Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Article de referència:
Gladiator, Torrente i Los otros
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Cinema (199)
Festivals i premis cinematogràfics (220)
Personatges Personatges
Antonio Hernández (1)
Dominik Moll (2)
Eric Barbier (1)
Kristin Scott Thomas (1)
Manuel Poirer (1)
Manuel Gómez Pereira (1)
Sergi López (11)
Ventura Pons (18)
Entitats Entitats
Festival Internacional de Cinema de Sitges (28)
Premis César (7)
Premis Sant Jordi de cinema (7)
Théatre des Champs Elysées (París) (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
França (306)
Vilanova i la Geltrú (22)
París (França) (222)
3 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Sergi López
El 24 de febrer del 2001, en una cerimònia celebrada al Théatre des Champs Elysées de París, l’actor català Sergi López va obtenir el César al millor actor europeu per la seva interpretació a la pel·lícula Harry, un ami qui vous veut du bien, de l’alemany Dominik Moll. En el moment de recollir el guardó, el més preuat del cinema francès, en la seva 26ena edició, de mans de l’actriu anglesa Kristin Scott Thomas, López expressant-se en francès i català va agrair el premi i va manifestar el seu deute amb el país que l’havia acollit professionalment. López afegia el César al millor actor a una llarga llista de premis que havia rebut anteriorment, entre els quals destacava el premi Sant Jordi de cinema, atorgat per periodistes i crítics d’una vintena de mitjans de comunicació, en la seva edició del 2000.

Nascut a Vilanova i la Geltrú el 22 de desembre de 1965, Sergi López residia habitualment en aquesta població del Garraf, juntament amb la seva dona i els seus dos fills. Va començar la seva carrera en el teatre amateur, però el 1991 va marxar a França a estudiar teatre, on va ser descobert de forma casual aquell mateix any pel cineasta Manuel Poirier, que li va donar el seu primer paper al cinema a La petite amie d’Antoine. Amb el seu descobridor va rodar cinc pel.lícules en sis anys: La petite amie d’Antoine (1991), La campagne (1994), Attention fragile (1995), Marion (1996) i Western (1997). Aquesta darrera va suposar el seu salt al mercat internacional i l’obtenció del premi del jurat del Festival Internacional de Cinema de Sitges del 1997. Aquell any va rodar Carícies amb el director català Ventura Pons i La capital du monde amb el francès Eric Barbier. El 1998 va fer Entre las piernas, de Manuel Gómez Pereira, i el 1999, Lisboa,d’Antonio Hernández. Aquell mateix any va repetir amb Ventura Pons a Morir (o no) i va fer també Una relación privada, Rien a Faire, Ataque Verbal i Arde amor. El 2000 va rodar: La nueva Eva i Toreros, i el 2001, El cielo abierto, La curva de la felicidad, Hombres felices, Solo mía i Les enfants ou les femmes d’abord, aquesta un altre cop amb Poirier. S’autodefinia com un home normal del carrer, que havia somniat a ser actor des dels 16 anys i que ho havia aconseguit. La llista de pel.lícules i premis així ho demostrava.