Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
La selecció catalana d'Hoquei patins es va imposar al mundial B en una final contra Anglaterra, però no va ser ratificada a Fresno

Vídeos Vídeos
Noves traves a les seleccions catalanes
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Bàsquet (211)
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Futbol (1129)
Handbol (70)
Hoquei (57)
Política catalana (2179)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Relacions Espanya-Catalunya (750)
Seleccions esportives catalanes (174)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Antoni Martra (2)
David Moner (5)
Enric Masip (15)
Enrique García Raposo (1)
Isidre Oliveras de la Riva (3)
Joan Puigcercós (245)
José Blanco (57)
Josep-Lluís Carod-Rovira (494)
Juan Antonio Gómez Angulo (5)
Pasqual Maragall (676)
Pau Gasol Sáez (39)
Pere Torras (2)
Rafael Niubó (22)
Ramón Basiana (3)
Valero Rivera (30)
Entitats Entitats
Campionat del Món d`Hoquei (4)
Comitè Olímpic Espanyol (19)
Congrés dels Diputats (476)
Convergència i Unió (1824)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Federació Catalana de Patinatge (20)
Federació Espanyola de Patinatge (5)
Federació Internacional de Patinatge (13)
Memphis Grizzlies (21)
Mundial B d`hoquei sobre patins (3)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Partit Nacionalista Basc (440)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Selecció Catalana de Bàsquet (3)
Selecció Catalana de Futbol (23)
Selecció Catalana d`Handbol (5)
Selecció Catalana d`Hoquei sobre patins (10)
44 lectures d'aquest article
53 impressions d'aquest article
Del cel al purgatori
Seleccions catalanes
El 2004, la selecció catalana d’hoquei patins va guanyar el Mundial B, el pas necessari per participar l’any següent en el Mundial A. Això arribava després que el mes de març la Federació Inernacional de Patinantge (FIRS) hagués admès la catalana com a membre de ple dret. Posteriorment, però, la cimera de la FIRS que havia de ratificar l’ingrés de Catalunya el va denegar enmig d’una polèmica que va tenir un monumental ressò social i polític.

Tot va començar el 25 de març, quan la FIRS va admetre la Federació Catalana (FCP) com a membre de ple dret en una reunió a Miami. La FIRS inclou les disciplines d’hoquei patins, hoquei en línia, patinatge artístic i patinatge de velocitat. A la reunió, van assistir-hi el secretari general de l’Esport, Rafel Niubò, el president de la Unió de Federacions Esportives Catalanes, David Moner, i el president de la Federació Catalana, Francesc Veciana. L’admissió era ferma, però el procés no es tancaria fins al novembre, en la reunió del comitè executiu de la FIRS a Fresno (Califòrnia), on es ratificaria l’ingrés. Tres dies després d’aquest acord, el secretari d’organització i portaveu del PSOE, José Blanco, va anunciar que no era possible que les seleccions esportives catalanes competissin en tornejos internacionals contra les espanyoles, alhora que Juan Antonio Gómez Angulo, secretari d’Estat per a l’Esport en funcions, anunciava que el Consell Superior d’Esports (CSD) declarava nul·la la decisió de la FIRS i obria un expedient a la Federació Catalana. El 29 de març, la crisi de les seleccions es va agreujar amb la dimissió del president de la Federació Espanyola de Patinatge (FEP), el català Antoni Martra, igual com havia fet el vocal de la FEP Pere Torras. Martra va acusar Torras, únic membre de la FEP present a la reunió del dia 25, de “traïció” i es va alinear amb la tesi del CSD considerant il·legal la decisió de la FIRS. No era d’estranyar que la FEP estigués en contra de la formació d’una selecció catalana a part de la seva, i menys encara si es té en compte que des de l’any 2000 la selecció espanyola de patinatge estava formada exclusivament per jugadors catalans.

A mitjans de juny, l’equip català d’hoquei en línia havia de participar en el Mundial que se celebrava a London (Canadà). No obstant, la crida al boicot feta des de la FEP va donar els seus fruits. A finals de maig, quan la selecció ja es preparava per al Mundial, les federacions italiana, txeca i portuguesa, que no participava en el Mundial, van anunciar que el boicotejarien si Catalunya hi prenia part. Això va fer que Catalunya es retirés del Mundial per evitar possibles entrebancs de cara a la ratificació que s’havia de produir al novembre.
El dia 16 d’octubre, la selecció catalana de patinatge va debutar en una competició internacional, concretament el Mundial B, que se celebrava a Macau. Prèviament, el 6 de setembre, la catalana d’hoquei patins es va estrenar en una competició oficial, la Golden Cup, que va guanyar. El Mundial de Macau va ser un tràmit per a Catalunya, que s’enfrontava a equips molt inferiors. En el primer partit, va vèncer Austràlia per 11-0. El resultat hauria pogut ser molt més ampli, ja que a la primera part la catalana guanyava per 8-0; no obstant, els jugadors no van voler ridiculitzar l’adversari i només van fer tres gols a la segona part. La resta del Mundial va ser un calc del primer partit i Catalunya es va imposar en tots els partits de la primera fase sense encaixar cap gol. Als quarts de final, Catalunya es va imposar a la Xina-Taipei per 12-1 rebent l’únic gol en contra de tot el torneig i a les semifinals va vèncer Andorra per 8-0. Després d’aquesta victòria, Catalunya ja s’havia classificat per al Mundial A, que s’havia de celebrar l’agost següent a San José (Califòrnia), i Andorra ho faria posteriorment en vèncer l’equip local per 2-0 en la final de consolació. La final del Mundial B, que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el del líder d’ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, va enfrontar Anglaterra i Catalunya amb una nova victòria contundent del combinat nacional per 0-6. Després d’aquesta victòria, que va tenir un fort ressò social, els jugadors d’hoquei van ser rebuts amb tots els honors i com autèntics herois al Palau de la Generalitat i van ser ovacionats per més de 2.500 persones a la plaça Sant Jaume.

Una setmana més tard, Rodríguez Zapatero va començar a endurir el discurs contra les seleccions catalanes i PSOE i PP van unir els seus vots al Congrés dels Diputats per rebutjar una esmena presentada per CiU i PNB que volia aconseguir que es permetés la participació de seleccions no estatals en competicions internacionals. La resta de grups del Congrés hi va votar a favor. Així es venia a compensar un fet occorregut a principis de juny, quan el Congrés dels Diputats va aprovar una moció, presentada inicialment per Eusko Alkartasuna, on s’establia que els poders públics haurien de promoure la presència en competicions internacionals de les seleccions autonòmiques que ho sol·licitessin. El PSOE va votar a favor d’aquesta proposta, però davant l’enrenou que es va provocar el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va assegurar que la representació espanyola en una competició internacional l’ostentava exclusivament la selecció estatal i que no era possible pensar en un enfrontament entre Catalunya i Espanya.

En un moment en què el tema de les seleccions catalanes s’havia situat al centre del debat polític espanyol, el 25 de novembre, el comitè executiu de la FIRS, format per representants dels cinc continents, membres de les quatre disciplines que engloba, el vicepresident i el president –que només té dret a vot en cas d’empat–, van votar si la petició d’admissió de Catalunya s’havia de portar a l’assemblea. En un principi, la FIRS havia d’escoltar primer els motius de la FEP per impugnar la decisió presa al març a Miami, exposició que havia de fer Enrique García Raposo, i posteriorment els arguments de Ramon Basiana perquè la FCP entrés a la FIRS. Finalment, però, els membres del comitè, amb l’absència del representant asiàtic, no van escoltar ni una delegació ni l’altra i van decidir rebutjar la petició catalana per 6 vots contra 3. L’endemà, gràcies a un recurs d’última hora, la FCP va aconseguir que es votés l’admissió definitiva de Catalunya a l’assemblea de la FIRS. No obstant, en una votació molt tensa i plena d’irregularitats, com la coacció a determinats delegats o la negació del dret a una votació secreta tot i complir-se els requisits necessaris, l’assemblea va ratificar el rebuig a l’ingrés per 114 vots a favor, vuit en contra i dues abstencions. En vista del resultat, el president de la FIRS, el català Isidre Oliveras, que havia estat expedientat pel Comitè Olímpic Espanyol per haver demanat que es votés a favor de l’admissió, va dimitir del càrrec.

Una altra conseqüència del resultat de la votació van ser les crítiques que el PSC va rebre del secretari general d’ERC, Joan Puigcercós. El dirigent republicà va acusar els socialistes de no fer prou força per evitar que el PSOE exercís pressions polítiques envers els delegats de l’assemblea perquè no donessin suport a la candidatura catalana. En la mateixa línia però més contundent es va mostrar Carod-Rovira, que va demanar el boicot a la candidatura olímpica de Madrid 2012 pel tracte rebut.

Posteriorment, i a causa de la polseguera que van aixecar, Carod es va disculpar per les declaracions.
Finalment, el 14 de desembre, la FCP va presentar un recurs davant del Tribunal d’Arbitratge Esportiu de Lausana (TAS) contra el resultat de l’assemblea de Fresno del 26 de novembre tenint en compte les irregularitats de la votació. D’aquesta manera, s’esperava aconseguir l’ingrés directe a la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) o, si més no, la celebració d’una nova assemblea on la FCP tingués dret a paraula i amb votacions secretes. Així mateix, la FCP va presentar una demanda contra la mateixa FIRS per danys i perjudicis i pel greuge de no haver ratificat l’admissió provisional.

Però mentre el camí cap al reconeixement oficial passava totes aquestes peripècies, les seleccions catalans seguien fent els seus tradicionals partits internacionals amistosos. La de futbol va perdre contra el Brasil per 2-5 en el partit del seu centenari celebrat el 25 de maig davant de 83.000 persones al Camp Nou. El 21 de juny, la de bàsquet es va imposar am claredat per 92-79 a la campiona d’Europa, Lituània, en un partit que va comptar amb la participació a les files catalanes de l’estrella dels Grizzlies de Memphis, Pau Gasol. El 6 d’agost, la d’handbol va perdre contra Sèrbia-Montenegro en un partit jugat al Palau Blaugrana amb 4.000 espectadors. Aquest partit va servir de comiat a Enric Masip com a jugador i a Valero Rivera com a entrenador. D’altra banda, el 29 de desembre, la selecció de futbol va tornar a jugar un parit al Camp Nou, aquest cop davant d’Argentina, i va tornar a perdre, aquesta vegada per 0-3. El darrer partit de l’any va anar precedit d’una multitudinària manifestació a favor del reconeixement oficial de les seleccions esportives catalanes.