Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Estatut d`Autonomia de Catalunya (EAC) (630)
Llengua catalana (1362)
Política catalana (2179)
Entitats Entitats
Parlament de Catalunya (723)
Tribunal Constitucional de l`Estat espanyol (377)
Tribunal Suprem de l`Estat Espanyol (223)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
45 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Sentències contra el català
Catorze articles declarats inconstitucionals i vint-i-set articles reinterpretats després d'haver realitzat set esborranys per respondre als recursos que el Partit Popular havia presentat contra el text de l'Estatut de Catalunya, aprovat pel 73,9% dels catalans el 2005. El 28 de juny del 2010, el Tribunal Constitucional va llançar un obús en forma de sentència contra el reconeixement del català com a llengua pròpia de Catalunya, la descentralització del poder judicial i la possibilitat d'un finançament propi, que el 10 de juliol va fer sortir al carrer més d'un milió de persones.

Pel que fa al català, el tribunal espanyol dictaminava que l'article 6.1, que estableix que “la llengua pròpia de Catalunya és el català” i que aquest ha de ser l'idioma preferent a les administracions i els mitjans de comunicació públics, entrava en col·lisió amb la Constitució. El Tribunal Suprem afegia més llenya al foc uns mesos després en recordar que el TC deia que el castellà també gaudeix de la condició de llengua vehicular i docent a Catalunya. Posava així en escac un sistema educatiu que garanteix que els alumnes tinguin una bona competència en les dues llengües oficials a la fi de l'escolarització.

El 22 de desembre, l'alt tribunal ordenava a la Generalitat de Catalunya que adoptés les mesures necessàries per reintroduir el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament i, per tant, per dilapidar el model lingüístic introduït l'any 1983. Ho establia en tres sentències gairebé idèntiques en què donava la raó a uns pares d'alumnes d'educació infantil, primària i ESO que hi van recórrer perquè el 2006 no van poder escolaritzar-los en castellà. El TS reconeixia igualment el dret dels pares a rebre en castellà totes les comunicacions, circulars i qualsevol altre tipus de documentació que els haguessin de dirigir els centres escolars.

El Suprem assegurava que “la llengua pròpia de Catalunya en tots els àmbits de la societat catalana ha donat els seus fruits i ha aconseguit objectius legítims”. Però també afegia que aquesta política “no pot anar més enllà fins al punt de negar la convivència harmònica de les llengües cooficials a Catalunya ignorant el deure constitucional de tots els espanyols de conèixer el castellà i el dret correlatiu a usar-lo”.


L'alt tribunal no concretava quin full de ruta havia de seguir la Generalitat per reintroduir el castellà, però sí assenyalava que ho havia de fer en tots els nivells educatius de l'ensenyament obligatori. El text també especificava que si l'Executiu considerava que el català es troba en una situació de desavantatge podia atorgar a aquesta llengua un tracte diferenciat, però de forma transitòria, i sense que el castellà “quedi reduït a objecte d'estudi d'una assignatura més”.

La resolució del Suprem va desencadenar tot tipus de reaccions, tant a la societat civil com en l'àmbit polític. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va titllar la sentència d'agressió contra la llibertat. Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) va proposar a les forces catalanistes un acord que garantís la immersió lingüística. Solidaritat Catalana va dir que havia arribat el moment de decidir de dissoldre's dintre d'Espanya o de prendre el camí de la independència. En canvi, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Convergència i Unió (CIU) van relativitzar l'atac del tribunal i van coincidir que la resolució no feia perillar la immersió lingüística. El president del grup parlamentari de CIU, Oriol Pujol, va precisar que el text era de caràcter interpretatiu i que apel·lava a la sentència del Constitucional sobre l'Estatut, que no eliminava ni modificava els articles referents al model educatiu al Principat. Per la seva banda, el Partit Popular de Catalunya (PPC) es mostrava satisfet perquè la sentència ratificava “el que havia estat defensant” i el president de Ciutadans, Albert Rivera, la qualificava de “bona notícia” i demanava a Artur Mas, que va ser investit president de la Generalitat el 23 de desembre, d'executar-la perquè era “la justícia” qui li ho demanava.

Els textos del Suprem no eren els primers a qüestionar la immersió lingüística. El 1982, el Constitucional fallava a favor del Govern central en un conflicte sobre la inspecció educativa i li adjudicava la tasca de garantir “el respecte dels drets lingüístics” i particularment el de rebre “ensenyament en la llengua de l'Estat”. El 1994, el tribunal també es pronunciava sobre la Llei de Normalització Lingüística i exigia que s'evités que “un ús excloent es pogués convertir en causa de separació per una qüestió idiomàtica”. Finalment, el mes d'octubre del 2010, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) suspenia de manera cautelar diversos articles del reglament d'ús del català a l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida. La justificació també estava basada en la sentència del TC sobre l'Estatut.

A primers del 2011, el Parlament mostrava formalment la seva "discrepància davant les interpretacions restrictives que limiten l'ús del català a l'ensenyament i les administracions del país".