Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Stoiber, líder del CDU, felicita Schröder la nit electoral

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Personatges Personatges
Edmund Rüdiger Rudi Stoiber (14)
Gerhard Schröder (108)
Joschka Fischer (16)
Entitats Entitats
Els Verds (Alemanya) (20)
Partit del Socialisme Democràtic alemany (5)
Partit Liberal Democràtic (Alemanya) (9)
Partit Socialdemòcrata Alemany (49)
Unió Cristianodemòcrata alemanya - Unió Demòcratacristiana alemanya (49)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Alemanya (164)
43 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Schröder repeteix mandat
Alemanya
L’any que Alemanya experimentava una important recessió econòmica, que l’oposició CDU-CSU al govern socialdemòcrata atribuïa clarament a la manca d’unes decidides reformes en el mercat laboral, la competitivitat industrial i el sistema d’ajuts públics, el canceller Gerhard Schröder va aconseguir revalidar el seu mandat en les eleccions del 22 de setembre del 2002.

La victòria de Schröder va sorprendre, dins i fora del país, en la mesura que els sondejos havien afavorit d’una manera important la candidatura del seu principal opositor i líder de la coalició CDU-CSU, Edmund Stoiber, que preconitzava, en síntesi, una més gran liberalització del conjunt de l’economia alemanya, molt debilitada per l’alt cost que havia tingut la reunificació i per la recessió que va experimentar l’economia mundial, en general, i l’europea, en particular, després de l’11 de setembre del 2001.

Tot i això, una sèrie de circumstàncies, entre les quals destacava l’actitud compromesa mantinguda pel canceller durant les greus inundacions sofertes pel país a l’estiu i el seu decidit posicionament contrari a la guerra contra l’Iraq que preconitzaven els Estats Units, van propiciar la seva victòria. En l’aritmètica dels vots, Schröder es va veure bàsicament afavorit pels bons resultats obtinguts pel seu soci de govern, els Verds, amb Joschka Fischer al capdavant, amb els quals mantenia relacions des del 1988. Efectivament, els vots dels Verds van ser decisius, ja que el partit socialdemòcrata gairebé va empatar amb l’aliança democristiana-liberal de Stoiber.

El Partit Socialdemòcrata (SPD) va obtenir el 38,5% dels vots, gairebé tres punts menys que feia quatre anys, i el mateix percentatge que la coalició cristianodemòcrata (CDU-CSU), encapçalada per Edmund Stoiber. Els Verds van aconseguir el 8,6% dels vots i l’aliat del CDU-CSU, el Partit Liberal (FDP), només va obtenir-ne un 7,4% i va ser desbancat pels Verds com a tercera força política. Un altre derrotat va ser el Partit del Socialisme Democràtic (PDS), l’hereu del partit comunista de l’antiga Alemanya de l’Est, que no va assolir el 5% dels vots necessaris per tenir grup parlamentari propi.

En acabar l’any i un cop refermat en el poder, tothom esperava les propostes de Schröder per treure el país de l’atzucac en què es trobava: creixement per sota del 0,2%, atur del 10% i un dèficit públic superior al 3% prefixat pel Pacte d’Estabilitat europeu. En tot cas, les primeres idees desenvolupades pel canceller van anar per la via, sempre impopular, d’apujar els impostos.