Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
La sardana més gran de la història es va fer el 15 de setembre a Santa Coloma de Gramanet

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cultura catalana (416)
Jocs Olímpics, Olimpiades (187)
Personatges Personatges
Josep Espar Ticó (8)
Justo Molinero (2)
Miquel Calçada / Calzada (10)
Entitats Entitats
Flaix FM (6)
Fundació Universal de la Sardana (2)
Jocs Olímpics Atlanta (43)
Ràdio Teletaxi (10)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Santa Coloma de Gramenet (40)
Atlanta (EUA) (22)
72 lectures d'aquest article
141 impressions d'aquest article
D'Atlanta a Santa Coloma de Gramanet
Sardana
Dos esdeveniments de signe ben diferent van fer que la sardana fos protagonista de l'any 1996. La sardana va ser present als Jocs Olímpics d'Atlanta gràcies als esforços de la Fundació Universal de la Sardana, presidida per Josep Espar Ticó. A més, el 15 de setembre a Santa Coloma de Gramenet es va establir un nou rècord de participants en un aplec sardanista.

La presència de la sardana a Atlanta va ser preparada amb molt de temps per la Fundació Universal de la Sardana. Un procés llarg i participatiu va determinar les sardanes i els sardanistes que hi prendrien part. Una campanya de subscripció popular va permetre finançar el projecte, que va culminar el 14 de juliol a Atlanta, quan setanta dansaires de tot el món van ballar la sardana més internacional de la història fent coincidir les rotllanes amb les anelles olímpiques . D'aquesta manera es va inaugurar l'escultura Dansa, una gran peça al•legòrica de marbre, dedicada a la sardana, que havia fet l'escultor Manuel Àlvarez.

La cobla Montgrins va ser l'encarregada de tocar els acords de les sardanes Rosa de Sant Jordi, de Fèlix Martínez Comin, primer, i Atlanta 96, composta especialment per a l'acte per Salvador Brotons. L'acte va comptar amb la presència del seu principal organitzador, Josep Espar Ticó, i també amb la de Joan Antoni Samaranch, president del COI, així com altres autoritats, com el president del COE, Carles Ferrer Salat, el director general de l'Esport, Fidel Sust, i el conseller de Relacions Ciutadanes de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle.

El 15 de setembre es van aplegar 225.000 persones a Can Zam per batre
el rècord de participants en una ballada de sardanes. La iniciativa havia partit de Ràdio Tele Taxi, de Justo Molinero, i Flash FM, de Miquel Calzada, Mikimoto. La idea va sorgir en una entrevista a TV3, quan Calzada va preguntar a Molinero si era capaç d'aplegar tantes persones per ballar sardanes com ho havia fet per ballar sevillanes. Molinero ho va intentar i, si bé no va aconseguir reunir les 400.000 de la convocatòria de les sevillanes, va batre el rècord de la història del sardanisme.

Malgrat que s'havien aixecat algunes veus que consideraven l'acte com una desvirtuació del sentit de la sardana, la participació en la ballada de Marta Ferrusola i Josep Espar Ticó, va donar credibilitat a la ballada, on van sonar El cant de la senyera i La santa espina, entre d'altres. L'anterior rècord el tenia Lleida, on l'any 1986 s'havien aplegat 8.600 persones. Lleida va ser també protagonista de l'any sardanístic, però per motius ben diferents.

El 30 d'abril la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida va demanar als Esbarts i Colles de la ciutat que no participessin a la Trobada Gegantera del Camp d'Esports durant les Festes de Maig, perquè la Paeria havia organitzat l'acte com una actuació conjunta dels sardanistes amb les cases regionals. El president de l'entitat, Josep Maria de las Heras, va explicar que els sardanistes es consideraven enganyats per la Paeria, que els havia promès "un acte específicament dedicat a la cultura popular catalana". De las Heras també va reconèixer que en el conflicte s'amagava la rellevància que en els últims anys s'havia donat des de les institucions a les "manifestacions forasteres", que segons els sardanistes estaven substituint la sardana.

El 12 de maig es va consumar el boicot. Durant l'acte, els grups de geganters, castellers i grallers van fer augmentar el malestar, amb una actitud negativa respecte a les danses de les cases regionals.

El dia 14 els responsables del boicot van dir que no volien cap enfrontament amb les cases regionals, “només, intentàvem evitar que el Camp d’Esports semblés el Santiago Bernabéu quan Francisco Franco i Joan Antoni Samaranch presidien les manifestacions sindicals dels Primer de maig”.