Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Maleta amb cocaïna interceptada en l'Operació Nècora contra el narcotràfic

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Crim, delinqüència, màfia (389)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Narcotràfic, contraban, drogues, alcohol (76)
Personatges Personatges
Alberto Vargas Vera (1)
Albino Paz (1)
Alfredo Cordero (2)
Carlos Goyanes (1)
Celso Barreiros (1)
Jorge Gabriel Outón Caamano (1)
José Manuel Paz Carballo (1)
José Manuel Padín Gestoso (1)
Laureano Oubiña (3)
Manuel Baúlo Trigo (1)
Manuel Fernández Padín (1)
Manuel Charlín Gama (1)
Ricardo Portabales (1)
Entitats Entitats
Audiència Nacional (322)
Clan de los Charlines (1)
Federació Gallega d`Associacions contra la Droga (1)
Mares contra la Droga (1)
Tribunal Suprem de l`Estat Espanyol (223)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Galícia (59)
40 lectures d'aquest article
22 impressions d'aquest article
Sentències lleus per als narcotraficants gallecs
La sentència per l'Operació Nècora contra les xarxes gallegues del narcotràfic només va condemnar 30 dels 45 processats després de quatre anys de l'operació d'arrest. Així ho va llegir la magistrada Àngela Murillo Bordallo a l'Audiència Nacional el 27 de setembre. I així s'acabava un procés que havia començat amb una espectacular acció de la policia el juny de 1990.

Les crítiques més aferrissades van anar dirigides contra l'absolució del patriarca del clan dels Charlines, Manuel Charlín Gama, i la d'Alfredo Cordero, acusat d'introduir milers de quilos de cocaïna. Les Mares contra la Droga van qualificar la sentència de "indignant".

En general, les penes oscil•laven entre 23 anys de presó i sis mesos d'arrest. Però la contradicció més gran era que, mentre que alguns dels grans narcotraficants van rebre condemnes mitjanes, es va castigar amb duresa els transportistes i descarregadors de droga. Laureano Oubina Pineiro, per a qui el fiscal especial antidroga demanava una pena de 31 anys, va ser condemnat a 12 anys de presó per blanqueig de diners i delicte fiscal, però va ser absolt de tràfic de droga i va sortir de la presó sense haver complert la condemna. La seva dona, Esther Lago, també va ser condemnada.

Els principals caps, denunciats pel penedit Ricardo Portabales, van ser condemnats a 9 anys i tenien pràcticament redimida la condemna, ja que havien complert 4 anys de presó preventiva. Era el cas de José Manuel Paz Carballo, José Manuel Padín Gestoso i Albino Paz, sobre els quals havia caigut una petició judicial de vint anys.

La condemna més llarga, de 23 anys de presó, va recaure sobre un colombià del Càrtel de Bogotà, Alberto Vargas Vera. El seguia, amb 20 anys de reclusió, Jorge Gabriel Outón Caamano, considerat un subaltern en les trifulgues dels Charlines. El veredicte absolia 15 dels 45 processats. Entre ells, els empresaris Celso Barreiros i Carlos Goyanes. Tampoc s'esperava l'absolució del colombià Hernando Gómez Ayala, per a qui el fiscal havia demanat 10 anys i que era a la presó per vinculació amb els assassins del narcotraficant Manuel Baúlo Trigo. Les condemnes mínimes van recaure sobre els dos col•laboradors de la justícia Ricardo Portabales i Manuel Fernández Padín.

El judici de l'Operació Nècora era el segon més llarg en la història judicial espanyola, després del celebrat per la síndrome tòxica de l'oli desnaturalitzat. Els dos judicis es van celebrar als pavellons de la Casa de Campo de Madrid, habilitats especialment davant la impossibilitat de trobar unes dependències judicials que poguessin acollir una vista oral multitudinària.

El llarg judici contra el narcotràfic gallec havia mobilitzat tots els recursos jurídics i policials. L'Audiència Nacional va ordenar la detenció d'onze dels processats per l'Operació Nècora cinc dies abans que es fes pública la sentència per evitar fugides després de conèixer-se el veredicte.

El 12 de juny de 1990,300 policies d'elit havien portat a terme l'Operació Nècora, el cop més important contra el tràfic de drogues que s'havia fet mai a Espanya, sota les ordres del jutge Baltasar Garzón. Per primer cop la justícia i la policia arribaven a les altes esferes de les drogues. I també per primer cop els capos de la droga no van poder subornar policies i jutges. Es van veure sorpresos per terra i per aire, amb helicòpters que els van entrar a les mansions i i se'ls van emportar emmanillats, en pijama.

S'havien esperat quatre anys per conèixer les penes que s'imposaven als processats. La inesperada benevolència de l'Audiència Nacional va fer reaccionar el fiscal, que així que va tenir notícia del veredicte va anunciar que hi recorreria davant el Tribunal Suprem.

L'endemà de la polèmica sentència de l'Operació Nècora, les Mares contra la Droga van proposar un front d'actuació fiscal en contra dels narcos. Les mares volien confiscar el valuós patrimoni dels acusats i destinar els diners obtinguts de la venda d'aquestes propietats a actuacions que facilitessin la rehabilitació dels toxicòmans i a la construcció de centres d'atenció.

Per la seva banda, els processats havien sortit del jutjat amb cara de satisfacció. Ningú no els tocaria els béns, i si demostraven bona conducta no trigarien gaire a ser fora de la presó. Altres, com Ricardo Portabales, el narcotraficant penedit que havia actuat de principal testimoni de càrrec en el judici, tenien por de les represàlies. Portabales va denunciar que la policia havia descuidat la seva protecció i que uns quants agents estaven vinculats amb els narcotraficants. També va demanar la intervenció del ministre Juan Alberto Belloch.

El procés civil no s'havia acabat. La fi del judici contra els traficants de droga va anar seguit de diverses declaracions i manifestacions de protesta contra la sentència. El 15 d'octubre, més de 150 associacions cíviques, polítiques i socials es van adherir a la manifestació convocada a Vigo per la Federació Gallega d'Associacions contra la Droga, sota el lema “Galiza enteira contra o narcotràfico”, que es va convertir en la protesta més massiva que hi havia hagut mai a l'Estat per aquest afer.

Malgrat les protestes, al cap de tres mesos de la condemna només quedaven tretze traficants de segona fila a la presó. Els grans capos del narcotràfic gallec eren tots al carrer. Les contradiccions de la sentència es van fer paleses molt aviat. Manuel Charlín, patriarca del clan dels Charlines, amb tres fills buscats per la justícia per dedicació al narcotràfic, va sortir en llibertat, mentre que el seu gendre Jorge Outón, un subaltern de descàrregues, havia estat sentenciat a 20 anys de presó.