Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Portadors del VIH en el món

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Sida i VIH (78)
Personatges Personatges
Luc Montagnier (4)
Peter Piot (6)
Entitats Entitats
Generalitat de Catalunya (1919)
Onusida (10)
58 lectures d'aquest article
29 impressions d'aquest article
Esperança i moderat optimisme
Sida
El Dia Mundial de la Sida es va celebrar per novena vegada I'1 de desembre de 1996, sota el lema Units en l'esperança. Era una crida per a una resposta global, per mantenir l'esperança en els avenços, tant en medicació com en estratègies comunitàries de prevenció i sensibilització de la societat.

Aquesta resposta era necessària per aturar una malaltia que havien desenvolupat fins a finals de l'any 1996 prop de 14.000 persones als Països Catalans, més de la meitat dels quals havien mort. A més, segons la Generalitat de Catalunya, hi havia un nombre gairebé quatre vegades superior de malaltes, però encara sense símptomes.

L'esperança en la capacitat dels avenços terapèutics no era infundada. Peter Piot, coordinador del Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/Sida (UNAIDS), va dir en la XI Conferència Internacional Sobre la Sida, celebrada el juliol del 1996: "Ningú pot afirmar que la sida és una malaltia fatal i incurable; hi ha una esperança, encara que no hem de ser exagerats"; va destacar especialment "l'èxit que estan demostrant les noves combinacions de fàrmacs antiretrovirals amb inhibidors de les proteases".

És justament en el camp dels fàrmacs contra el virus de la sida o virus de la immunodeficiència humana (VIH), anomenats antiretrovirals, on es van realitzar els avenços més espectaculars. Fins llavors s'utilitzaven inhibidors de la transcriptasa inversa, enzim que el VIH utilitza per copiar els seus gens en l'ADN de les cèl·lules infectades i així poder-se replicar. La possibilitat de disposar d'un nou tipus d'antiretrovirals, els inhibidors de les proteases, que impedeixen l'acció de l'enzim necessari per acoblar els components que formen el VIH, va revolucionar el tractament de la malaltia. Aquests nous productes van ampliar les possibilitats de combinar fàrmacs, que, en tenir diferents mecanismes d'acció, potenciaven els seus efectes.

Un altre avenç rellevant en la lluita contra la sida va ser la demostració que la quantificació de la càrrega viral, és a dir, de la mesura del grau de concentració de virus a la sang, era el marcador més eficaç per seguir l'evolució de la malaltia. L'any 1996 es va demostrar que les persones VIH positives que tenien una càrrega viral baixa tenien, a mig termini, moltes menys possibilitats de desenvolupar la malaltia que aquelles que tenien una càrrega viral més alta.

La quantificació de la càrrega de VIH no substituïa el principal marcador de la malaltia utilitzat fins llavors: la mesura del nombre de cèl·lules CD4, cèl·lules del sistema immunitari principalment atacades pel VIH, que disminueix progressivament quan la sida es desenvolupa, sinó que aportava informació complementària. La combinació de totes dues tècniques permetia decidir quines persones infectades es podien beneficiar d'un tractament antiretroviral, l'avaluació de la seva efectivitat, i l'ajustament de les dosis més adequades en cada cas.

Aquests avenços van permetre evitar o alentir el progrés de la sida en algunes persones i van fer créixer l'esperança de convertir-la en una malaltia crònica controlable. Els nous tractaments antiretrovirals tenien, però, un greu inconvenient: el seu cost, que podia superar el milió de pessetes anuals per malalt. Aquest cost era una barrera insuperable per als països del Tercer Món, on es localitzaven la major part dels casos de sida i on aquesta creixia a un ritme molt superior al dels països desenvolupats. Dels 22 milions de persones que el 1996 estaven afectades de sida, uns 12 milions vivien a l'Àfrica subsahariana, i uns 6,5 al sud-est asiàtic.

Per a aquests països, l'única esperança era el desenvolupament d'una vacuna efectiva, però les investigacions en aquest camp no havien progressat gaire a causa de la gran variabilitat del virus. Segons el descobridor del VIH, Luc Montaigner, altres causes que frenaven el descobriment de la vacuna. A parer seu, "la indústria farmacèutica no ha fet els mateixos esforços per desenvolupar la vacuna que per crear nous fàrmacs, (...) hi ha una gran incertesa sobre la possibilitat de crear una vacuna que sigui eficaç i tingui una bona sortida comercial".

Malgrat els progressos en el tractament de la malaltia, la millora dels mètodes de mesura i els esforços per trobar una vacuna, tots els especialistes seguien remarcant que la prevenció era l'arma principal. Mentre se'n frenava la progressió en el que tradicionalment s'havien anomenat grups de risc, creixia el nombre de persones —homes i dones— infectades a través de relacions heterosexuals.