Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Els riscos d'infecció

La malaltia de Creutzfed-Jakob (MCJ)

Un granger de Glasgow alimenta amb pinso una de les seves vaques

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Agricultura, ramaderia, pesca (290)
Cas de les `Vaques boges` (49)
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Política europea (690)
Personatges Personatges
Jacques Chirac (161)
Joan José Badiola (3)
Lionel Jospin (68)
Miguel Arias Cañete (17)
Nick Brown (2)
Entitats Entitats
Carrefour (19)
Centro Nacional de Referencia de Encefalopatías Espongiformes (Saragossa) (1)
Comitè Científic Director de la Unió Europea (2)
Institut Federal de Tecnologia de Zürich (1)
Laboratoris Abbot (2)
Monsanto (multinacional agroalimentària) (1)
Nabisco (1)
Nature (43)
Prionics (1)
Proceedings (1)
Romec SL (3)
Universitat d´Oxford (9)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Europa (194)
143 lectures d'aquest article
138 impressions d'aquest article
Pànic social per a les 'vaques boges'
Seguretat alimentària
L'any 2000 va rebrotar el problema de la malaltia de les vaques boges, tècnicament anomenada Encefalopatia Espongiforme Bovina (EEB), identificada al 1986 i que, segons s’havia determinat el 1996, en determinades circumstàncies podia transmetre's als humans i ocasionar casos atípics de Malaltia de Creutzfeldt-Jacob (MCJ).

Abans de l'any 2000, la variant de la MCJ relacionada amb l'EEB havia causat, que se sabés, 48 morts a Gran Bretanya, un a Irlanda i un a França, El problema havia passat a un segon pla, però no estava plenament controlat. El 14 d'abril, en detectar-se un nou cas a Bèlgica, el ministre d'agricultura britànic, Nick Brown, va explicar que fins aquell moment eren ja 53 les persones mortes per aquesta malaltia, i que hi havia registrats 633 casos clínicament sospitosos de patir-la.

El mes de juny, un informe del Comitè Científic Director de la Unió Europea considerava que era possible que hi hagués algun focus d’EEB a Espanya, Alemanya i Itàlia, cosa que varen descartar rotundament les autoritats agrícoles dels tres estats. Alguns investigadors posaven en dubte la fiabilitat dels mètodes de vigilància utilitzats fins aquell moment en aquests països.

El nombre de morts a la Gran Bretanya ja superava al mes de juliol al que hi havia hagut durant tot l'any anterior. Al mateix temps, la revista Nature publicava un estudi d'investigadors de la Universitat d'Oxford, que confirmava que el nombre de casos anava en augment i estimava que podia arribar a ser d'entre 80 i 136.000 persones. A finals d'octubre, es va fer públic un informe científic, segons el qual els anteriors governs britànics havien minimitzat el risc i ocultat informació als ciutadans. El 1988, Gran Bretanya va prohibir alimentar el seu bestiar amb farines animals, però va seguir exportant-ne, cosa que va facilitar l'extensió de la malaltia a d’altres països.

A França, on es creia que el problema de les vaques boges era limitat, l'escàndol va esclatar a finals d'octubre, quan es va descobrir que una partida de carn procedent d'un ramat sospitós de tenir EEB s'havia venut fraudulentament i distribuït a 39 supermercats de la cadena Carrefour. Pocs dies desprès, es va fer públic que vàries empreses franceses de fabricació de pinsos havien importat milers de tones de farines animals procedents del Regne Unit entre gener de 1993 i la tardor de 1996, quan ja estava prohibit. El president Jacques Chirac va reclamar al govern que prohibís de forma absoluta l'ús de farines animals i exigís l'anàlisi sistemàtica de tot el bestiar sacrificat als escorxadors. Finalment, el 15 de novembre, el primer ministre Lionel Jospin va prohibir l’ús de les farines animals.

Davant aquesta situació, el 9 de novembre el govern espanyol va estendre la prohibició de les importacions de bestiar boví de més de 20 mesos d'edat, ja establerta pel procedent del Regne Unit, Portugal i Suïssa, al de França i Irlanda. Malgrat aquesta mesura i els missatges de tranquil•litat que intentava transmetre el govern, les vendes de boví anaven baixant.

Per intentar recuperar la confiança dels consumidors, a mitjans de novembre el comitè veterinari de la UE va proposar d’estendre les proves de detecció de l'EEB a sis milions d'animals, amb un cost d'uns 30.000 milions de pessetes. A Espanya no hi havia prou capacitat per efectuar les 250.000 anàlisis que corresponien, ja que les proves de detecció estaven centralitzades al Centro Nacional de Referència d'Encefalopatías Espongiformes de Saragossa, que dirigia el catedràtic Juan José Badiola. Només a Catalunya, el País Basc i Castella-Lleó hi havia laboratoris que poguessin fer les proves.

Altres països, com Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Àustria, es resistien a fer anàlisis massives, perquè les consideraven innecessàries. Per donar temps a que tots els països adaptessin les seves infrastructures, es va arribar a un acord de mínims, que obligava a fer el tests als bòvids de risc de més de 30 mesos a partir de l'1 de gener de 2001 i en funció de l'avaluació que es faria al maig, es podria estendre a tots els bòvids a partir de l'1 de juliol.

Tot just s'acabava de prendre aquesta decisió, una inspecció sanitària va detectar el primer cas d'EEB a Espanya: una vaca de 5 anys nascuda a una explotació ramadera de Carballedo (Lugo). Se sospitava que podia haver-se infectat en menjar un pinso destinat a porcs elaborat amb farines d'os i carn de boví. El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Miguel Arias Cañete, assegurava que es tractava d'un cas aïllat, que no hi havia constància que cap producte animal contaminat s'hagués pogut incorporar a la cadena alimentària, i que els consumidors espanyols podia menjar tranquil•lament carn de boví del país. La ministre de Sanitat i Consum va anunciar la creació d'una Agencia de Seguretat Alimentària i va recomanar que es consumís carn amb garanties, desconfiant de les gangues perquè hi havia escorxadors clandestins, cosa que es va afanyar a desmentir el Ministre d'Agricultura. A Catalunya, els Departaments de Sanitat i d'Agricultura afirmaven que l’alimentació de bestiar amb farines animals estava completament eradicada i que des del 1996 es vigilava permanentment, sense que s'hagués trobat mai cap indici de malaltia.

El primer cas detectat a Espanya va accelerar la prevenció i es va aprovar un pla que incloïa: retirada i destrucció del materials específics de risc del bestiar boví, actualització dels laboratoris de les diverses comunitats i adquisició de 300.000 kits per a la detecció a l'empresa suïssa Prionics. Tot plegat, costaria uns 26.600 milions de pessetes. La necessitat i urgència d'aquestes mesures es va veure més clara quan el 8 de desembre es confirmava un segon cas a Galícia, en una vaca nascuda en una explotació de Coristanco (La Corunya).


L´ORIGEN I TRANSMISSIÓ DE L´EEB

Al mes de juliol, la revista Proceedings publicava un estudi d'un grup d'investigadors de l'Institut Federal de Tecnologia de Zürich, que desxifrava l'estructura dels particulars agents infectants causants de l'EEB i la MCJ relacionada, els prions, proteïnes semblants a les normals del cervell però que es pleguen de forma anòmala i no es degraden mai. L'estudi establia que l’única diferència entre el prió de l'EEB i el de la MCJ era la distribució de la càrrega electrostàtica de superfície, cosa que podia facilitar l'explicació de la transmissió entre espècies. Seguia sent un enigma per què la malaltia només es manifestava en algunes de les persones que havien consumit productes contaminats, però se suposava que aquestes persones podien tenir una alteració genètica que facilitava aquesta transmissió.

Segons l'informe de la comissió tècnica britànica encarregat pel govern Blair, l'agent infecciós de l'EEB era capaç de resistir els procediments d'esterilització habituals i es mantenia actiu en condicions adverses, fins i tot enterrat a terra durant anys. Mercès a la seva capacitat de resistir les altes temperatures, els prions suportaven el procés industrial que transformava l'esquelet i despulles animals en gelatines i farines destinades a l'alimentació animal.

Com a via de transmissió als humans, els científics consideraven que la carn barata procedent de vaques velles era la més perillosa. Aquest carn s'utilitzava per fabricar hamburgueses i altres aliments prefabricats, en els que es barrejava carn procedent de molts animals diferents, i on podien quedar restes d'ossos, un dels teixits amb més capacitat infectant. Les hipòtesis per explicar la transmissió de la malaltia fins i tot a persones vegetarianes sostenien que també podien ser contaminants multitud de productes no alimentaris que contenien derivats de les restes del bestiar boví, com ara cosmètics o productes farmacèutics

Semblava que, un cop produïda la infecció, la malaltia trigava molt en manifestar-se i un animal infectat podia no presentar símptomes durant molts anys. Així, en el cas de les vaques es pensava que el període d'incubació podia ser d'uns tres anys, temps que trigava l'agent infecciós en estendre's pel sistema nerviós fins envair el cervell i destruir-lo. Es pensava que en el cas dels humans el període d'incubació podia ser fins i tot de dècades, i durant aquest temps la malaltia podia ser indetectable.


INTOXICACIÓ ESCOLAR PER CARN CONTAMINADA

Just quan començava a rebrotar la preocupació per les vaques boges, a finals d'octubre es va fer públic que 138 nens i 20 adults de les escoles Lestonnac de Barcelona i de Mollet del Vallés i de la llar d'infants Quitxalla de Mollet del Vallés s'havien intoxicat en menjar a l'escola carn contaminada per un bacteri.

Les anàlisi epidemiològiques i microbiològiques van determinar que l'origen de la intoxicació estava en unes salsitxes servides en el menú escolar del dia 18 de setembre per l'empresa de catering Romec SL de Rubí. Les inspeccions efectuades van establir que probablement s'havia efectuat una mala manipulació o cocció de la carn.

El microbi causant fou l' Escherichia Coli O:157 verotoxigènic, una variant d'aquest bacteri relativament nova a Catalunya, on només havia ocasionat nou casos esporàdics en els darrers deu anys. El bacteri ocasionava generalment una gastroenteritis, amb vòmits i diarrees sangonoses, sense complicacions. En algunes ocasions, el bacteri infectava la sang i ocasionava una síndrome hemolítica urèmica, amb anèmia aguda i afectació del ronyons que podia deixar seqüeles i, fins i tot, ocasionar la mort. De fet, el primer cas d'aquest brot, que va aixecar l'alarma, va ser el d'un nen de 4 anys que va patir un d'aquests quadres greus, i al darrera varen ser hospitalitzats uns altres sis nens en edat pre-escolar.

El Departament de Sanitat de la Generalitat va assegurar que des que s'havia iniciat les investigacions sobre el brot, com a mesura precautòria, s'havia prohibit a l'empresa de catering servir preparats amb carn picada i es va ordenar que aturés la distribució de preparats càrnics a l'empresa subministradora. Malgrat tot, en els menús servits per Romec a finals d'octubre seguia havent preparats càrnics i les mateixes escoles van reconèixer que no se'ls havia advertit de cap prohibició al respecte. En una situació d'un cert desconcert, Sanitat va obrir un expedient a dos dels seus tècnics i ordenà el tancament de part de les instal•lacions de Romec.


OVELLES DE LLENGUA BLAVA

En mig de la preocupació social pel cas de les vaques boges, a primers d'octubre es va encendre un altra foc, més localitzat però de devastadores conseqüències: la malaltia de la llengua blava s'estava estenent a les Illes Balears, especialment a Menorca i Mallorca, i havia mort ja prop d'un miler d'ovelles. L'epidèmia era causada per un virus que es transmetia pels mosquits. Es pensava que aquests havien arribats empesos pel vent des d'algun dels indrets de la Mediterrània on la malaltia estava present, com ara Algèria, Còrsega o Tunísia. Sortosament, no es coneixia que la malaltia es pogués transmetre a altres espècies ni que afectés a les persones que poguessin haver consumit carn d'ovelles infectades.

Per evitar que la malaltia arribés a afectar a les 400.000 ovelles que hi havia a les Illes, el govern balear va endegar una campanya de vacunació massiva al bestiar oví i els seus veterinaris van ordenar el sacrifici de 2.000 animals amb símptomes de la malaltia i la immobilització de 20.000 caps. A més, les directrius comunitàries obligaven a decretar una quarantena de dos anys, durant els quals no es podria exportar bestiar viu fora de les Balears.


ALIMENTS TRANSGÈNICS

L'any 2000 va continuar també el debat sobre els aliments transgènics, anomenats així perquè contenien productes obtinguts d'organismes modificats genèticament (OMG), que s'havien manipulat canviant alguns dels gens propis o incorporant-hi gens d'altres espècies. Aquestes manipulacions genètiques tenien per objectiu aconseguir millorar la rendibilitat de les collites, ja fos aconseguint espècies que creixessin més de pressa, que fossin més resistents a les plagues o a les inclemències climàtiques o senzillament que fossin comercialment més atractives.

Les multinacionals agroalimentàries, liderades per Monsanto, ja havien aconseguit notables èxits en el desenvolupament d'OMG. Els seus derivats estaven ja entre els ingredients de molts dels productes que potents empreses com Nabisco o Abbot posaven a les lleixes dels supermercats, com algunes galetes de les marques Artiach i Oreo i preparats infantils de les marques Puleva i Nutribén.

A nivell mundial, l'any 1999 havia fracassat un cop més l'intent d'aprovar un Protocol de Bioseguretat que assegurés que la producció de transgènics no posaria en perill la salut humana ni la diversitat biològica. Tanmateix, el 30 de gener de 2000 es va aconseguir, finalment, que els 131 països participants en la Convenció de Seguretat Biològica de la ONU, celebrada a Montreal, signessin un Protocol de Bioseguretat que imposava certes restriccions i garanties al comerç de d'OMG. Segons aquest protocol, a partir del 2002 qualsevol país podria rebutjar les importacions d'OMG, llavors incloses, quan hi hagués dubtes o informació suficient sobre els riscos que comportés per al medi ambient o la salut. Per identificar els OMG, els carregaments que en continguessin haurien d'estar específicament identificats. Quedaven fora de l'acord els productes manufacturats, com farines, pinsos o galetes, que continguessin derivats d'OMG.