Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Línia Juià - Castell d'Aro

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Empreses multinacionals, transnacionals (451)
Energia elèctrica (107)
Poder legislatiu i lleis (992)
Personatges Personatges
George W. Bush (404)
Josep Lluís Postigo (5)
Entitats Entitats
Ajuntament de Llagostera (1)
Enron Corporation (12)
Fecsa-Endesa (32)
Generalitat de Catalunya (1919)
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (130)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Califòrnia (EUA) (39)
66 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Problemes a Catalunya i a Califòrnia
Sector elèctric
El 2001 el sector elèctric va ocupar una part important de l’actualitat de l’any a Catalunya a causa de les mancances evidenciades en l’àmbit de la distribució elèctrica i d’algunes de les iniciatives engegades per l’administració per solucionar els dèficits en alguna part del territori.

La raó de fons dels problemes radicaven en el programa de privatitzacions i en les posteriors reordenacions, que van determinar que aquesta font d’energia estigués a Catalunya en mans d’una sola empresa, Fecsa-Endesa, que tot i les importants inversions fetes en els darrers anys va evidenciar limitacions a l’hora de garantir els subministraments. En termes generals, la companyia va assenyalar les rebaixes de tarifes dels darrers anys, l’última del gener del 2001 (4% en el rebut de la llum per als consumidors domèstics i un lleuger increment de l’1,5% per al consum de mitjanes i grans empreses), com la causa principal de l’alentiment de les noves inversions a fer i va parlar de la imperiosa necessitat d’apujar les tarifes.

Els problemes més greus feia anys que es donaven a l’àrea de la Costa Brava, on des de feia temps es produïen talls de llum regulars, ja que, sobretot a l’estiu, la demanda era molt superior a l’oferta. La companyia va atribuir aquests problemes als retards legals en la instal·lació de la línia de les Gavarres, al Baix Empordà, finalment construïda el setembre en imposar-se la Generalitat i fer prevaler la seva autoritat sobre les reivindicacions fetes per l’Ajuntament de Llagostera i el seu alcalde, Lluís Postigo, en relació amb el traçat, que havia de travessar camps i conreus. Finalment, tot i la denúncia penal presentada per l’Ajuntament de Llagostera en un jutjat de Girona contra Fecsa-Endesa per incompliment del decret d’alcaldia que exigia aturar les obres, la línia d’alta tensió va entrar en funcionament l’u d’octubre i va facilitar el subministrament als municipis de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Castell-Platja d’Aro, Calonge i Palamós, la qual cosa afavoria un total de 175.000 abonats. L’endemà, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va desestimar la petició de l’Ajuntament de Llagostera de desconnectar la línia i va resoldre de finalitzar totalment les obres, en decidir que era més important la defensa dels interessos generals que la dels interessos del terme municipal de Llagostera.

Però la gota que va fer vessar la paciència dels consumidors i va fer intervenir de nou la Generalitat, aquest cop en contra de la companyia, van ser les apagades de llum del 14 de desembre en produir-se les espectaculars nevades que van aturar la circulació viària a gran part del país. En aquella ocasió, Fecsa- Endesa va demanar disculpes públicament als seus clients, mentre que la Generalitat de Catalunya anunciava sancions contra la companyia emparant-se en el decret aprovat anteriorment, el 4 de desembre, sobre qualitat del subministrament elèctric, que imposava multes de fins a 500 milions de pessetes a les companyies que no oferissin un servei de prou qualitat. El decret en qüestió també preveia descomptes de fins a un 10% anual per als clients que patissin talls de llum, sempre que les interrupcions no fossin degudes a inclemències meteorològiques o a talls programats per la companyia per fer treballs de millora o de manteniment de les línies.

El 2001, el sector elèctric també va tenir un gran protagonisme als Estats Units per raó de les apagades sofertes a principis d’any a l’Estat de Califòrnia, en no haver garantit el subministrament les companyies privades que se n’havien fet càrrec i per raó de la fallida feta a finals d’any per la principal elèctrica del país, Enron, a causa del seu endeutament i de la impossibilitat de continuar amagant davant l’opinió pública la seva mancança de liquiditat per atendre els seus compromisos empresarials.

Respecte als dèficits de Califòrnia, el president nordamericà, George Bush, va presentar el mes de maig un pla que apostava pel petroli, el carbó i les centrals nuclears, que feia prevaler la producció elèctrica per damunt dels criteris de conservació mediambiental. Bush va atribuir a la manca d’inversions en aquestes indústries les apagades de Califòrnia, que també van arribar, si bé en menys intensitat, a Nova York, Connecticut i New Hampshire. L’oposició demòcrata i les organitzacions ecologistes van rebutjar frontalment el pla de Bush per considerar-lo una recompensa a les indústries que li havien donat suport durant la campanya electoral, entre les quals hi havia Enron, considerada la setena empresa el país.

El 2 de desembre, Enron va presentar suspensió de pagaments per un valor superior als 60.000 milions de dòlars. Entre les causes de la fallida s’apuntaven les pèrdues sofertes en les inversions fetes en noves tecnologies, la lenta rendibilitat obtinguda de les inversions desenvolupades al Brasil, l’arrossegament de greus problemes de liquiditat i la dificultat a obtenir nous crèdits per superar l’impàs a borsa, agreujat per la caiguda sostinguda dels valors tecnològics en els darrers mesos. Entre els principals perjudicats, a més dels accionistes individuals, hi havia els 21.000 treballadors del grup, que havien col·locat els seus fons de pensions en accions de l’empresa, així com els gairebé 30.000 clients, amb contracte de subministrament, i les 3.500 filials que la companyia tenia repartides al món.