Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Els exministres José Barrionuevo i José Luis Corcuera en la sessió del judici per l'ús irregular dels fons reservats

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Corrupció, frau i suborn (505)
Drets humans (136)
Escàndols polítics (441)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Poder legislatiu i lleis (992)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
segrestos, robatoris, violacions, tortures, alliberaments (234)
Terrorisme (501)
Terrorisme basc (502)
Personatges Personatges
Adolfo Suárez (31)
Ángel Vaquero (4)
Enrique Dorado (5)
Enrique Rodríguez Galindo (17)
Felipe González (226)
Felipe Bayo (8)
Francisco Álvarez (10)
Francisco Sáiz Oceja (6)
Iñaki López (2)
Javier Rupérez (2)
Jorge Argote (3)
José Barrionuevo (58)
José Antonio Sáenz de Santamaría (3)
José Antonio Lasa (17)
José Ignacio Zabala (7)
José Luis Corcuera Cuesta (18)
José Ramon Corujo (5)
Julen Elgorriaga (8)
Julián Sancristóbal (26)
Julio Hierro (6)
Luis Roldán (47)
Luis Hens (5)
Michel Domínguez (13)
Miguel Planchuelo (10)
Rafael Vera (38)
Ricardo García Damborenea (17)
Segundo Marey (35)
Entitats Entitats
Cos Nacional de Policia (41)
Euskadi Ta Askatasuna (741)
Grupos Antiterroristas de Liberación (33)
Guàrdia civil (196)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Tribunal Constitucional de l`Estat espanyol (377)
Unión de Centro Democrático (30)
50 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Sentència per al 2002
Fons reservats
El 19 de setembre del 2001 es va iniciar a l’Audiència Nacional de Madrid el judici pel cas dels fons reservats, un cas en què eren acusats de malversació de cabals públics els exministres d’Interior José Barrionuevo i José Luis Corcuera, l’exsecretari d’Estat per a la Seguretat Rafael Vera, els càrrecs del ministeri de l’Interior durant els governs socialistes del període 1982-1993, Iñaki López, Francisco Álvarez i Julián Sancristóbal, i l’exdirector de la policia José María Rodríguez Colorado.

El judici arribava després que el 1998, el 1999 i el 2000 s’haguessin celebrat els dels casos Marey, Roldán i Lasa-Zabala, tots relacionats, d’una manera o altra, amb els GAL i la dedicació de fons públics a la guerra bruta contra ETA i el seu entorn orquestrada en la fase de govern socialista. Els dos últims havien suposat unes condemnes de 31 anys per a Luis Roldán per malversació i estafa quan era al front de la Guàrdia Civil, i de 67 anys i vuit mesos per als exguàrdies civils Enrique Dorado i Felipe Bayo; de 69 anys per al tinent coronel Ángel Vaquero, i de 71 anys per al general Enrique Rodríguez Galindo i per a l’exgovernador civil Julen Elgorriaga pel segrest i l’assassinat dels presumptes etarres José Antonio Lasa i José IgnacioZabala el 1983. Els altres dos implicats en aquest afer, l’exsecretari d’Estat per a la Seguretat Rafael Vera i l’advocat Jorge Argote van ser absolts pels jutges.

Pel que fa al cas Marey, en haver estat impugnada la sentència que va emetre el Tribunal Suprem el 1998, el Tribunal Constitucional va ratificar el 16 de març del 2001 per 10 vots a favor i una abstenció les condemnes, d’entre dos i deu anys de presó, a José Barrionuevo, Rafael Vera, Julián Sancristóbal, Francisco Àlvarez, Miguel Planchuelo, Ricardo García Damborenea, Francisco Saiz Oceja, Julio Hierro, Luis Hens, José Ramón Corujo i Michel Domínguez. La víctima del cas, l’empresari bascofrancèsSegundo Marey, que havia mostrat una relativa satisfacció amb aquest dictamen del tribunal (“s’ha fet una mica de justícia”, va dir), va morir el 10 d’agost a Baiona als 69 anys a causa d’una malaltia “molt greu” que els familiars van creure directament relacionada amb les terribles seqüeles que li va deixar el seu segrest, en la que va ser la primera acció dels GAL.

Amb aquests precedents, la celebració del judici pel cas dels fons reservats va estar precedida d’una gran expectació, que es va veure incrementada per les declaracions dels acusats (en què s’eximien de responsabilitats en l’afer), per les contradiccions entre ells (sobretot per les imputacions personals que Sancristóbal va fer a Barrionuevoi Vera d’haver rebut diners de les seves mans), i per les intervencions, com a testimonis, de Luis Roldán(que va dir que els alts càrrecs d’Interior cobraven sobresous i gratificacions amb el coneixement del ministre de torn i del president del govern), del tinent general retirat de la Guàrdia Civil José Antonio Sáenz de Santamaría (que va explicar que el govern d’Adolfo Suárez va pagar 200 milions a ETA pel rescat de Javier Rupérez amb diners dels fons reservats) i, sobretot, de l’expresident del govern espanyol Felipe González, que va testificar a favor dels seus antics col.laboradors de la cúpula d’Interior, va assegurar que ell mai no va tenir coneixement de res i va derivar la qüestió cap a la que llavors era la seva secretària, Pilar Navarro, que era qui, segons González, gestionava els fons.
Després de gairebé tres mesos de sessions, el 18 de desembre el judici va quedar vist per a sentència, mentre els acusats declaraven en la seva intervenció final que havien estat víctimes d’un procés mediàtic i polític per desacreditar els governs de Felipe González. El tribunal va anunciar que, davant la complexitat del cas, allargaria fins al 31 de gener del 2002 el termini per fer pública la sentència.