reclamava la restitució dels documents, però diverses i successives votacions a les Corts espanyoles van deixar en minoria la voluntat dels partits catalans. Fins que el mes de març del 1995, amb la decisió ja esmentada del govern espanyol, es van sublevar les forces vives de Salamanca i l'Espanya més negra adduint l'anomenat "dret de conquesta" de les tropes franquistes.

La voluntat tant del president del govern espanyol, Felipe González, com de la ministra de Cultura. Carme Alborch, va ser la de defensar els drets de la Generalitat i, de fet, aplicar el sentit comú en un afer que, en opinió dels entesos, només s'havia de circumscriure a tornar allò que havia estat robat als seus legítims propietaris, i a seguir la recomanació de prestigiosos historiadors de la talla de Paul Preston, Gabriel Jackson o Hugh Thomas, entre altres, evidentment contrària a l'opinió de l'historiador franquista i ex-ministre de Cultura en l'etapa UCD Ricardo de la Cierva, que creia que el retorn dels arxius a Catalunya significaria "un acte de separatisme històric i cultural..., i d'això a la partició d'Espanya hi ha un pas".

Una opinió gens compartida, d'altra banda, per un també ex-ministre de Cultura (PSOE), Jorge Semprún, que va manifestar sentir "estupor i indignació" per les reaccions produïdes. Semprún va ironitzar sobre la manifestació de Salamanca dient que "potser l'haurien d'haver fet a la plaça d'Oriente de Madrid", cèlebre per les manifestacions d’adhesión inquebrantable al règim de Franco.

De Catalunya estant, l'únic partit que es va arrenglerar amb els posicionaments contraris al retorn dels arxius va ser el PP, tant a Madrid -a través del senador Julian Lanzarote- com a Barcelona -on Aleix Vidal-Quadras adduïa que "plantejar el tema com a reparació de guerra és un mal servei a la convivència". També el líder popular José Maria Aznar va qualificar d'"error i bestiesa" la decisió del govern espanyol. Els defensors mes acèrrims del no retorn dels arxius, l'alcalde de Salamanca, Jesús Málaga, i el president de Castella-Lleó, Juan José Lucas, tot i pertànyer a partits polítics contraris, PSOE i PP respectivament, es van posar d'acord contra el dret de Catalunya al retorn dels documents.

L'alcalde, Jesús Málaga, va utilitzar profusament el tema de l'arxiu per recuperar popularitat de cara a les eleccions municipals del 28 de maig. Fins i tot va ordenar que la policia municipal fes guàrdia davant l'edifici per "impedir" la sortida de qualsevol document. Malgrat tots els seus esforços no va ser reelegit, i el va substituir Julian Lanzarote, del Partit Popular, que a les del Senat havia competit amb Málaga en l'oposició frontal a qualsevol devolució.

Les forces polítiques catalanes, tret del PP i, en part, del PSC -que- a través del diputat Jaume Sobrequés proposava una cessió dels arxius a Salamanca-, van reaccionar a la polèmica amb profusió de declaracions. Així, el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va cridar a la calma i va apel·lar a l'objectivitat i a la serenitat. Pujol va demanar que la gent es pregunti "com és que hi ha arxius a Salamanca, amb motiu de què, amb quina intenció i amb quin esperit", tesis que va refermar amb motiu de la inauguració, a Sant Cugat del Vallès, de l'Arxiu Nacional de Catalunya l'Onze de Setembre del 1995.