Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Salvador Millet i Bel

Article de referència:
Dos financers catalans
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Bancs i caixes (409)
Economia catalana (535)
Economistes, empresaris, emprenedors (301)
Personatges Personatges
Francesc Cambó (6)
Juan Antonio Samaranch (54)
Salvador Millet i Bel (4)
Entitats Entitats
Editorial Destino (29)
La Vanguardia (70)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
196 lectures d'aquest article
27 impressions d'aquest article
Salvador Millet i Bel
El 29 d’abril de 1998 va morir a Barcelona als 85 anys el prestigiós economista, Salvador Millet i Bel. Nascut a Viladrau (Osona) el 2 d’agost de 1912, es va diplomar el 1933 a la Institució d’Estudis Econòmics i Comercials de la Generalitat de Catalunya i, posteriorment, va ampliar els seus estudis a la Universitat de Berlín. Influenciat per economistes com Friedrich Von Hayek i Wilhelm Röpke, Millet es va convertir en un convençut defensor del liberalisme econòmic.

El 1934, Millet va ingressar a les joventuts de la Lliga Catalana, el partit fundat per Francesc Cambó, de qui va ser un estret col.laborador, el 1936 s’exilià a França. Després de la guerra civil, va ser el director del servei d’estudis de Cambó fins a la mort d’aquest el 1947. Entre altres tasques, en aquest període va impulsar la represa de les edicions dels clàssics de la Fundació Bernat Metge de la qual va esdevenir director i ,des de l’Editorial Alpha, va promoure la traducció de grans obres de la literatura universal.

Convençut europeista, el 1950 va ser nomenat director de l’Institut d’Estudis Europeus i el 1969 president. També va crear la secció espanyola de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica i va ser un dels principals promotors de l’anomenat Manifest dels 13, subscrit als anys setantes per diverses entitats i personalitats catalanes en pro de la integració d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE).

El 1977 va intentar retornar a la política, liderant un intent de ressuscitar l’antiga Lliga Regionalista fundada per Cambó, la Lliga Liberal Catalana, que va acabar fusionant-se amb l’Acció Democràtica Catalana de Josep Maria Figueras i que com a Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català es va presentar a les primeres eleccions democràtiques del 1977, sense obtenir cap escó.

A partir d’aquest moment va centrar-se en la seva tasca a la Caixa d’Estalvis i Pensions, de la qual era vocal del consell des de 1976. El 1978 va ser designat conseller secretari i el 1979 vice-president segon. El 1980 va ser nomenat president de l’entitat financera, substituint el seu cunyat Narcís de Carreres, que es jubilava aquell any. Durant la seva etapa al front de l’entitat, (1980-1987) la Caixa es va consolidar en el primer lloc del rànking de caixes d’estalvis espanyoles i com una de les primeres d’Europa. També va impulsar l’expansió de l’entitat fora del territori català i balear. En fer 75 anys, Salvador Millet va ser substituït en la presidència de La Caixa per Juan Antonio Samaranch, passant a ocupar, però, la presidència honorífica de l’entitat.

Salvador Millet va ser col•laborador de diferents publicacions com La Vanguardia i Destino, a més de publicar nombrosos llibres entre ells Història de l’agricultura espanyola durant els segles XIX i XX, Història de la marina mercant espanyola, Acercamiento a Europa, Què significa ser conservador avui?. Títol aquest darrer que demostrava el seu permanent afany de defensar les pròpies idees fins i tot quan aquestes no tenien massa bona premsa.